Unitat Pastoral El Carme - Sant Joan

1 desembre 2012
Categoria/es: General

DIUMENGE, DIA DEL SENYOR I DE LA COMUNITAT. ENGRUNES DEL PA DE LA PARAULA

Primer diumenge d’advent – cicle C


Comencem un nou any dins de l’Església. Amb un temps especial: temps d’advent, que ens prepara per al Nadal. Això ens crida a una renovació.

  • Temps d’espera i sobretot d’esperança: Això ens ha de fe pensar:

L’home porta en si un misteriós desig de Déu. El desig de Déu és inscrit en el cor de l’home, perquè l’home ha estat creat per Déu i per a Déu, i Déu no cessa d’atreure l’home cap a si, i només en Déu podrà trobar l’home la veritat i la felicitat que desitja constantment
Tal afirmació podria no semblar veritat per a mols sectors de la nostra societat. Sembla que Déu no és esperat, desitjat, sinó més aviat una realitat que deixa indiferent. En realitat el «desig de Déu» no ha desaparegut del tot i despunta també avui, de moltes maneres, al cor de l’home. El desig humà es troba davant interrogants. Què és allò, o millor dit, qui és aquell que pot sadollar veritablement el desig de l’home?
Sant Agustí, un home que va cercar amb afany la felicitat, ens dirà: Senyor, ens heu creat per a Vós, i el nostre cor no descansarà fins que no reposi en Vós”.

Per la gràcia de Déu, nosaltres sabem a qui esperem i perquè Déu ve. I Déu ve a salvar-nos. El-Senyor-és-el-nostre-bé, i ve a nosaltres. Aquest infant que tot ho necessita serà el qui ens ho donarà tot.

  • Temps d’esperança i joia, virtuts pròpies d’un cristià, que se sent pecador, però fill. I temps de vetllar, d’estar atents, de cercar la llum, la veritat, els camins de Déu.
  • Escoltem con ens diu sant Pau que ens hem de preparar per a la vinguda de Jesús:

Germans, que el Senyor faci créixer fins a vessar l’amor que us teniu els uns als altres i a tothom., tal com nosaltres també us estimem. Que els vostres cors siguin sants i nets de culpa davant Déu… Vosaltres vau rebre el nostre ensenyament sobre la manera de comportar-vos i d’agradar a Déu; ja ho feu, però us demano que avanceu encara més.

————————————————-
I tot per què? Perquè ve el Senyor.
L’evangeli ens parla de la segona vinguda del Senyor en glòria i majestat, a la fi dels segles, a la fi de la vida. No ho oblidem: tot això que veiem s’acabarà. Ve el Senyor a judicar… I ve en qualsevol moment, a l’hora menys pensada. Cal estar a punt.

Per a que aquesta vinguda segona sigui salvadora, ve ara Jesús, a prop nostre, com un de nosaltres, en el Nadal,

  • a fer camí amb nosaltres,
  • a donar-nos la seva amistat i gràcia,
  • a ensenyar-nos com ha de viure un fill de Déu,
  • com hem d’estimar-nos, com hem de viure la pau i la germanor.

Qui rebi Crist, ara, com cal:

  • qui li obri el cor –de la seva consciència i la seva família-,
  • qui s’obri al seu ensenyament, qui faci vida les virtuts que veurà viscudes en Jesús,

aquest viurà en pau, serà portador de pau, no haurà de témer la fi, Déu l’acollirà en el seu regne…

——————————
El temps d’advent ens demana:

Atenció: pregària més constant, més fervorosa…
Seguir els camins -manaments- de Jesús: esforç.
Pau i Caritat… En cada un dels nostres germans s’hi amaga Crist.

La figura de Maria ens acompanya en aquest temps d’advent.
Ella és model. de pregària, de virtut, de caritat.

Any de la Fe

Compartir
Facebook
WhatsApp
Twitter
LinkedIn