Homilia 31è diumenge ordinari
Reflexió: Estimar, nord de la nostra vida
1. – En tot caritat
El Papa, el proppassat 21 d’octubre, diumenge mundial de les Missions, proclamà set sants. Un d’ells era Joan Baptista Piamarta, un sacerdot del segle XIX, del nord d’Itàlia, que es va dedicar plenament a la joventut. Es comenta que quan se li va preguntar quin era el fonament de la seva vida i de la família religiosa que va fundar, responia: la caritat. I afegia que havia fet seu el programa de Sant Agustí: "In dubiis libertas, in necessaris unitas, in omnibus caritas" En el dubte llibertat, en el que és necessari unitat, en tot caritat: I a la pregunta de molts del seu contemporanis: "On anirem a parar?, Ell responia: On hem de començar. La caritat no va ser fàcil per a ell. No essent pacient per naturalesa, va treballar molt per transformar el seu caràcter impetuós. Això va ser potser la tasca més difícil que li va permetre conquerir el cor dels seus nois, pels quals era "un capità amb cor de mare"
2.- El primer i principal manament
Un mestre de la Llei pensa que hi ha d’haver una jerarquia entre els manaments que es troben en la Llei de Moisès. I s’acosta a Jesús a preguntar quin és el primer de tots ells (Mc 12, 28-34). Podríem dir que demana a Jesús que aclari quin devia ser el nord de la seva vida. Pregunta fonamental. Sovint vivim dispersos i absorbits per deu mil coses, quan solament n’hi una d’important. La resposta de Jesús: Estimar. I aquesta resposta té dues vessants:
– El manament primer mana estimar Déu amb tot el cor, amb tota l’ànima i amb totes les forces. La radicalitat és la garantia de la fidelitat. Davant la dispersió dels pensaments, els sentiments i les accions, només l’amor a Déu recondueix l’ésser humà a la unitat.
– Però Jesús esmenta al mestre un segon manament, contingut en el llibre del Levític (Lev 19,18): "Estima els altres com a tu mateix". Per moltes cultures aquesta és la regla d’or. Amb ella es supera tot egoisme, ja que posa al "tu" al nivell del "jo". Un dia Jesús es posarà a si mateix com a model: "Estimeu-vos els uns als altres com jo us he estimat". Aquesta és la definitiva superació de l’egoisme.
3.- Estimar no és fàcil
Ens passem la vida parlant de l’amor i tenim la impressió de no haver arribat mai a comprendre’l. L’amor humà és sempre un misteri difícil d’entendre, de viure i d’explicar. Igualment difícil de comprendre l’amor que diem professar a Déu. Potser per això, el text del Deuteronomi que avui es proclama (Dt 6, 2-6) utilitza tres paraules:
– "Escolta Israel". L’escolta és ja una obertura a l’altre i li oferim allotjament. L’escolta és ja una forma d’amor.
– "Reverencia el Senyor el teu Déu". El temor no s’ha de confondre amb la por. Significa reconèixer Deú com "un altre", és a dir, com divers i transcendent.
– "Guarda els seus manaments". Complir el seus manaments, es complir la voluntat de Déu.
Per tant, l’amor a Déu no és un sentiment ni una emoció . Jesús parla d’estimar "amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb tot l’ésser". Sense mediocritat ni càlculs interessats. De manera generosa i confiada.
i Jesús afegeix una cosa que l’escriba no ha preguntat,l’ amor al proïsme. Ens recalca que l’ amor a Déu és inseparable de l’amor al proïsme. Només es pot estimar Déu estimant al germà. En cas contrari, l’amor a Déu és mentida.
No sempre tenim cura els cristians aquesta síntesi de Jesús. Es tracta de dues cares d’una mateixa moneda.
Sovint, tendim a confondre l’amor a Déu amb les pràctiques religioses i el fervor, ignorant l’amor pràctic i solidari als que viuen exclosos per la societat i oblidats per la religió. Però, què hi ha de veritat en el nostre amor a Déu, si vivim d’esquena als que pateixen?
Qui no estima i passa els anys sense estimar, per més coses que hagi fet, ha malversat la seva vida i ha viscut inútilment.
Que sigui, com Sant Piamanta, l’estimar el fonament del nostre viure. D’això serem examinats al capvespre de la nostra vida. (Sant Joan de la Creu)
4.- Pregaria: Senyor, ensenyeu-me el camí que duu a la vida, mentre em mantinc en una pau tranquil•la com un nen a la falda de la mare. Visc sense pretensions de grandeses o de coses massa altes per a mi. Concediu-me de córrer sense destorbs pel camí del amor, fins arribar a la Terra promesa, on hi ha joia i festa a desdir a la vostra presència.
Déu en el germà i el germà en Déu
