Homilia 30è diumenge ordinari
Reflexió: Ambició o servei?
1.- “Qui vulgui ser important ha de ser el servidor”
Acabem d’escoltar l’evangeli. En els dos últims diumenges la litúrgia ens ha convidat a reflexionar sobre les apetències humanes del "plaer" i del "tenir". La tercera es completa en aquest diumenge amb la referència al desig del "poder", reflectit en la petició de Jaume i Joan.
No és la primera vegada que els deixebles tenen afany pels primers llocs. En aquest aspecte són semblants a nosaltres: tendència a créixer, encara que sigui trepitjant els de l’entorn, a ser més que els altres, a ser els primers… El pensament de Jesús és clar. «No ha de ser així». Entre els seus no ha d’existir aquesta afany de poder, sinó afany de servir, de lliurar.”Entre vosaltres no ha de ser pas així: qui vulgui ser important ha de ser el vostre servidor”.
2.- Jesús, el Servidor que dóna la vida.
El veritable model és Jesús. La constant de la seu evangeli, és «servir» i «donar la vida». “El Just,amb les penes que ha sofert, ha fet justos als altres, després de prendre damunt seu les culpes d’ells” (Isaïes). Necessitem en l’Església cristiana persones disposades a gastar la seva vida seguint el projecte de Jesús.
Aquesta ha se ser la vocació dels pares i educadors, dels professionals, dels governats, dels empresaris, dels dirigents de l’Església… i la de tots, que hem de fer de la nostra vida un servei als germans, especialment els necessitats… Aquests són els més «grans» als ulls de Jesús.
És cert que si obrim els ulls al nostre món, quantes lluites per dominar els mercats i obtenir el poder polític.
Mirem a les nostres famílies, quantes divisions amb ocasió del repartiment de les herències!
La persona tancada en els seus propis interessos, és una persona sense identitat cristiana.
3.- Avui, dia del DOMUND, diumenge mundial de les missions, pensem en unes d’aquestes persones “SERVIDORES”: els missioners i missioneres.
El Lema d’aquest any: Missioners de la fe.
"La fe, do de Déu, és proposada pels missioners a aquells que encara no coneixen Jesucrist. Aquest acte de comunicar la fe no és només perquè es tingui notícia d’una persona o un missatge, sinó especialment per trucar al assentiment. La vocació missionera brolla de la certesa que la "la fe s’enforteix donant-la" (RM 2).
Els missioners, han fet de la seva vida una experiència de servei a Crist i al seu Evangeli, i per tant,a la humanitat. Ho han deixat tot per fer-se disponibles a les persones més necessitades. No han anat allà, “per fer-se servir, sinó, a l’estil de Jesús, “a servir i a donar la vida com a preu de rescat per tots el homes”.
Ens adonem, que on hi ha situacions difícils i fins i tot de violència, allà hi trobem els missioners i missioneres, sacerdots , religioses i laics, que fan costat als més necessitats i sovint amb sacrifici de la seva vida.
Gràcies a Déu que encara hi han homes i dones que prenen seriosament l’Evangeli i el seu protagonista, Jesús; i han fet de la seva vida una experiència de donació per fer-lo conèixer.
Tinguem-los presents en la pregària i amb els nostres donatius, fent de la nostra reunió d’avui una vivència de comunió eclesial.
4.- Pregària: Senyor Jesús, que heu vingut a servir i a donar la vida per tots, revestiu-nos d’humilitat i cenyiu-nos del vostre amor, a fi que siguem humils servents en la comunitat parroquial, en la nostra família i en la societat.
Cridats a servir
