Homilia 27è diumenge ordinari
Reflexió: El matrimoni, vocació d’amor
1.- Sant Joan d’Àvila, Doctor de l’Església.
Almodóvar del Campo, 1499 – Montilla, 1569.
Avui és un dia gran per a la comunitat cristiana. L’Església presenta Joan d’Àvila, sacerdot secular del segle XVI, com a Doctor, Mestre de doctrina eminent i segura.
"Desitjo -ens deia el Papa a la catedral de l’Almudena- que la paraula i l’exemple d’aquest eximi Pastor il•lumini els sacerdots. Convido a tots que tornin la mirada cap a ell… perquè perseverant en la mateixa fe de la qual va ser mestre, modelin el seu cor segons els sentiments de Jesucrist, el Bon Pastor". … "Ell ha estudiat i contemplat amb singularitat evidència els misteris més profunds de la fe i els ha exposat als fidels de manera que els serveixin de guia en la seva formació i en la vida espiritual".
Va ser un gran mestre de l’esperit i mestre de sants,
Apòstol d’Andalusia,
Formador de cristians i sacerdots,
Reformador de l’Església,
Iniciador de l’escola sacerdotal,
Patró del Clergat espanyol.
“Tu afán, predicar a Cristo,
tu amor, la Iglesia y las almas;
de Pablo el fuego divino,
prendido va en tu palabra”. (Himno del santo)
2- L’evangeli d’avui, El projecte de Déu sobre el matrimoni.
És meravellós.
Un home i una dona que s’estimen per damunt de tot.
Uns fills que neixen d’aquest amor i creixen veient com els pares s’estimen.
Un home i una dona que no pensen en si mateixos, sinó l’un en l’altre.
Un home i una dona que posen la seva felicitat en servir l’altre, no en ser servits.
Un home i una dona que se saben perdonar, quan hi ha hagut alguna cosa menys oportuna.
3.- Direu que tot això és difícil.
Difícil especialment avui, en què cadascú pensa en si mateix.
Déu també ho sap que és difícil.
En el seu projecte sobre el matrimoni hi entra la força que ell dóna als esposos per viure així.
Cal tenir coratge per estimar, per estimar malgrat tot, per estimar sempre, per ser fidels en l’amor. La força de Déu i la presencia de Déu és amb nosaltres.
Els esposos cristians quan s’estimen, enmig de les dificultats, estan aixecant la humanitat. Són un referent necessari, avui especialment.
El món, ni que no ho sembli, espera aquest testimoni d’amor.
Estem fets a imatge de Déu.
Estem fets per estimar.
Estimant és com arribem a la nostra felicitat.
Estimar és la necessitat més profunda del nostre cor
Estimar és el que més desitgem.
Estimar és fer progressar la humanitat.
I que aquesta paraula de Déu, que avui hem sentit, us ajudi a tots a repensar la vostra actitud dins el matrimoni, a fer més viu, intens, constant i expressiu el vostre amor. Tothom us ho agrairà: els primers, els vostres fills.
4.- Que la Verge Maria, la Mare de l’amor, us ho concedeixi.
Avui celebrem el Certamen literari de la Mare de Déu de l’Acadèmia. 150 anys d’història i de lloances a la inspiradora de tanta bellesa i de tanta perfecció.
Que Ella guiï i vetlli per la nostra Ciutat.
Que Ella inspiri els sentiments més nobles en els cors de tots.
Que Ella sigui Cor obert i mà acollidora dels nostres preveres, de les nostres famílies i dels que més pateixen en la Terraferma.
Maria, forgeu els nostres esperits segons el model de Crist.
