Homilia 22è diumenge ordinari
Reflexió: Mans netes, o cor pur?
1.- El cor d’aquest poble es manté lluny de Mi
El passatge evangèlic d’avui reflecteix una discussió de Jesús amb els fariseus sobre tradicions jueves, de les que s’esmenten avui el tema de les purificacions. "Per què els teus deixebles mengen amb les mans impures?". Es tracta, no tant qüestió d’higiene, sinó de puresa legal.
La resposta de Jesús és un contraatac: Com deia Isaïes: Aquest poble m’honora amb els llavis, però el seu cor es manté lluny de mi. El culte que em donen és buit, perquè la doctrina que ensenyen són preceptes humans.
Jesús apel•la a la religiositat autèntica. El que té primacia absoluta per Jesús, és el facis la vostra voluntat del parenostre. No tothom qui em diu ”Senyor, Senyor”, entrarà al Regne del cel, sinó el qui fa la voluntat del meu Pare. Jesús rebutja el "formalisme", les tradicions mortes que suplanten l’esperit i el fan objecte de museu. La novetat de l’evangeli és el servei al Senyor en esperit i veritat, segons Jesús a la samaritana. Els fariseus estaven aferrats a les tradicions, preceptes, ablucions, dejunis i llargues pregàries. Avui podríem aferrar-nos a les espelmes del lampadari, a l’aigua beneïda, als objectes religiosos, medalles, processons, visites als santuaris, pràctiques de pietat (si són formalismes buits)… Si els hi donem més valor que la voluntat de Déu i la rectitud del cor, ens trobaríem en la mateixa actitud dels fariseus. El Senyor no vetlla tant pels actes externs, sinó per la motivació interior que ens impulsa a fer-los. Ens motiva la vanitat, la comercialització religiosa, la hipocresia…? L’home val, el que val el seu cor.
2.- El que surt del cor és el que ens fa impurs
No obstant això, en l’evangeli d’aquest diumenge de hi ha una aplicació pràctica de la religiositat autèntica. Ens diu: Res que entri de fora pot fer l’home impur, el que surt de dins és el que li fa va impur. Perquè de dintre el cor de les persones, surten els mals pensaments, fornicacions, robatoris, homicidis, adulteris, cobdícies, injustícies, fraus, disbauxa, enveja, difamació orgull i frivolitat. Llistat de tretze productes viciats per defecte de fàbrica, que és el cor, i que ens recorda el llistat de les obres de la carn que sant Pau enumera en el capítol 5è de la carta als Gàlates.
En la història de les religions hi ha molt pocs principis religiosos tan fecunds com aquest, perquè, al mateix temps que interioritza la vida religiosa, estableix un pilar bàsic de la moral: la consciència de l’home i la rectitud d’intenció, com a font de moralitat. Per a Jesús, la prioritat és el cor. Els fariseus donaven prioritat a la Llei sobre l’amor, la norma sobre la persona, les pràctiques rituals sobre les actituds morals, separant l’amor de Déu de l’amor al proïsme. Una cosa que Jesús va unir d’una manera indissoluble, de manera que aquesta seria la seva originalitat evangèlica.
3.- Resumint:
Jesús va venir a alliberar-nos del fariseisme, esclau de la lletra de la llei i va establir un nou ordre religiós que uneix l’amor a Déu i el germà, i prima la persona sobre la norma, l’amor sobre la llei, el cor sobre l’activitat.
Veiem la novetat de Jesús davant altres religions p.e. el judaisme, l’islam…?
4.- Pregària:
Demanem al Senyor saviesa per a saber diferenciar les coses que tenen autèntica importància als seus ulls, d’aquelles que es poden relativitzar sense empobrir el nostre cor.
Doneu-nos, Senyor, un cor nou; vesseu en nosaltres un esperit nou.
Renta les nostres mans en el teu Amor
