Homilia 19è diumenge ordinari
Reflexió: Persones, obertes o tancades?
1.- L’home és un esser relacional.
Està creat per viure amb altres persones.
Les relacions poden ser bones o funestes. Tot humà, i més encara el cristià, ha de fomentar les bones relacions amb tothom.
Els seus grans interlocutors son Déu, especialment el Déu fet home, Crist, i els altres, els qui hem de considerar com a germans. La gran temptació és fer de la nostra vida una experiència egocentrista i a la llarga, de solitud. L’home tancat en si mateix.
2.- L’home relacionat amb Jesucrist.
A l’evangeli que llegim aquest diumenge, prosseguim per tercera vegada amb la catequesi eucarística d’evangeli de Sant Joan, torna a aparèixer l’intima relació entre la Paraula de Déu i L’Eucaristia. Se’ns presenta com “el pa que dóna vida”. Cal aproximar-se a Jesús. Cal fomentar la nostra amistat amb ell. Ell és el Pa que dóna força; el Fill de Déu que ‘ha fet un de nosaltres. Jesús potser no ens solucionarà els problemes, però sí que es farà el nostre company de camí, no ens deixarà mai i serà per a nosaltres el pa que ens alimenta per la vida eterna. Com Elies, en la seva travessa pel desert, també Jesús ens diu: “Aixeca’t, menja, que tens molt de camí a fer”. Perseguit i descoratjat, Déu li fa arribar el pa que li dóna forces per a continuar endavant. Tot un símbol del que el Senyor Jesús fa amb nosaltres.
3.- L’home relacionat amb els altres.
Sant Pau ens dóna uns criteris útils per a la nostra convivència en la societat. “Lluny de vosaltres tot mal humor, mal geni, crits, injúries y qualsevol mena de dolenteria”. Si tinguéssim en compte aquests comportaments no cal dir l’enriquidora que seria la nostra convivència. Avui som conscients que la nostra societat esta grinyolant.
Ens resulta difícil acceptar les persones que estan al nostre costat.
Centrem el nostre esforç en voler canviar els altres, sense canviar la nostra actitud.
Sant Pau afegeix: “Sigueu bondadosos y compassius els uns amb el altres… Perdoneu-vos. Viviu estimant”. Donem un pas més en l’esforç per estimar-nos. Fem el possible perquè els altres se sentin valorats i estimats en la seva situació concreta.
Recordem el principi de la Mare Teresa de Calcuta: “que tots els qui es topin amb nosaltres marxin millors i més contents”. O l’altre principi popular: “l’important no és afegir anys a la vida, sinó vida als anys”. És a dir, cal donar sentit i plenitud al nostre viure.
4.- Pregària:
“Senyor, feu que estimem allò que vas estimar;
I posem en pràctica allò que vas ensenyar”
Jo sóc el pa baixat del cel
