HOMILIA DE LA FESTA DE LA MAREDEDÉU DEL CARME
1.- Mare de Déu del Carme, mireu-nos i acolliu-nos.
Ens trobem davant de la Imatge de la Mare de Déu del Carme, bella advocació i que a tantes persones ha guiat en la seva vida cristiana.
Una dona de les nostres és al cel, marona de Déu en Jesucrist, contemplant-lo eternament amb el seu esguard puríssim.
És la nostra germana, però també la nostra Mare, que cada dia ens engendra en el seu Fill, si nosaltres ens obrim a la seva actuació.
Filla de la terra la seva tendresa resta oferta a cadascun de nosaltres.
Ningú no pot viure sense mare.
Exemple d’Adrià
2.- Mirada amorosa i estimulant
Ella, mirada fixa en l’Altíssim i el Déu fet home. I una mirada fixa a nosaltres, els humans. Una mirada que ens tradueix la plenitud de tot un Déu.
És mirada que ens estimula a créixer i fer a la mesura del seu fill.
Ella ens recorda a Canà de Galilea: “Feu tot el que Ell us digui”… seguiu les seves consignes… sigueu propulsors del seu Regne. Recordàvem ahir, diumenge, que Jesús va triar als dotze i els envià de dos en dos. Els va enviar a:
- predicar la conversió i la bona notícia;
- l’alliberament de les forces del mal i de les malalties
A.- Es tracta d’un missatge profund: la bona notícia que Déu estima l’home, i el convida a la fe, a la seva amistat, a la seva adopció filial i a la fraternitat humana.
A aquest missatge segueixen els signes d’alliberament. Com delegats de Jesús, els enviats actuen com ell, unint a l’anunci del Regne l’aval de l’alliberament dels pobres.
Jesús no va ser un revolucionari d’estil violent, ni ideòleg polític, ni un antropòleg humanista, ni un tecnòcrata expert en programació i finances.
La càrrega explosiva i revolucionària del missatge de Jesús va cap al cor de la persona: és l’home el que necessita conversió cap als valors autèntics. Convertit l’home, es poden transformar les estructures socials. Remodelant l’home, es reconstrueix el mapa del món.
Es tracta d’un moviment centrípet i centrífug. És l’Església la que ha d’anar a escoltat el missatge del Mestre, i , a l’ensems, ha de sortir a les nacions: "Aneu a tots els pobles". El vocabulari missioner neotestamentari és dinàmic: Esperit, enviament, anada, pesca, recol•lecció, proclamació, signes, testimoni, … compromís actiu.
Amb l’equipatge de la gratuïtat en la seva oferta, despreniment absolut i relacions de pau amb els seus interlocutors, tant en l’hospitalitat com en el rebuig. M’explicaven una anècdota de Miquel Rua, un dels joves més fidels de Don Bosco, que trobant-se un dia en una casa demanant almoina per al col•legi, el senyor de la casa l’escopí a la mà. El noi va respondre dient: “Això per a mi; ara doneu-me un diner pels nens de l’escola”. Un bon exemple per entendre la resposta de pau enmig del rebuig.
B.- Jericó: Pot ser l’aval de la evangelització.
La parròquia del Carme ha d’acompanyar l’evangelització amb el moviment solidari vers els menys afavorits amb els signes d’alliberament que comporta l’obra de Jericó, el Bon Samarità.
El Papa Benet XVI, ens recorda en l’encíclica. “Spe salvi”
... La grandesa de la humanitat està determinada essencialment per la seva relació amb el sofriment i amb el que pateix..
… Aquesta especial predilecció del Senyor pel que pateix ens porta a mirar l’altre amb ulls nets, per donar-li, a més de les coses externes que necessita, la mirada d’amor que necessita.
… En la nostra bella tasca ressonen també les paraules evangèliques: "Tot allò que fèieu a un d’aquests germans meus més petits, a mi m’ho fèieu" (Mt 25, 40).-Spe salvi, 40-.
El Sr Bisbe en la carta pastoral d’aquest any, "Presència de l’Església a la Societat" Ens recordava: “Quan hi ha caritat i amor, s’obre la porta a la Bona Noticia que ve de Déu”
Sant Agustí: “Som pelegrins en ruta. Hem de sentir-nos satisfets amb el que som… Segim marxant, anant caminat cap la meta… el qui es para, no avança… És millor ser un coix en el camí, que un bon corredor fora d’ell”
Ser deixeble autèntic de Crist, ser cristià de debò, mai ha estat fàcil; tampoc avui. Però la fe no permet ser pessimistes o fatalista. Sabem que una llum brilla a la meta, més enllà de les contrarietats i sofriments.
3.- Acolliu-nos
Permeteu-me citar-vos un fragment tendre de l’obra de Pemán, en el Divino impaciente, obra que immortalitza a Sant Francesc Xavier.
“Cada mañana tendrás con la Señora, algún tierno coloquio,
donde le digas esos dolores secretos que a la madre se le dicen
de modo más desenvuelto que no al Padre;
que por Padre da más respeto.
Trenzando juncos y mimbres se pueden labrar, a un tiempo,
para la tierra un cestillo y un rosario para el cielo.
Se ha secado la lamparilla y no arde.
Señora, ten compasión de este pobre ufano y loco,
que hace por amor tan poco, siendo tanta su ambición.
(fijo mirando a la imagen)
¿Pero me miras? Oh, sí…
Me das tanto confianza cuando me miras así!”
Pregària: "Sota el vostre mantell ens emparem, santa Mare de Déu, mireu-nos, acolliu-nos i protegiu-nos”.
