Homilia del Corpus Christi
Reflexió: “Ens llesques el pa i ens dones el teu Cos”
1.- Una anècdota que ens entoni: L’espantaocells
Un matí un conill entrà a l’hort. Quan s’acostava a les pastanagues.L’espantaocells li va fer por, però el conill se’l mirà i li va dir:
-Vull una pastanaga. Tinc gana.
Tant li dolia a l’espantaocells que li va oferir el seu nas de pastanaga.
Un altre dia va aparèixer un gall cantant, però amb gana.
-Agafa els meus ulls que són grans de blat de moro.
Mes tard algú se li va apropar i li va dir:
– Espantaocells, el pagès m’ha fet fora de casa seva i tinc fred. Pots ajudar-me?
– Qui ets, que no tinc ulls?
– Sóc un rodamón.
– Pren el meu vestit, és l’única cosa que et puc oferir.
– Oh gràcies, espantaocells.
El rodamón va prendre el vestit i marxà molt content.
Més tard l’espantaocells va notar que algú plorava al seu costat. Era un nen que cercava menjar per a la seva mare. L’amo de l’hort no li volia ajudar.
– Et dono el meu cap, que és una carabassa…
Quan el pagès va anar a l’hort y va veure l’espantaocells en aquell estat, es va enfadar molt i li va calar foc. Els seus amics en veure com cremava, es van apropar i van amenaçar-lo. En aquell moment va caure a terra el cor de l’espantaocells que era una pera.
– Diu que us ho ha donat tot? Doncs la pera del cor me la menjo jo.
En mossegar-la, va notar un canvi. L’espantaocells li havia comunicat la seva bondat. I aleshores digué:
– Perdoneu-me, des d’ara us acolliré sempre al meu hort.
Mentrestant l l’espantaocells s’havia converti en cendres i el fum arribava fins al sol transformant-se en el més brillant dels seus raigs.
2.- Corpus Christi, el dia de la donació. Pa partit i compartit
L’espantaocells ho havia donat tot per al bé dels que estaven necessitats.
Crist, el vespre abans de la seva mort, ens fa la donació de tota la seva persona: el seu Cos i la seva Sang. Hi ho fa mitjançant el pa i el vi. Vol refer les necessitats espirituals de tots i cadascun dels humans. Pa de vida i calze de salvació. A la primera lectura hem escotat com el poble d’Israel rebia l’aspersió com a signe de que Déu i el poble estan plenament units: han compartit la mateixa sang. Feien un pacte d’amistat amb Déu segellat amb la sang d’un animal. Per a nosaltres aquest pacte ha quedat segellat per sempre amb la sang de Crist, l’Anyell de Déu. Donarà la seva sang perquè nosaltres tinguem vida. Realment, Jesús havent estimat als seus, els estimà plenament.
3.- Corpus, dia del amor
Entre Jesús i nosaltres hi ha un pacte d’amistat. “Amics som tu i jo; quina felicitat! Amics som ja per sempre, amics de veritat”. Així resa una cant que canten el nens de primera comunió. Ell no trencarà mai el pacte; no fallarà mai. I recordem que l’eucaristia ens dóna força per a ser fidels a aquest pacte.
Però, tal dia com a avui hem de recordar, també, que són cos de Crist els nostres germans; preferencialment el més petits i menys afavorits, el més febles i més necessitats. Els pobres. És el dia de l’amor fratern. “Tot el que feu a un del més petits m’heu feu a Mi”.
L’Eucaristia ens va transformant en Crist; ens va revestint del seus sentiments. Ens ajuda a viure com l’espantaocells, fent de la nostra vida una donació.
Participar rebent el Cos de Crist i ser insensible al germà que pateix, és un contrasigne cristià. Sant Joan ens diria que és una manera de mentir.
El risc sempre és el mateix: Combregar amb Crist en l’íntim del cor, sense preocupar-nos de combregar amb els germans que pateixen. Compartir el pa de l’eucaristia i ignorar la fam de milions de germans privats de pa, de justícia i de futur.
En els propers anys s’aniran agreujant els efectes de la crisi molt més del que ens temíem. Coneixerem de prop immigrants privats d’assistència sanitària, malalts sense saber com resoldre els seus problemes de salut o medicació, famílies obligades a viure de la caritat, persones amenaçades pel desnonament, gent desatesa, joves amb un futur gens clar…
No podem demanar al Pare "el nostre pa de cada dia" sense pensar en aquells que tenen dificultats per obtenir-lo.
El Lema d’aquest dia: "Viu senzillamente perquè altres, senzillament puguin viure”.
Que es noti a la col•lecta d’avui, orientada totalment al germà necessitat.” A grandes males, grandes remedios”.
4.- Pregària:
1. De rodillas, Señor, ante el Sagrario,
que guarda cuanto queda de amor y de unidad,
venimos con las flores de un deseo
para que nos las cambies en frutos de Verdad:
Cristo en todas las almas
y en el mundo, la Paz.
2. Como estás, mi Señor, en la Custodia,
igual que la palmera que alegra el arenal,
queremos que en el centro de la vida
reine sobre las cosas tu ardiente caridad:
Cristo en todas las almas
y en el mundo, la Paz.
3. Como ciervos sedientos que van hacia la fuente,
vamos hacia tu encuentro sabiendo que vendrás;
que el que la busca es porque ya en la frente
lleva un beso de paz.
Himno del Congreso Eucarístico de Barcelona 1952
Jesús, pa que es parteix i reparteix.
