Homilia de la Santíssima Trinitat
Reflexió: “Déu és amor; Déu és Família”.
1.- Trinitat: El misteri cabdal i obert a la humanitat
Ahir, al vespre, vigília de la festa que celebrem avui, Festivitat de la Santíssima Trinitat, en reuníem un grup de joves, religioses, matrimonis i alguns sacerdots amb la comunitat de Carmelites descalces del Monestir de la Caparrella per fer una vetlla de pregària. El trobar-nos amb una comunitat contemplativa sempre es una oportunitat per a plantejar-nos el sentit de la nostra vida i de la vida d’aquestes persones que fan una opció de viure tota la vida en el silenci del claustre. Una vida aïllada i solitària? I per tant, avorrida? No ho creiem així. Tots els carismes i vocacions que Déu ha suscitat en l’Església al llarg dels segles rememora i reflecteix la Bellesa i la Bondat de Déu.
Són testimonis transfigurats i transfigurants de la Presència de Déu. Són els aristòcrates de l’Amor. Aprofiten les seves "solituds" per omplir-les de la Presència de Déu, rebent la calor de la intimitat amb Crist, el qual omple de goig i sentit la seva vida. Santa Teresa ens recordarà: "Sólo Dios basta”. Ell és l’Absolut; Ell és la vida.
Acabades les celebracions més significants del calendari litúrgic, ens trobem de cop i volta, sense esperar-ho, amb la festa de la Santíssima Trinitat, misteri de la fe cristiana difícil de comprendre. Va més enllà de la nostra pobra comprensió humana, però no impossible d’acollir en la nostra vida com motor que mou la vida en la fe, l’ esperança i la caritat fent camí al cel.
Avui és un dia molt apte per agafar a mans el Catecisme de l’Església Catòlica.
“El misteri de la Santíssima Trinitat és el misteri central de la fe i de la vida cristiana. És el misteri de Déu en ell mateix. Per tant, és la font de tots els altres misteris de la fe, la llum que els il•lumina. És l’ensenyament més fonamental i essencial en la “jerarquia de les veritats de la fe“. “Tota la història de la salvació no és sinó la història del camí i els mitjans amb què el Déu veritable i únic, Pare Fill i Esperit Sant, es revela, es reconcilia i s’uneix als homes que s’aparten del pecat”. (núm. 234)
2.- “Jo seré amb vosaltres”
Amb aquestes paraules finalitza l’evangeli de Sant Mateu que acabem d’escoltar. L’evangeli que s’inicià amb unes paraules molt semblants. Ens diu que aquell que naixerà a Betlem és el Déu amb nosaltres, l’Emmanuel.
Ell, deixant les estances de la Glòria, davallà al nostre món per a compartir la vida de tot esser humà i en tots els seus moments. Moments de desànim, patiments i moments d’il•lusions i de goig; dies grisos i dies de claror, i fins i tot quan em sento sol, incomprès i abandonat.
No solament comparteix la nostra vida, sinó que habita en nosaltres i ens convida a compartir la nostra vida amb la seva. Vol que cada persona i més cada cristià, siguem imatge del Déu Trinitat, Déu en família. Vol que siguem capaços d’estimar a tothom, amb una actitud de donació i de servei, essent portadors de joia.
3.-Té sentit la vida en solitari?
Sota el signe de la Trinitat, gira tota la vida del cristià. De la Trinitat venim i cap a la Trinitat ens orientem i aboquem. Comencem el pelegrinatge de fe en el baptisme i ho fem en nom de la Trinitat: “Jo et batejo en el nom del Pare del Fill i de l’Esperit Sant”. L’acció d’aquest sagrament és introduir-nos en la vida del Déu Trinitat, empeltar-nos en Ell. En nom de la Trinitat, celebrem els sagraments i la taula de l’Eucaristia és fa taula de tota la família de Déu, Pare, Fill i Esperit Sant amb tots els fills i filles de l’Església units en un sol i mateix anhel.
No es tracta tant d’investigar el món "intra-trinitari" de Déu "que supera tot coneixement", sinó descobrir el que significa per a nosaltres creure en un Déu que és Trinitat, que és amor. Actitud filial i amical amb Déu i fraternal amb els homes; viure guiats per l’Esperit que ens convida a caminar sempre pel camí de la Veritat, amor, justícia i pau.
Algú ha dit que "la humanitat pateix avui la més terrible de les experiències: la llunyania de Déu”. Són molts els que gairebé insensiblement van passant, poc a poc, d’una fe feble i superficial a un ateisme també feble i superficial.
Entenguem una mica més que hi ha una connexió molt forta entre viure endinsats en l’amor de Déu Pare, Fill i Esperit Sant, i conviure amb els germans, en el dia a dia, segons l’estil que Pau ens ensenya en el seu comiat.
4 .- Pregària:
Glòria al Pare, al Fill i a l’Esperit Sant.
En el nom del Pare del Fill i de l’Esperit Sant.
Jo sóc amb vosaltres tots els dies
