Homilia de l’Ascensió
Reflexió: “Contemplació i testimoni”
1.- Jesús és amb Déu i amb nosaltres
Acabada la seva permanència visible entre els homes, i també com a home, Jesús ha entrat en el món de Déu.
Se’ls presentà després de la passió, donant-los nombroses proves de que era viu, i se’ls aparegué durant quaranta dies, parlant-los del Regne de Déu. Després, el Senyor Jesús va pujar al cel i s’assegué a la dreta de Déu. (1 ª lect)
Tenim al cel un mediador que intercedeix per nosaltres i ens espera.
Perquè Jesús, el Senyor, el rei de la glòria, vencedor del pecat i de la mort, ha pujat davant la sorpresa dels àngels a dalt del cel, com a mediador entre Déu i els homes. No se n’ha anat per a desentendre’s d’aquest món, sinó que ha volgut precedir-nos com a cap perquè nosaltres, membres del seu Cos, visquem amb l’ardent confiança de seguir en el seu regne. (Prefaci)
Al principi de la vida i abans de pujar al cel, Jesús va sembrar la llavor de la seva paraula
2. – Jesús marca un camí als apòstols.
Aneu per tot el món i anuncieu l’Evangeli a tota la humanitat. (Evangeli). Per als apòstols, ara comença realment la seva missió de testimonis de Jesucrist.
Els deixebles de Jesús no van ser cridats per romandre en la tranquil•litat. La seva pàtria són els camins; i el seu treball, la proclamació d’una bona notícia que ens salva i fa comunitat.
Quan l’Esperit Sant vindrà damunt vostre, rebreu una força que us farà testimonis meus a Jerusalem, a tot Judea, a Samaria i fins als confins del món. (1 ª lectura)
Aquesta promesa és també per a nosaltres.
Aquest enviament és també per a nosaltres.
Ells se’n van anar a predicar l’Evangeli per tot arreu, i el Senyor cooperava confirmant la paraula amb els senyals que els acompanyaven.
3.- També nosaltres tenim una missió?
Un autor reflexionant sobre l’ascensió del Senyor fa el present comentari que ens pot servir també a nosaltres:
“Moltes vegades els qui s’acosten avui a una de les nostres comunitats cristianes no es troben directament amb l’Evangeli.” El que perceben és el funcionament d’una comunitat religiosa envellida, amb greus signes de crisi. No poden identificar amb claredat en l’interior d’aquesta religió la Bona Nova provinent de l’impacte provocat per Jesús fa vint segles. El Concili Vaticà II ha recordat una cosa massa oblidada en aquests moments: "L’Evangeli és, en tots els temps, el principi de la vida de l’Església". Ha arribat el moment d’entendre i configurar la comunitat cristiana com un lloc on el principi fonamental és acollir l’Evangeli de Jesús.
Res no pot regenerar el teixit en crisi de les nostres comunitats com la força de l’Evangeli. Només l’experiència directa i immediata de l’Evangeli pot revitalitzar l’Església.
Els relats evangèlics ensenyen a viure la fe, no per obligació sinó per atracció. Fan viure la vida cristiana, no com a deure sinó com irradiació i contagi. És necessari i és possible introduir ja en les parròquies una dinàmica nova. Reunits en petits grups, en contacte amb l’Evangeli, anirem recuperant la nostra veritable identitat de seguidors de Jesús.
”Mirant el cel, posem-nos a treballar, lluitant contra el mal.
Apropem-nos als altres
Curem les ferides de tota mena,
Donem esperança, convidem al cavin interior i social.”
4.-Pregària: Amb Sant Pau preguem: Que el Déu de nostre Senyor Jesucrist il•lumini els ulls del vostre cor, perquè conegueu a quina esperança us crida i quines riqueses de glòria que dóna en herència als sants.
Aneu per tot el món anunciant l’evangeli.
