Diumenge 6è de Pasqua – cicle A
L’evangeli d’avui ens presenta Jesús a l’últim Sopar, abans de la seva passió. És un moment de COMIAT I PROMESES.
- El comiat de Jesús, l’amic, que per amor s’entrega voluntàriament a la mort de Creu.
- Per això les seves promeses tenen un caire de testament. Tres promeses de Jesús, que, en el fons, ens apropen al misteri de la Trinitat de Déu.
La primera d’elles es refereix a l’Esperit:
- “Jo li demanaré al Pare que us doni un altre Defensor, que estigui sempre amb vosaltres, l’Esperit de la veritat”.
- És el Consolador que ens és enviat pel Pare a petició del Fill.
- L’Esperit coneix les nostres necessitats, ens defensa del mal que ens amenaça des de fora i del mal que nosaltres amaguem en el nostre cor.
El segon bloc de les promeses de Jesús es refereix a Ell mateix.
- En primer lloc, el Mestre manifesta la seva voluntat de romandre al costat d’aquells als quals ha triat: “No us deixaré desemparats, tornaré”.
- “El món no em veurà, però vosaltres em veureu i viureu perquè jo segueixo vivint”. El creient ha rebut el do d’uns ulls nous. I, d’altra banda, el Senyor ressuscitat serà visible en la paraula, en els sagraments i en la presència dels germans.
- “Llavors sabreu que jo estic amb el meu Pare, vosaltres amb mi i jo amb vosaltres”. Jesús comparteix la vida del Pare. I a aquest intercanvi vital i amorós són admesos els que ell ha cridat com amics.
Un tercer bloc de promeses. Són promeses que vinculen l’amor amb el compliment dels manaments.
- “Si m’estimeu, guardareu els meus manaments”. En les relacions humanes, l’amor no és un solament un sentiment. És, sobretot, un compromís.
- En la relació del cristià amb Jesús, l’amor es manifesta en el compliment dels mandats del Senyor. “El que accepta els meus manaments i els guarda, aquest m’estima”.
- L’amor no consisteix només en paraules. No n’hi ha prou amb acceptar en teoria els manaments del Senyor. Cal posar-los per obra. Aquest compliment és la prova de la llibertat del creient. I del seu amor.
- “Al que m’estima, l’estimarà el meu Pare, i jo també l’estimaré i em revelaré a Ell”. El mutu amor entre el deixeble i el seu Mestre implica també al Pare, que estima a qui estima al seu Fill.
Promeses de Jesús, portadores de pau i de compromís.
Déu és amb nosaltres. Som estimats de Déu. L’Esperit habita en nosaltres. Som temples vius de Déu. I aquest amor immens de Déu ens llança a estimar, a fer vida el manament nou de Jesús: Estimeu-vos els uns als altres, tal com Jo us he estimat.
Avui celebra l’Església el dia dels Malalts. També la promesa de què ens parla l’Evangeli té ple sentit per als malalts. També els malalts s’han de sentir estimats per Déu, i d’una manera especial. L’Esperit de Déu que habita en ells els ajudarà a transformar aquesta malaltia en una pregària, en un do. Al mateix temps, aquesta diada dels malalts, ens assenyala a nosaltres un compromís d’atenció als malalts, dedicant-los temps, companyia, recursos. Cadascú de nosaltres hem de ser per als malalts com un signe proper de l’amor de Déu.
“Si m’estimeu, guardareu els meus manaments”
