Avui és un dia de contrastos:
Jesús aclamat per la gent de Jerusalem, com a rei, Messies, Fill de Déu.
Després Jesús rebutjat per la gent moguda pels fariseus i clavat a la creu.
Semblaria que el diumenge de rams.
Doncs, no. L’autèntic triomf de Jesús és la mort en creu.
Sembla el gran fracàs. I és el triomf definitiu de Jesús.
Perquè l’autèntic triomf d’una persona és l’amor. És estimar.
I Crist ha estimat fins a deixar-se clavar a la creu.
L’autèntic triomf d’una persona és perdonar.
I Crist ha mort perdonant els seus botxins.
Cal que agraïm a Jesús l’amor que ens té: gràcies.
Cal que li demanem perdó: perdona’ns.
Cal que aprenguem la lliçó:
El camí de l’autèntic triomf no és venjar-se…., sinó perdonar
no és tenir coses, ni tenir poder, ni tenir sort, ni tenir plaers…, sinó estimar.
Mirem sempre Jesús: Ell és el camí, és la veritat, és la vida, és l’exemple, és el mestre… Ho és tot.
Per això deia sant Pau: No vull saber res més que Crist. I aquest, crucificat. Totes les altres coses les considero escombraries, comparades amb Crist.
Mirem sempre Jesús: Ell és el camí, és la veritat, és la vida, és l’exemple, és el mestre… Ho és tot.
