Dissabte Sant és un dia d’oració al costat de la tomba de Jesús, esperant la seva resurrecció. És dia de reflexió i silenci. "A un pas de la Resurrecció”, és la preparació de la Vigília Pasqual.
Amb aquesta ocasió, Mossèn Joan ens ha ofert una meditació sobre el silenci de Maria en tres temps: en primer lloc la fermesa i la fidelitat de Maria al peu de la creu (Stabat Mater); a continuació ha fet un elogi del silenci, la seva identitat amb la vida interior, i els tres graus silenci per a cultivar-la; i, finalment, la clau que revela el silenci de Maria i que ens prepara per a escoltar el gran crit de la Resurrecció de Jesús, que torna a la vida per a donar-nos la vida eterna.
El silenci de Maria – Dissabte Sant
Comentari a l”Stabat Mater dolorosa”
Cant: “Madre de los pobres, los humildes…”
I.- "Tot el que és definitiu, porta el segell del silenci"
… que obre espais de llibertat, disponibilitat, receptivitat
Maria és la gran silenciosa, en la seva plenitud espiritual i en directa vinculació amb el misteri. (en els textos sagrats – solament parla 7 cops)
Dir silenci de Maria és com dir: profunditat, plenitud, fecunditat, domini de si mateixa, maduresa humana, i el que sintetitza tot: humilitat i fidelitat.
Maria és la dona de la fe, la qual realitza la "peregrinatio fidei" (Vat II)
És una dona del poble "filla de Sió", que no va fer altra cosa que "permetre que avancés a través d’ella la glòria del Senyor.
És l’hereva d’una tradició espiritual, la dels Anawins "els pobres i Iavhé"
Es va condensar en ella el núvol densa i gràvida de l’Esperit per encarnar el Just.
Déu la va modelar i la va preparar des de l’eternitat per a ser el receptacle del Verb, el déu fet Home.
Suma gratuïtat i fidelitat suma.
II.- Tres graus del silenci.
La vida interior podria consistir en aquesta paraula sola: EL SILENCI..
El silenci és el que prepara els sants, el que ho comença tot, el que els continua, i el que els acaba.
Déu que és etern no diu més que una sola paraula: el Verb
1.- Parlar poc amb les criatures i molt do Déu.
Es el primer pas i l’indispensable.
En aquesta escola és on s’ensenyen els elements que disposen a la divina unió.
Silenci al món, silenci a les notícies, silenci als ulls i orelles, silenci amb les persones. Es un temps propici per estudiar l’Evangeli, la Regla de al Congregació religiosa i els llocs sagrats.
Déu crida l’ànima a la solitud, per preparar l’ànima a entrar en Déu.
El silenci del recolliment o el recolliment del silenci
2.- Silenci interior
Silenci de l’amor propi: silenci a les lloances, a la pròpia estima, davant dels menyspreus, preferències, murmuracions… No queixar-se de res ni de ningú. No escoltar, no queixar-se, no consolar: callar amb si mateix; oblidar-se de si mateix. Abandonar-se enterament sol amb Déu.
És el silenci de la mansuetud, de la humilitat.
Silenci de la memòria i del passat.
Silenci dels pensaments inútils. El nostre esperit vulgui la veritat i li donem la mentida.
Silenci de la intenció: puresa i simplicitat; l’orgull que es busca sempre a si mateix en tot, a tot arreu i sempre.
Silenci del propi judici: no jutjar, no manifestar la seva opinió: el silenci de a benaurada i santa infància. “No sortir amb la meva”.
Silenci de la pròpia voluntat: Escolar els manaments, les santes lleis de la Regla; és el silenci de la víctima a l’altar; el silenci de l’abandó; el silenci de la Crucifixió.
Silenci del cor: si la llengua està muda, si els sentits estan en calma, si la imaginació i la memòria callen i produeixen solitud, el cor farà molt poc soroll. Silenci d’afectes, d’antipaties, de desitjos…
Un cor en silenci és:
– Un cor verge.
– Una melodia per al cor de Déu.
– El llum es consumeix sense soroll davant de Sagrari…
– L’encens puja en silenci fins al tron de Déu.
– La flor s’obre en silenci i el seu perfum lloa en silenci al seu Creador.
Tal és el silenci de l’amor. El silenci del jo humà que es lliura l al Ser diví
3.- Silenci amb Déu
Al principi Déu deia a l’ànima: "Parla poc amb les criatures i molt amb mi."
Ara diu: "no em parlis més."
El silenci amb Déu, el oferir-se a ell, adorar, estimar-lo, escoltar-lo, descansar en ell.
És el silenci de l’eternitat, és la unió de l’ànima amb Déu.
III. Ara podem entendre el silenci de Maria
Per què tant silenci en Maria?Com més s’acosta a l’Esperit diví més augmenta el silenci.
Només callant s’aprèn a parlar bé.
Com Joan Baptista, Maria desitjava que Crist creixés davant l’admiració i amor dels seus deixebles, i que ella romangués en el silenci i la foscor. "No a nosaltres, Senyor, la glòria, sinó al teu Sant Nom." (Salm 114)
Quan apareix el sol, ja no cal que hi sigui la lluna. "Feu tot el que Ell no digui."
Com va ser Maria?
Només ens cal mirar Jesús. Tot home és el que ha estat la seva mare.
Maria no és sobirana, sinó servidora;
No és la meta, sinó camí;
No és semi-deessa, sinó Pobra de Déu;
No és tot poderosa, sinó intercessora;
i per sobre de tot la mare que segueix infantant a Jesucrist en nosaltres. La “Theotokos”, Mare de Jesús i Mare nostra.
Maria precedeix i acompanya els seus fills en el difícil i lent caminar de la vida.
Per mitjà de l’amor, de la humilitat, del silenci, de la fe profunda en déu, de la conversió interior o de l’enriquiment espiritual; la reconciliació fraterna i la donació cap als altres.
Maria És el camí dels que parteixen i la serenitat dels que queden.
"Acompanya’ns sempre mentre anem caminant junts cap al Pare".
Cant: “Déu és amb Vós, Maria…”
