Introducció
Hi ha un salm que diu: qui pot pujar a la muntanya del Senyor?… El qui té el cor sincer i les mans sense culpa… Trobarà Déu qui té el cor sincer, no el qui sap molt sobre Déu, però no és sincer.
Avui trobem enfrontades la sinceritat dels mags i la mentida d’Herodes. Aquest s’assabenta pels sacerdots i mestres de la llei del lloc on ha de nàixer el Messies, però menteix: jo també aniré a adorar-lo, quan en realitat vol anar a matar-lo; així, guiant els altres cap a Jesús, ell mateix no el troba.
La mentida ens allunya de la veritat i la felicitat; la sinceritat ens hi acosta. Fixem-nos en els mags, seguim les etapes del camí interior de sinceritat que van fer fins a trobar Jesús.
1. “Hem vist com s’aixecava la seva estrella…
Enmig de molts estels, els mags en descobreixen un de diferent, troben el senyal d’una cosa nova. Aquest hem vist dóna a entendre una actitud interior d’observació, reflexió i elevació de la mirada sobre les coses d’aquesta terra. Tenim l’actitud habitual de reflexionar? Si ho fem, enmig d’un món de paraules, modes i teories de tota mena trobarem algun senyal de veritat. Aprenguem a descobrir els senyals de veritat.
2. “…i venim a presentar-li el nostre homenatge”
Hem vist… i venim. Aquest venim és senyal de coherència. Els mags no es queden mirant, sinó que es posen en camí. Això suposava deixar la comoditat de casa, acceptar inclemències del temps, perills, etc. Sovint veiem el que hauríem de fer, però… ho fem? Jesús va dir una vegada el qui fa la veritat, arriba a la llum (cf. Jn 3, 21). No n’hi ha prou amb veure, cal fer. El qui veu el que ha de fer i no ho fa, no avança en la vida moral, no es realitza com a persona. Demanem habitualment a Déu llum per a veure el que hem de fer i força per a fer-ho.
3. “En arribar a Jerusalem, preguntaven…”
Ni que haguessin descobert l’estrella, els mags tenen necessitat de preguntar. Qui creu que ell ja ho sap tot i no cerca l’ajuda dels altres, i no és humil per a demanar consell i orientació, mai no trobarà la veritat. Tenim aquella sana desconfiança de nosaltres mateixos, que porta a demanar consell? Consciència clara de que ens podem equivocar? Cerquem amb humilitat consell i orientació?
Siguem humils i sincers. L’humil pot caminar segur, Déu no el deixa sol, sinó que el guia i el torna al camí, si s’equivoca. L’humil troba, valora i agraeix la veritat, vingui d’on vingui.
4. “…veieren el nen amb Maria la seva mare… l’adoraren”
Els mags, que cercaven Jesús en un palau, com un rei d’aquest món, el troben a Betlem, amb la seva Mare, i l’adoren, accepten immediatament i de tot cor i sense reticències aquesta manera tan diferent de ser rei. Des d’aleshores els mags començaren a pensar d’una altra manera. S’havien convertit. Trobar-se amb Jesús, porta a veure-ho tot d’una altra manera, amb una escala de valors diversa a la d’aquest món. Ens sabem rendir sense condicions a la desconcertant manera de pensar i viure que ha portat Jesús?
5. “Se’n tornaren al seu país per un altre camí”
Se’n tornaren transformats en el seu interior. Abans cercaven la veritat, ara l’havien trobat. Havien vingut cercant la grandesa d’un rei humà i es troben un Déu que s’ha abaixat, que està indefens i és perseguit. Quan se’n tornen, ja participen de la indefensió, incomprensió i persecució que pateix Jesús, ja són com ell. Tots els qui s’acosten a l’Infant tendre de Betlem participen del seu drama. Cercar la veritat suposa renúncia; trobar-la, demana compromís, exposar-se a la persecució que vol ofegar la veritat.
Conclusió
Els mags cerquen, troben, accepten i adoren i abracen a Jesús, de tot cor, amb tot el seu ésser, sense posar cap condició. Des del primer pas del seu camí fins al final, ens donen lliçó de sinceritat, honradesa, coherència i fidelitat. Aprenguem la lliçó dels mags.
Aquest any podríem demanar als Reis Mags dos obsequis: Sentir-nos estimats de Déu, malgrat les nostres deficiències i pecats. I disposar-nos a espargir al voltant nostre bondat, tendresa, misericòrdia.
