EL DICASTERI PER AL CLERGAT ACTUALITZA LA NORMATIVA AMB MÉS TRANSPARÈNCIA I EQUITAT
El Dicasteri per al Clergat actualitza la disciplina relativa a les intencions de la missa i les ofrenes relacionades, i introdueix regles més clares per garantir la transparència, la rectitud i el respecte de la voluntat dels fidels. El decret, aprovat pel papa Francesc, entrarà en vigor el 20 d’abril vinent, Diumenge de Pasqua.
La qüestió es refereix a una de les formes més concretes de participació dels fidels en la vida de l’Església: demanar que se celebri una missa pels vius o pels difunts. És un costum molt arrelat, fonamentat en les profundes motivacions pastorals i espirituals, que fins ara es regia per condicions que mantenien la paraula donada als oferents i que prevenien el perill de “comerç” amb coses sagrades.
En virtut d’aquesta pràctica, mitjançant l’ofrena, els fidels, diu el text, “desitgen unir-se més estretament al Sacrifici eucarístic, afegint-hi un sacrifici propi i col·laborant en les necessitats de l’Església i, en particular, contribuint al manteniment dels seus ministres sagrats”.
Així, els fidels “s’uneixen mas íntimament a Crist que s’ofereix i, en cert sentit, s’insereixen encara més profundament en la comunió amb Ell”, segons un costum que “no només és aprovat per l’Església, sinó que també el promou”.
Un dels canvis més notables es refereix a les anomenades «intencions col·lectives», en las quals diversos fidels ofereixen estipendis per a ser inclosos en una sola Misa.
El decret estableix que, si ho ordena el consell provincial o la reunió dels bisbes de la província, “els sacerdots poden acceptar diverses ofrenes de diferents oferents, acumulant-les amb altres i satisfent-les amb una sola missa, celebrada segons una única intenció ‘col·lectiva’, si —i només si— tots els oferents han estat informats i han consentit lliurement”.
En aquest sentit, se subratlla que en absència de “consentiment explícit”, la voluntat dels oferents “mai no s’ha de presumir”, es més, “en la seva absència, sempre es presumeix que no s’ha donat”.
Es recomana que “cada comunitat cristiana es preocupi per oferir la possibilitat de celebrar misses diàries amb una sola intenció”, però afirma que el sacerdot “pot celebrar misses diferents també segons intencions ‘col·lectives’, entenent que li és lícit retenir, diàriament, una sola ofrena per una sola intenció entre les acceptades”.
El decret renova les disposicions ja vigents, segons les quals “el ministre, a més de les ofrenes determinades per l’autoritat competent, per a l’administració dels sagraments, no demanarà res, evitant sempre que els més necessitats es vegin privats de l’ajuda dels sagraments a causa de la pobresa”.
A més, s’aclareix que cada bisbe diocesà pot, en consideració de les circumstàncies específiques de l’Església particular i del seu clergat, disposar el destí de les ofrenes “a les parròquies necessitades de la mateixa diòcesi o d’altres, especialment en els països de missió”.
Es demana als bisbes i als rectors que vetllin i que s’assegurin que cada intenció i ofrena s’inscrigui en registres especials, i que vetllin perquè quedi clara per a tothom “la distinció entre la sol·licitud d’una intenció específica de la missa (encara que sigui ‘col·lectiva’) i el simple record durant una celebració de la Paraula o en determinats moments de la celebració eucarística”.
Sobre aquest aspecte, especifica que “sol·licitar” o fins i tot simplement “acceptar ofrenes” en relació amb els dos últims casos és “greument il·lícit” i preveu el recurs a “mesures disciplinàries i/o penals”.
Finalment, el Dicasteri per al Clergat anuncia que deu anys després de l’entrada en vigor d’aquestes normes, promourà un estudi de la pràctica, així com de la legislació vigent en la matèria, amb vistes a una “verificació” de la seva aplicació i a una possible “actualització”.
