Estem de Pelegrinatge seguint la Ruta Sants de França amb Mossèn Joan Ramon Ezquerra, Àngels Llanas, xòfer i 25 pelegrins de la Diòcesis de Lleida. Vam sortir dissabte, 23 de març de la Parròquia del Carme de Lleida en direcció a Lió.
Ahir diumenge vam visitar durant tot el matí el municipi d’Ars sur Formans, la casa del Sant Cura d’Ars, la Capella del Cor i la Basílica d’Ars. A la mateixa Basílica i en la capelleta on hi ha el cos incorrupte del Sant Cura d’Ars vam celebrar la missa. Desprès de la lectura de l’Evangeli, en el sermó, mossèn ens ha demanat de prendre el model del Sant Cura, per qui pregar era com respirar. Sense pregar no podia viure. La pregaria és el que va donar sentit a la seva vida. I l’altre exercici era el d’estimar. Pregar i estimar.
També, davant del Cura d’Ars hem demanat pels Capellans i les seves vocacions. Mossèn va llegir l’Acte d’Amor del Cura d’Ars per cloure la missa. Aqui teniu una foto d’aquest moment tan màgic.
Per la tarde, visita a la ciutat de Lió, la segona més gran de França. Ens esperava la guia, Mari, que no ens ha deixat en tota la tarde. Primera parada a la Basílica Notre-Dame de Fourvière, dedicada a la Verge Maria. Visita panoràmica per la ciutat: Plaça Bellecourt, Plaça Terreaux, parròquia de Sant Jordi del segle XIX …, Òpera, Palau de Justícia. Lió és una ciutat preciosa, entre 2 rius – la Saône i el Rhône- que formen la península i el centre de la ciutat.
Passejant pels diferents carrers centre ciutat i creuant passatges, que fan de Lió una ciutat única i amb molt encant, acabem la visita a la Catedral de Lió, dedicada a Sant Joan Baptista. Destaquem el gran rossetó que la presideix així com la quantitat de vitralls que hi ha.
Dilluns, 26 març 2019
Avui és el dia de l’Anunciació.
A les 7:30h anem cap a Paray-le-Monial, a la regió de la Borgonya, un dels llocs de pelegrinatge més importants, on visitem la Basílica del Sagrat Cor, una de les més boniques esglésies de França, una genialitat en l’art romànic borgonyes i del més pur i complert exemple de l’arquitectura de Cluny.
Seguidament visitem la Capella de San Claudio La Colombière, un jesuïta ens en fa una explicació. San Claudio La Colombière fou el Pare espiritual de Santa Margarida Maria Alacoque. Claudio decidí consagrar-se a Déu en la Companyia de Jesús. El Pare Claudio La Colombière fou el guia espiritual de Margarida Maria Alacoque.
El Pare Claudio, durant el seu retir a Londres, escriu un llibre on explica totes les aparicions a Margarida Maria Alacoque. Viu els últims dies de la seva vida a Paray-le-Monial. “El Senyor demana que tornis aquí”, li diu Margarida a Claudio. Claudio morí en aquest poble als 41 anys. En aquesta capella hi reposen les seves despulles.
A les 12:25h iniciem la missa a la capella de les aparicions. En aquesta capella, Margarida Msria, jove de la regió de Charolles entrà en aquest monestir l’any 1670. Jesús se li aparegué davant del sagrari: “ El meu Cor diví està apassionat d’amor pels homes, i per tu en particular”.
En aquest lloc podem escoltar l’evangeli de l’Anunciació de l’Àngel Gabriel a Maria. Durant el sermó, el mossèn explica que la paraula més breu i més bonica del diccionari és la paraula SI. El nen que acostuma a dir “Si” als seus pares, amics, llibres, sempre… aquell nen arriba a la santedat. La Mare de Deu, Maria, , sempre va dir si. Deu li proposa a Maria de ser la mare de Deu, i ella li respon amb un “SÍ” a l’Àngel Gabriel, li diu sí a Deu. “Sí, que es faci sobre mi la seva voluntat”
Que cadascú digui sí a Deu, a la humanitat. Sí. A tot. A les coses que ens agraden i a les que no. Diguem sí i certament serem una benedicció. Preguem per les nostres famílies així com per tots els mossens i religiosos.
Desprès de dinar a l’Alberg del Sagrat Cor, visitem la Capella de Sant Joan amb el Santíssim exposat.
A les 14:45h sortim de Paray-le-Monial i ens dirigim cap a Cluny on ens espera un guia per acompanyar-nos i explicar-nos la Basílica de Cluny fundada al 910. Fou l’església de Cristiandat més gran fins que es va construir la basílica de Sant Pere de Roma; un exemple de tipus de vida religiós del segle XI. Recordem Sant Bernat. Aquí es feu la primera traducció de l’Alcorà al llatí.
A Cluny trobem també la casa més antiga de França i que data de l’any 901. Hi van viure de 250 monjos. Visitem el complex, el fariner amb el seu sostre del segle XIII. Tenim una hora de temps lliure per prendre algun beure, acabar de passejar pel carrer principal del poble de Cluny, ple de botiguetes, església gòtica, etc.
De tornada cap a l’Hotel a Lió comencem a veure la pel•lícula de San Juan Bosco. Sopar amb molta alegria. Anem a dormir, demà haurem de matinar.
Dimarts, 26/03
Tot el matí en ruta de Lió a París. Dinem a Paris i desprès concelebrem la missa a l’Església de Sant Roc, a la zona de la Concorde. Mossèn ens recorda que ens trobem a la 3a setmana de Quaresma. De l’Evangeli d’avui en podem extreure dues actituds:
– humilitat, l’actitud d’un que se sent pecador
– confiança
La primera veritat és que sóc un pecador. La segona veritat és que Crist m’ha salvat. La Quaresma ens vol fer exercitar aquestes dues actituds. Tots som pecadors. Jo el primer. La paraula Jesús vol dir Salvador. Però tinc la confiança de que Déu em perdona.
Ens trobem amb la guia que ens mostrarà part de París tot caminant: carrer de Sant Honoré; Plaça Vendôme; Església de l’Assumpció catòlica, polaca, antigament convent. Anem cap a la Madeleine; Galeries La Fayette; l’Opera. Des d’aquí continuem la nostra visita en autocar fins a l’Arc del Triomf; Palau del Louvre; Jardins de les Tulleries; plaça de la Concorde.
Tornem a baixar a l’Arc del Triomf per anar a sopar. Amb autocar anem cap a l’hotel i a dormir.
Dimecres, 27/03/2019
Ens trobem a Paris, la capital de França i la seva ciutat més poblada. Capital de la regió de Illa de França, constitueix la única comuna unidepartamental del país. Situada a ambdós marges d’un llarg meandre del riu Sena, al centre de la Conca Parisina, entre la confluència del riu Marne i el Sena, aigües amunt, i el Oise i el Sena, aigües avall.
París, la ciutat de la llum, ens ha embolcallat amb la seua aura encantadora, amb els seus carrers, parcs, districtes, monuments famosos i admirats: el barri llatí; zona universitària Sorbona; Església de Saint Julien le Pauvre XII d’ estil romànic, es tracta d’una església greco catòlica… L’arbre més antic de París, la Roviña, del 1602, es tracta d’ una acàcia.
Visitem la Catedral de París, Notre Dame, d’estil gòtic i dedicada a la Verge Maria. Situada a l’Illa de París i envoltada pel Sena. Passem amb l’autocar davant de la Universitat de la Sorbona, Parc de Luxemburg, Palau de Luxemburg, carrer de Vaugirard, Sant Surpici, la segona església més gran de paris desprès de la Catedral, barri dels intel•lectuals, Església de San German dels Prats, Palau de Tokio. Segona parada per fer fotos panoràmiques a la Torre Eiffel, estructura de ferro construïda per a l’exposició universal de 1889 a París, símbol de França i de París.
Desprès de dinar en un restaurant del carrer Rivoli, molt a prop dels Camps Elisis i la Plaça de la Concordia, passegem pel Sena damunt del Bateau mouche. Ens serveix per admirar més la bella ciutat durant una hora i situar els seus colossals monuments.
Amb l’autocar i desprès amb funicular arribem a Montmartre, punt de reunió de grans artistes. Avui, a les 18:45h concelebrem l’eucaristia a la Basílica del Sagrat Cor, coneguda per la Cúpula blanca situada a dalt del tossal. En cada eucaristia s’actualitza el sagrament del Cos i la Sang de Crist.
Desprès de la lectura de l’evangeli, el sacerdot ens demana d’escoltar amb el cor. Ens parla també dels Manaments de la llei de Déu. Hi ha algú més que nosaltres que vol i desitja que siguem feliços. Déu ens diu que complint els Manaments i serem molt feliços. Què passaria si totes les nacions acordessin complir-los? No hi hauria fam, no hi hauria guerres, … La felicitat rau en fer la voluntat de Déu, no en fer la nostra… Estimar a Déu amb tot el cor i als altres com a nosaltres mateixos. Quina Pau hi hauria en les institucions, les empreses, … !
Acaba amb una història de sant Joan Bosco, qui diuen que tenia el do d’interpretar el futur. Dos persones se’n volien riure d’ell i li van preguntar quin número de loteria tocaria. Ell va dir el número 10, si compliu els 10 Manaments us tocarà la loteria més gran del món.
Avui, la pregaria l’hem fet de manera individual, cercant en el més profund del nostre cor i del Sagrat Cor de Jesús. Darrera nostre, una imatge de Santa Teresina, Teresa Martín o de Lisieux, que de manera miraculosa se’ns ha afegit en la foto de grup com una pelegrina més: santa Teresina de l’Infant Jesús.
Disposem de 30 minuts de temps lliure fins a l’hora de sopar en una restaurant típic d’aquest barri que acollí a partir del segle XIX bohemis i grans artistes com Picasso, Monnet, Modigliani, Van Gogh, Matisse, …
Un sopar amb molt encant per la decoració del local, la música en directe d’un pianista que ens ha amenitzat la nit amb cançons de l’època tan cèlebres com Edith Piaf, Jacques Brel, Charles Aznavour, Serge Gaingsbourg, France Gall, …
De tornada a l’hotel, encara podem veure des de dalt de l’autocar locals referents de la nit parisina com “Le Molin Rouge”.
Pelegrins i pelegrines ens anem consolidant com a grup, ja ens coneixem tots i es respira un clima molt cordial, d’harmonia i bonhomia.
Dijous, 28 març 2019
Reprenem la nostra ruta des de Paris cap a Lisieux. Ens acomiadem de París passant per la Defensa. Desprès de la pregaria del matí, comencem a veure la pel•lícula de Thomas Moro: Un hombre para la eternidad.
Fent una parada a mig camí en una àrea, arribem a les 12:00h a Lisieux, regió de Calvados. Departament baixa Normandia. La ciutat de Lisieux compta amb uns 20.000.000 habitants. Les cases són típiques de la zona de Normandia, fetes de fusta.
El nostre allotjament es troba al centre del poble, davant la Catedral d’estil gòtic Normand. Dinem a les 13:00h per desprès visitar la Basílica de Santa Teresa de Lisieux. La guia ens apropa a la vida de la Santa i ens ajuda a interpretar les escenes dels vitralls, cúpula, etc. Aquí trobem també la relíquia del braç amb el que va escriure la seva obra “ Historia de un alma”.
Baixem a la part inferior de la basílica pn es troba la Cripta dels Pares de Santa Teresa de Jesús, i en una capelleta més petita celebrem la missa.
Desprès de l’evangeli, mossèn ens incentiva a aprendre la lliçó d’aquesta nena que entra al monestir del cel als 24 anys. Tot un exemple de fortalesa. Com va entrar al Carmel amb 15 anys, no li permetien fer sacrificis físics però ella feia un altre tipus de sacrificis en el seu dia a dia: sacrifici amb una monja gran de cadira de rodes que contínuament rondinava; evitava parlar amb la seva germana monja…
En la seva mort, li va venir un glop de sang i es va esperar a que es fes el llum del dia per oferir-se al Senyor. Netejava la roba buscant a la religiosa que més escatxigava i l’aigua dels escatxics els anomenava : perles precioses. Ella sempre volia ser petita perquè aquests són els preferits de Jesús. Perquè els petits seran els grans.
Pius X la va anomenar com una de les més grans santes dels temps moderns. La seva obra, “Història d’una ànima” segons Pius XII va il•luminar tota l’Església. Del que és la vida cristiana i en què consisteix la santedat. Humilitat, bondat, confiança és el que ens han de merèixer la santedat, com Teresa de Lisieux. Visitem també la casa de la família de Santa Teresa, on va viure fins als 15 anys.
A les 17:30h anem cap al Carmel, convent fundat l’any 1838. Visitem el museu i desprès la tomba de santa Teresina, sota l’esguard de la Verge del somriure. Allí, tots els pelegrins preguem davant les relíquies de la Santa. Allí també es troben les despulles de les seves tres germanes més grans que consagraren la seva vida al Carmel: Paulina, Maria i Celina. Si en els temps de Santa Tereseta hi havia 26 religioses en el Convent de les Carmelites Descalces, actualment n’hi ha 20.
Abans de sopar, encara hem pogut gaudir d’una hora lliure per passejar, fer alguna compra de productes típics de la zona com el Calvados, un licor que surt de la destil•lació de la sidra. Formatges tipus Camembert, etc. A les 20:30h sopar al restaurant del costat hotel i a dormir.
Divendres, 29 de març
Iniciem el nostre viatge de tornada, ens esperen 700 km fins al vespre. La parada la farem a Tours, ens esperen, de moment, 2h aproximadament de viatge. Desprès de la pregaria del matí, mossèn Joan Ramon Ezquerra ens recorda algunes frases cèlebres de santa Teresina: “Cal Portar les mans ben buides perquè Déu les pugui emplenar. Deixar que Déu faci la nostra vida.”
Passem pel costat de Le Mans i arribem a Tours cap a les 11:40h. Davant l’estació de tren els espera la guia de la ciutat, que ens acompanya pels llocs més emblemàtics de la seva ciutat: Estació de trens, Palau de Congressos, Ajuntament, Palau de Justícia. La visita panoràmica en autocar ens ajuda a veure diferents palauets, construccions típiques d’aquí amb pedra tova.
Una primera parada la farem al barri de la Catedral, la segona la farem al Barri de San Martí. Ens explica també la llegenda de San Martí de Tours. Passem per davant de la facultat de lletres, la Loire, Pont de Wilson. Travessem el Carrer Nacional del segle XVIII. El barri de la Catedral és la part més antiga, fou reconstruït a partir de 1950. Església de San Julià, Biblioteca. El Castell de Tours no és visitable.
Visitem la Catedral de Sant Gassià, primer bisbe de Tours al segle III . La segona parada i visita la fem al Barri de San Martí, on visitem la Basílica de San Martí, lloc on es troba la tomba del Sant. Passejant anem a la Plaça Plumereau passant per les ruïnes visibles de l’antiga col•legiata de San Martí.
Fa molt bon temps, les places i carrers són plens de gent, percebem una ciutat viva i molt familiar. La guia ens mostra les diferents edificacions o cases típiques de Tours segons el segle de la seva construcció i segons la posició socials dels propietaris. Dinem a les 14:00h , Braseria L’ Univers, a la Plaça Jean Jaurès, davant mateix de l’Ajuntament i del Palau de Justícia.
Reprenem novament el nostre viatge en direcció Bordeaux, mentre veiem la pel•lícula del Papa Francesc. Gaudim també del paisatge, grans i infinits camps verd tot passant pel costat del riu Loira. Descans de 20minuts a Saint-Léger a les 18:00h. Ja desprès, arribem a l’hotel Quality Suites Bordeaux aéroport i spa a les 19:40h. Assignació habitacions i sopar a les 20:15h.
Desprès de sopar, celebrem l’Eucaristia a les 21:30h en una sala del mateix hotel. Se’ns afegeixen al grup tres persones mexicanes que es troben de viatge durant 17 dies per Europa i que manifesten tenir una Fe i devoció molt sòlida. La celebració la fem en llengua castellana perquè la puguin seguir. Durant el sermó, mossèn es dirigeix a les mexicanes, explicant-los-hi la ruta de la nostra peregrinació.
Ens explica que Jesús sempre esperava preguntes dels seus deixebles, apòstols i ens en cita exemples: Qui és el primer en entrar al regne dels cels? Jesús contesta que els que són com nens entraran en el regne dels cels. Una altra exemple de pregunta: Senyor, hi ha tantes lleis… quina és la primera? El Senyor contesta: La primera és estimar a Déu amb tot el Cor, la segona és estimar al pròxim com a tu mateix. El més important de la vida dels Sants, perquè arribaren a la santedat? Perquè van estimar a Déu amb tot el Cor i es lliuraren als seus pròxims, als germans amb tota la seva ànima. Tots estem cridats a ser Sants, a ser feliços. Caminem doncs pel camí que ens indica el Senyor. Acaba l’homilia amb unes Paraules de Pau VI, per ser Feliços ens hem d’atansar a la santedat.
I amb aquesta Festa entorn la taula ens acomiadem fins l’endemà, últim dia del nostre pelegrinatge i amb la parada al primer lloc de peregrinació a França, Lourdes. Tornem a subratllar el clima de Pau i cohesió de tot el grup, amb una espiritualitat i diàleg interreligiós destacables.
Dissabte, 30 març 2019:
A les 8:00h matí sortida de Bordeaux. Pregària del matí mentre fem la ruta cap a Lourdes. Avui és l’últim dia. Durant el viatge ens passen la pel•lícula de la Vida de la Bernadeta.
11:00h arribada a Lourdes
12:00h celebrem la missa a la Capella de Sant Gabriel.
Durant l’homilia, mossèn Ezquerra dóna les gràcies per la convivència viscuda durant tots aquests dies entre tots els pelegrins.
També agraeix el saber estar i bon fer de la direcció, la professionalitat de la M’ Àngels, com a puntal del grup i guia; s’ha preocupat en tot moment per cadascun dels membres de grup.
Fa un agraïment a tots els nostres protectors i fixa els nostres ulls en el Rector d’Ars, exemple de que no es pot viure sense pregar, pregar és com respirar. Sant Irineu de Lió, com exemple dels apòstols i gran teòleg, bisbe de Lió, a qui li demanarem que ens ajudi a estimar l’Església amb tots els seus defectes, perquè l’Església som nosaltres. Hem d’estimar l’Església. Cita també a José Maria Martín Descalzo, que en un dels seus articles diu que estima l’Església perquè és imperfecta. Cada vegada que veiem un defecte en l’Església hem de pensar que també nosaltres hi som.
De santa Teresina ens quedem en el seu exemple d’ humiltat, senzillesa, confiança. Ella volia ser sempre petita. De Sant Martí de Tours, la caritat. Tot allò que feu amb els germans m’ho feu a mi. De Lourdes, la valentia de Bernadeta, la senzillesa. Sempre dient la veritat.
Estem en el Santuari de la Mare de Déu. La caritat, la pregària més gran va ser la de Maria. Ella és la mare de tots els sants, de tots nosaltres. Al cel hi van els nens i els qui se li assemblen. Demanem a Déu perquè sapiguem complir la nostra missió cada dia: en el matrimoni, sacerdoci, com a treballadors, empresaris, fills, pares, …
Acabada la celebració, la Ma Àngels ens porta cap al restaurant on dinarem, davant del riu Gave. Fins arribar-hi, passegem pels carrers de la vila. Desprès de dinar podem gaudir d’1 hora 30 minuts de temps lliure per tornar a la gruta i visitar Nostra Senyora de Lourdes, pregar, beure i mullar-nos amb l’aigua, oferir veles per alguna intenció, etc
A les 16:00 en punt reprenem el nostre viatge cap a Lleida. Una nova pel•lícula, Maria Goretti. Passant per Vilaller, mentre cantem l’hora dels Adéus, ens aturem per deixar l’Anna Maria davant la seua carnisseria, allí l’espera el seu fill, nebots. Tots baixem de l’autocar per acomiadar-nos d’ella, tot molt entranyable.
Parem a Pont de Suert, segona parada on baixen: l’Elena, la Charo, l’Àngel, Isabel, Adelina i Josep Maria. Novament baixem tots per fondre’ns ens abraçades i aprofitem per fer una pausa de vint minuts.
Continuem fins a Pont de Muntanyana, tornem a fer una parada de vint minuts més, molts aprofitem per comprar coques, xocolata, pa, etc
Nova parada a Almenar, on baixa l’Àngels, abans ens hem acomiadat d’ella un per un amb una gran abraçada.
A les 22:00h arribem a Lleida la resta de pelegrins, feliços i amb una gran joia, la d’haver compartit un camí ple d’exemples i models a seguir com són les vides de Sants que hem anat trobant. Una manera de ser i uns valors que se’ns han encomanat i que esperem ens acompanyin durant els nostre dia a dia.
Lurdes Biosca
