"Tot cristià té l’obligació de ser tan feliç com pugui” (Clive Staples Lewis)
- 1r diumenge de Quaresma
- 2n diumenge de Quaresma
- 3r diumenge de Quaresma
- 4t diumenge de Quaresma
- 5è diumenge de Quaresma
1r diumenge de Quaresma: Les temptacions de Jesús al desert
Feliços ja en aquest món, caminant vers la felicitat plena i eterna
Jesús proposa un programa de felicitat: Les benaurances. I ens ensenya a no caure en la trampa de falses felicitat.
Primera trampa: El plaer, la vida fàcil i còmoda. “Que les pedres es converteixin en pans”, va dir el maligne a Jesús. Però Jesús ens ensenya que la felicitat no és a l’estómac, sinó al cor. I el cor només Déu el pot omplir.
Segona trampa: L’èxit, el triomfalisme. “Tira’t daltabaix…” els àngels et protegiran, no et faràs mal, tothom t’aplaudirà. Jesús respon: “No temptis el Senyor”, no el posis al teu servei. La grandesa la trobaràs servint els germans.
Tercera trampa: La riquesa, els bens materials. “Tot això et donaré si m’adores”. Jesús respon: “Adora el Senyor, el tot sol”. La riquesa, com el plaer i el diner, són ídols dels que ens hem d’alliberar.
2n diumenge de Quaresma: La transfiguració de Jesús
.jpg){kind=spacer}
Hi ha moments que Déu es fa sentir amb força i marquen tota la nostra vida
Jesús es transfigura: Resplendent com el sol, radiant de llum.
Déu Pare diu: Escolteu-lo, a Jesús, i seguiu-lo, no dubteu.
A la visió segueix la vida de sempre, però diferent: Han vist el Senyor, gloriós.
De vegades, Déu es fa sentir amb una força que val per tota la vida. Així, Abraham va sentir la crida i promesa de Déu; després, durant molts anys, va fer molts passos sense saber on anava, però en tenia prou de saber: Déu m’ha cridat i mantindrà la promesa. La Magdalena va sentir el perdó de Jesús, i quan els apòstols abandonaren, ella restà fidel.
En les proves, recordem quan Déu es va fer sentir amb força, i trobarem pau, serenitat i força per a continuar. El record de la primera comunió… del casament… d’una confessió decisiva… Déu no abandona.
3r diumenge de Quaresma: La Samaritana es troba amb Jesús
Quan la set i la font de la felicitat es troben: la Samaritana i Jesús
La Samaritana tenia set de felicitat. Però la cercava per camins ben equivo-cats.
Molts la jutjaven i condemnaven. Jesús veia en ella un veritable desig de Déu.
A ella i a nosaltres diu Jesús: Jo faré brollar en tu una font de felicitat eterna.
Hi ha en nosaltres un desig de felicitat que és desig de Déu. Sortosament, mai desapareix, per més enfonsada que estigui una persona. La Samaritana havia tingut cinc marits, però el seu cor seguia buit. Sant Agustí volia ser un gran orador, Francesc Xavier es volia menjar el món. Cada dia més set en els seus cors, i l’aigua cada dia més escassa i bruta. Fins que trobaren Déu.
Quantes vegades sentir-se buit és bo! És com la llumeta vermella que t’avisa: No et deixis enganyar! La felicitat no admet rebaixes! Només Déu fa feliç. Déu, que no el trobaràs mai sense els germans, al marge dels germans.
4t diumenge de Quaresma: Guarició d’un cec de naixement
.jpg)
És possible rebutjar la felicitat. Tanmateix, qui n’és la font, mai deixa d’oferir-la
Jesús és llum. Sempre i per a tots. Vol donar la vista al cec i la fe als fariseus.
Però ells “no volien creure”. Ni en Jesús, ni en el cec que ha guarit i ara hi veu.
En canvi, el cec diu: “Qui és el Fill de l’Home, perquè hi cregui?… Hi crec”.
Els fariseus, “veient-hi no hi veuen”. Cap prova és suficient si un no vol creure. Així veiem fins a quin punt és important la sinceritat de cor, la humilitat i agraïment. Com és que “veient-hi no hi veuen”? Com arriben a dir de Jesús “sabem que és un pecador”? Per a l’orgullós, la llum es converteix en foscor.
El cec, no ha vist Jesús i ja hi creu. El desig de creure és ja inici de la fe. No l’ha vist, però no dubta: “Jo, que era cec, ara hi veig”, “és un profeta”. Li pregunten: “On és” el qui t’ha guarit? Ell respon: “no ho sé”, però en el fons del cor ja ha trobat Jesús. Els de cor net i sincer troben Déu, i en ell la llum, la felicitat.
5è diumenge de Quaresma: Resurrecció Llàtzer, amic de Jesús
.jpg)
Creiem en la vida i felicitat eterna. La mort és certa, però no eterna
Covid-19 28 març: 832 morts. ¿No sembla que si Déu hi fos això no passaria?
Qui camina a la llum no ensopega. ¿Quina llum il•lumina la foscor de la mort?
“Jo soc la resurrecció i la vida”, diu Jesús, i Marta respon: “Sí, Senyor, jo crec…”
Jesús plora la mort d’un amic, Llàtzer. Jesús plorà per ell. Saber que amb les seves llàgrimes acompanya el nostre dol, ens consola, ens dona pau i serenitat. Però és que Jesús acompanya també la nostra mort, morint ell mateix. Ha volgut compartir la foscor del sofriment humà i de la mort.
Jesús ressuscita l’amic. En veure un miracle tan gran, molts cregueren. Però la resurrecció de Llàtzer, que tornaria a morir, és només un reclam que ens porta a escoltar i creure Jesús que ens diu: Jo soc la resurrecció i la vida. Els qui creuen en mi, encara que morin viuran… per sempre, feliços per sempre.
