Del 18 al 20 de novembre la Universitat de Lleida ha estat la seu del Congrés Internacional d’Història de la Pintura d’Època Moderna: ‘De Miquel Àngel a Goya’. Tot un esdeveniment que ha estat possible gràcies a l’excel•lent trajectòria i la impecable organització del prestigiós Centre d’Art d’Època Moderna (CAEM) i el Grup de Recerca Consolidat “Art i Cultura d’Època Moderna” (ACEM), promoguts i dirigits pel Dr. Ximo Company, delegat del Patrimoni Artístic i Cultural del Bisbat de Lleida. Com a centre d’investigació del patrimoni artístic del més alt nivell de l’Estat espanyol i amb projecció internacional, el CAEM ha estat qualificat com “la perla de la corona” de la UdL, en paraules del seu rector el Dr. Roberto Fernández en la presentació del Congrés.
El segon Congrés sobre història de la pintura moderna s’ha plantejat com una oportunitat per donar a conèixer a la comunitat científica, i al gran públic en general, les aportacions més recents al voltant de la investigació historicoartística dels grans mestres de l’art universal, Miquel Àngel, Leonardo, Rafael, Velázquez, el Greco i Goya, a més de pintors senyera de la pintura espanyola com José de Ribera i Juan de Juanes.
Si la temàtica ja era prou suggerent per tractar-se d’una etapa esplendorosa de la història de la pintura, el planter d’especialistes de primera línia que hi han intervingut li han donat una magnífica brillantor, sempre amb el suport visual d’imatges d’alta qualitat. Gianluigi Colalucci, responsable dels laboratoris dels museus vaticans i director dels treballs de restauració de la Capella Sixtina del Vaticà (1980-1994), ha impartit la conferència inaugural del Congrés, explicant com van sortir a la llum efectes cromàtics insospitats en la pintura de Miquel Àngel i la dura polèmica que la restauració va encetar. Edoardo Vilalta ha parlat del naixement de la maniera moderna en Leonardo i ha obert tot un camp d’interrogants sobre la seva obra. Maoro Natale, per la seva banda, s’ha centrat en l’obra de Rafael i la gran unitat d’acció que tenia amb els seus ajudants.
La segona jornada s’ha iniciat amb la conferència d’Isidre Puig, coordinador científic del CAEM, que ha revelat noves aportacions sobre l’itinerari vital i artístic de Joan de Joanes, el millor pintor espanyol del segle XVI. A continuació Carmen Garrido, ha analitzat la tècnica pictòrica de El Greco com a referència per a descobrir les nombroses falsificacions de la seva obra. I Nicola Spinosa, exdirector del Museo Nazionale di Capodimonte de Nàpols, ha explicat la influència de Caravaggio en Ribera i la projecció a Nàpols i a Europa de l’obra d’aquest pintor valencià format a Itàlia.
El darrer dia del Congrés s’ha iniciat amb l’extraordinària conferència de Ximo Company, Director del CAEM i del ACEM, sobre Velázquez, les claus d’un geni excepcional. A través d’una reflexió sobre la teoria de l’art, l’ètica i l’estètica, ha reivindicat la mirada contemplativa de l’obra d’art, i hem pogut "escoltar” la pintura de Velázquez als acords del ‘Hallelujah’ de Leonard Cohen, despertant una emoció indescriptible entre tots els assistents. A continuació l’investigador del Museu del Prado Jaime García-Máiquez ha fet una documentada reconstrucció estètica del Salón de Reinos del Palacio del Buen Retiro. La darrera ponència ha anat a cura de Joan Sureda, Catedràtic d’Història de l’Art de la UB i antic director del MNAC, abordant l’etapa romana de Goya, la més desconeguda.
A més de les nou ponències s’han presentat unes quaranta comunicacions de temes multidisciplinars i la presentació de la col•lecció “Estudis Monogràfics de Pintura” coeditada pel CAEM i AEM amb el Servei de Publicacions de la UdL. També els 230 congressistes han pogut visitar la Seu Vella i el Museu de Lleida.
A més de l’ampli i alt nivell de la rica aportació sobre la pintura moderna, el Congrés també ha estat exitós en la participació i en l’escrupolosa puntualitat en el seguiment del programa previst. Al llarg dels tres dies de durada ha mantingut la tensió mediàtica, però el seu ressò transcendirà d’una manera encara imprevisible. En la sessió de clausura, el Dr. Ximo Company, veritable el alma mater del Congrés, on s’ha posat en relleu el seu lideratge professional i humà, ha reivindicat la transversalitat del coneixement, la necessitat d’humanitzar la societat i la promoció d’una cultura de construcció i gaudi d’espais de pau com els que ens proporcionen Miquel Àngel, Leonardo, Rafael, Velázquez i Goya.
La publicació de les actes aportarà els detalls que els conferenciats han hagut de silenciar per falta de temps. Però difícilment podran substituir l’extraordinària experiència d’haver-les viscut. Felicitats i gràcies!
