Durant el temps d’Advent la parròquia de Sant Joan ha volgut centrar la seva mirada en sant Joan Baptista, patró de la parròquia i de la diòcesi el precursor de Jesús. Durant tres divendres consecutius Mossèn Jaume Pons, el seu rector, ha dissertat sobre la figura del precursor de Jesús ressaltant les seves virtuts i les d’altres testimonis de fe que, com ell, esdevenen referents cristians actuals.
1.- Divendres 7 de desembre. Testimonis contemporanis d’integritat insubornable: Julius Nyerere, obert a la veritat i apassionat per fer el bé
“La nostra parròquia de Sant Joan Baptista celebra els 850 anys de la seva primera documentació, 150 de la demolició de l’antic temple i, properament, els 125 anys de la dedicació del nou. Temps propici per a centrar la nostra mirada al patró de la parròquia i de la diòcesi. La seva veu ens arriba des del silenci del desert, i per la seva integritat, austeritat i humilitat segueix sent un referent ben actual.“
Afortunadament, no falten homes i dones que, com ell, assenyalen el camí cap a la veritable autorealització de la persona i el progrés dels pobles. En el cicle de tres conferències d’Advent, a la parròquia de Sant Joan, centrarem en ells la nostra atenció.”
Amb aquestes paraules Mossèn Jaume Pons ha iniciat la primera de les tres dissertacions dedicada a Julius Kambarage Nyerere (1922-1999), president de Tanzània durant 25 anys. Ha presentat Nyerere com a persona oberta a la veritat i apassionada per fer el bé, servir al seu poble. Permanentment fidel a una clara escala de valors personals i socials encimbellada pels valors ètics, subordinats als quals el benestar material i fins i tot del progrés intel·lectual. Va desenvolupar al màxim els dons naturals rebuts de Déu, posats sempre al servei dels altres. Àvid de saber per poder ensenyar, tant bon punt va poder tenir accés als llibres sacrificava la diversió per l’estudi fins aconseguir l’excel·lència.
Nyerere va servir el seu país incondicionalment, encarant amb prudència i decisió les situacions difícils. Procurà sempre la pau, resolent amb justícia i sense violència els conflictes interns, assumint els seus errors quan es produïen. Després de vint-i-cinc anys de govern, havia aconseguit una gran fita: la unitat de la nació, l’harmonia i respecte entre cristians, musulmans i altres creences, ètnies i tribus, el reconeixement de les minories, entre elles la dels blancs. Per damunt de tot va fer prevaldre el valor a la persona per sí mateixa, i no per la seva pertinença a un grup. Va aconseguir promocionar culturalment al poble tanzà i millorar la sanitat, però no va aconseguir treure’l de la pobresa. Això el va portar a anunciar la seva dimissió. Per la seva integritat, els governants confiaven en el seu consell, fins i tot quan ja estava retirat de la presidència.
Batejat als 21 anys, va demostrar amb la seva vida la veritat «com a fonament l’amor de Déu». Des que va despertar la consciència del seu deure i la seva fe cristiana, amb la pràctica assídua de totes les virtuts va esdevenir el governant íntegre i insubornable que va ser. Exemplar en la seva vida privada, com espòs i pare, la seva esposa Maria, de la qual va tenir vuit fills, compartia amb ell la seva fe i el compromís de servei al poble. Ha esdevingut una llum que llueix per l’autenticitat de les seves virtuts, especialment la seva ànima gran.
“Avui es necessiten altres “Joans” que parlin paraules de vida. Aquestes s’aprenen de Déu en el silenci, en la unió amb ell”, ha dit Mossèn Jaume a l’iniciar la segona sessió de reflexió i diàleg centrada en la figura de Francesc Xavier Nguyen Van Thuan (1928-2002) el bisbe vietnamita que va ser detingut i empresonat sota la dominació del règim comunista del seu país, patint el captiveri i l’aïllament durant molts anys. Els esdeveniments dramàtics que va viure i la llarga i dolorosa malaltia afrontada amb un abandó total a les mans de Déu el van fer portador d’un missatge de pau i d’esperança. “La seva és una d’aquestes veus que avui ressonen amb força,” ha assegurat tot detallant aspectes admirables de la seva vida dedicada a donar testimoni de la seva fe i de l’amor de Crist per tothom, que és l’únic que pot canviar veritablement els cors.”
Mossèn Jaume també ha citat altres exemples de “paraules de vida” que orienten i nodreixen la nostra fe, si sabem escoltar-los. Una d’elles és la de l’adolescent milanès Carlo Acutis (1991-2006), que va aprendre en el silenci de l’oració a ser com Jesús. Va morir als 15 anys víctima de leucèmia, havent acomplert el seu projecte de vida: «viure sempre amb Jesús, per Jesús i en Jesús. Estar sempre unit a Jesús»: "Estic content de morir perquè he viscut la meva vida sense desaprofitar ni un minut fent coses que no haguessin agradat a Déu."
Amb aquests i altres exemples Mossèn Jaume ha animat “a ser altaveus de Déu, que en silenci i pregària escolten la paraula del Déu que és amor i la transmeten sense soroll de paraules a través del testimoni, o amb paraules de vida.”
3.- Divendres 21 de desembre: Revolucionaris des de la humilitat
Partint novament de la figura de Joan el Baptista, en la tercera i última conferència d’Advent Mossèn Jaume s’ha fixat en un tret distintiu admirable: la seva humilitat defugint protagonismes i orientat a complir estrictament la seva missió, tot declarant-se “Joan no sóc”. Un estil ben sorprenent que també han practicat i practiquen moltes persones de tots els temps. Persones que, desinteressadament, obrant el bé, mouen el món i fan avançar la història. En l’Església i en el món fan com les arrels en l’arbre, enterrades per comunicar saba que formarà un fruit bonic i saborós.
Entre els exemples bíblics Mossèn Jaume ha citat la noieta israelita, esclava de la dona de Naaman, general sirià i leprós; noia; el nen que va oferir els seus cinc pans i dos peixos a Jesús, fent possible el miracle de la Multiplicació; i l’esclava cristiana que educà santa Mònica.
D’altres exemples del nostre temps, més propers i intel·ligibles per als coetanis, són: la dona que va entrar amb les seves bosses de la compra a resar davant el sagrari d’una església i que, sense saber-ho, ajudà Edith Stein a trobar-se amb el Senyor; en sastre guia espiritual del jove Karol Wojtyla, avui sant Joan Pau II; el germà Gárate, un conserge humil i bondadós de la universitat de Deusto, que esdevingué l’ànima d’aquesta institució només pel fet de resar el rosari i atendre i servir amablement tothom; un taxista que es va proposar complir el manament de l’amor fent el bé als seus clients mentre els portava en el seu taxi.
Tots són persones que «passen pel món fent el bé» i el transformen. Com sant Joan "NO SÓC" són revolucionaris de la humilitat dels que cal aprendre “el compliment fidel i ocult de la pròpia missió”.
Les tres conferències han tingut lloc a l’església de Sant Joan Baptista, de 7 a 8 de la tarda, i han anat seguides de la celebració de l’eucaristia.
