La comunitat peruana de Lleida ha celebrat un any més la Virgen de la Puerta, la seva patrona, en ple temps de l’Advent. La cerimònia religiosa ha tingut lloc a la parròquia del Carme amb una eucaristia vespertina oficiada pel rector Mn. Xavier Navarro coincidint amb el diumenge gaudete o de l’alegria –de la tercera setmana d’Advent- quan els cristians ja sentim propera l’alegria de la vinguda de Jesús.
La Virgen de la Puerta ha presidit la celebració des del presbiteri. Situada al seu tabernacle ornamentat amb flors i faroles, juntament amb el pendó i la bandera de la Hermandad de devots que alimenten la fe a la seva patrona. Com en altres ocasions, s’hi han sumat l’Agrupación de Negritos Virgen de la Puerta, de Barcelona, que anaven abillats amb els vestits tradicionals i amb la cara pintada de negre, a més de grups de llatinoamericans d’altres països i resideixen a Lleida. La cerimònia ha estat organitzada per la boliviana Dolly Flores, que també ha dirigit els cants de la missa.
“L’Advent ens posa en contacte amb allò que la fe significa: és una espera, un exercici ascètic, difícil que fa més gran l’esperança, la possibilitat de viure aquesta alegria”, ha dit Mn. Xavier després de proclamar l’evangeli de la Visitació que posa de manifest l’experiència de joia de Maria i Elisabet amb els seus fills a les entranyes adonant-se de la Salvació de Déu. Per això ha ressaltat que “davant de la Mare de Déu de la Puerta tan florida no deixem de buscar l’alegria que anuncia que «Déu és a prop nostre i la joia està esperant»”.
Acabada la missa, els “negritos” han cantat l’himne a la Virgen de la Puerta i han ballat al ritme incessant dels seus tambors davant de la seva imatge. Tot seguit, emulant el dia central de la seva festa amb la “bajada”, han sortit del temple i han continuat la celebració amb danses d’altres grups llatins a la Rambla Ferran, sota l’atenta i dolça mirada de la seva patrona: “Salve, amor de los amores / Virgen santa y madre universal / el mundo canta con todos tus loores / Tu gloria eterna, tu paso triunfal.”
La devoció a la Virgen de la Puerta és originària de Trujillo i del nord del Perú. Té el seu principal centre de culte en un santuari construït en el lloc on antigament s’ubicava la porta d’entrada a la ciutat d’Otuzco, zona altoandina situada a uns 75 qm al NE de Trujillo, a la Región La Libertad. El culte va començar al segle XVII a rel del perill dels atacs de pirateria, i van posar la imatge de la Mare de Déu a la porta d’entrada del poble com a símbol de pregària i protecció. Els “negrets” emulen la població atacada -esclaus d’origen africà- a qui la Verge va protegir. El so rítmic dels seus tambors i el seu ball és una emotiva expressió de fe i devoció a la seva “Mamita celestial” venerada sota l’advocació de la Immaculada Concepció, declarada “Reina de la Pau Universal” per Pius XII i “Mare de la Misericòrdia i de l’Esperança” pel papa Francesc en la seva visita apostòlica a Trujillo.
i la processó de la imatge que es venera sota l’advocació de la Immaculada Concepció. El papa Pius XII la va declarar “Reina de la Pau Universal” i el papa Francesc “Mare de la Misericòrdia i de l’Esperança” en la seva visita apostòlica a Trujillo.
Durant la celebració hem pregat perquè la Virgen de la Puerta ens ajudi a tancar la porta del nostre cor al mal i obrir-la al bé. Al final, un bon grup de peruans abillats amb el vestit típic li han cantat emulant el dia central de la seva festa amb la “bajada” i la processó de la imatge que es venera sota l’advocació de la Immaculada Concepció. El papa Pius XII la va declarar “Reina de la Pau Universal” i el papa Francesc “Mare de la Misericòrdia i de l’Esperança” en la seva visita apostòlica a Trujillo.
