Dimats Sant, amb ocasió de la Jornada Sacerdotal, el bisbat de Lleida ha fet homenatge als preveres que enguany compleixen 25 i 50 anys del seu ministeri sacerdotal. La jornada ha tingut lloc a la Casa Sacerdotal. Han participat en la celebració de les seves noces d’or sacerdotals el P. Josep de Calasanz Laplana Puy osb, Mn. Joan Mora Pedra, Mn. Jaume Pedrós Solé, Mn. Jaume Pons Bosch i el P. Ignasi Salat Suñé sj. Tots han pronunciat unes paraules recordant el seu ministeri.
Mossèn Joan ha fet una mirada retrospectiva molt emotiva a la seva vida sacerdotal, agraint l’amor misericordiós de Déu i la seva obra mitjançant el seu ministeri. Aquestes han estat, en síntesi, les seves paraules:
"Aquest any 2016…. Una mirada retrospectiva: perdó i gràcies.
No considero que sigui el dia de reconèixer les nostres debilitats… més aviat, agrair l’amor misericordiós de Déu; i agrair la seva obra en nosaltres mitjançant el nostre ministeri.
1.- Un record al meu poble (Tragó) i als mossens que el regentaren (Tarragona –m’ensenyà a resar el Rosari-, i Roigé – que em portà al seminari, Roig, Piñol i Meda).
2.- Un record molt agradable del nostre Seminari, especialment els 5 anys de subprefecte i infermer al Seminari Menor. Són inoblidables les xerrades nocturnes al despatx de Mn. Lacambra… converses engrescadores en la seva habitació que ho pagaven les classes de Mn. Pascual el dia següent a primera hora (dormir).
En aquesta etapa, un moment fort ,carregat d’il·lusió, va ser el pelegrinatge a Roma amb ocasió del 4t centenari del Decret del Concili de Trento sobre la fundació dels Seminaris. Trobada amb Pau VI… segona sessió del concili… aventura Dino Stafa… ocuparem els seients dels Pares sinodals… Himne Pontifici amb les 4 trompetes, entrada del Papa amb la cadira gestària.
Són tres el fils conductors que han teixit la meva vida. Un és d’aquesta peregrinació. L’homilia, un himne a la vocació… frase: “el qui estima troba l’art de apropar-se als altres”.
3.- Ordenació el dia 1 de novembre a la capella del Seminari. Va estar la última ordenació sacerdotal en l’edifici de l’antic seminari… Inoblidable l’experiència del Pont de Suert: iniciada amb els companys de curs i acompanyats pels mossens grans de la comarca: Mn Marcel·li de Castellàs, Mn Salvador de Malpàs, Mn. Camarasa de Boí (“Quan vosaltres encara estàveu al butxacó de l’Altíssim”). Va ser una experiència de treball en equip: els primeres anys amb el companys de curs, … agradabilíssima la convivència durant 24 anys amb Mn. Martí Bravo, que amb tanta il·lusió esperava aquest dia d’avui i amb Mn. Ezquerra, amb qui hem compartit quasi tota la vida; i els darrers anys amb una experiència amb al mossens del tres bisbats.
Punts àlgids han estat els campaments, l’inici i consolidació de les Romeries de la Ribagorça, reparació d’esglésies i d’ermites, exposicions de l’Art de la Ribagorça (una ocasió per a la recuperació moral de tot el patrimoni col·leccionat pels museus de la nostra terra, visites setmanals a les escoles, suplències entre nosaltres (això va fer que ens resultessin familiars els habitants de les tres comarques: des de Senet al Castillonroy)… Total 35 anys.
Un altra frase important que marcà una nova visió de la pastoral en aquesta etapa de Pont de Suert: Inici del ministeri de Joan Pau II, després de la fumata blanca: “Tota persona té un valor únic i irrepetible, objecte de l’amor de Déu”. Recordo que donà sentit a totes les visites als pobles, misses amb assembles molt reduïdes i debilitades…, visites als malalts…).
4.- Etapa de la Mare Déu del Carme… Una certa inseguretat, m’hi trobava molt bé a Pont i ¿ara a la capital? (d’un ambients on tots ens coneixíem i ens tractàvem amb familiaritat ¿a una societat anònima? ¿no podré saludar les persones al carrer?
En el procés de coneixement de la nova realitat vaig començar amb la reforma dels temples: especialment Sant Joan i Sant Pere. Salvar aquest edifici que era l’únic centre de pregària del carrer Major… i fer-ne capella i museu del Beat Francesc Castelló.
Sempre he donat gràcies a Déu pels vicaris que varen començar el servei pastoral en la nostra parròquia (Robert, Lucas, Juan Carlos i Santiago). També la Delegació d’emigrants i especialment per la relació amb les esglésies germanes: romanesos catòlics (Pare Adrià), romanesos ortodoxes (Pare Daniel), coptes (Abuna Rewis). Grups de les esglésies evangèliques i pentecostals, especialment de Nigèria…).
Quantes coses he aprés!… Quantes experiències gratificants he viscut!
5.- Jericó: Un projecte que s’acobla al puzle d’Associacions de solidaritat de la nostra ciutat. Una mirada a l’entorn de la parròquia ens descobria una realitat que colpia el cor de les persones sensibles al bé dels germans. Gent dormint al carrer… persones assegudes als banc el moment en que tothom ens dirigíem a dinar…
Un plat… un llit… un acompanyament, ha estat l’eslògan de tot el projecte de la Fundació.
El carisma? La tercera frase que ha marcat la meva vida pastoral:
… ho hem de fer per la dignitat de tota persona;
…. ho hem de fer perquè son “la carn de Crist” (Francesc)
… ho hem fer amb respecte com la bardissa ardent… està tocant cosa sagrada.
Res més, estic molt content de pertànyer a la nostra diòcesi i al presbiteri de Lleida."
Per la tarda, Mossèn Joan ha concelebrat amb el Bisbe Salvador i els altres preveres de la seva promoció la Missa Crismal a la Catedral.
