La celebració del Nadal ha estat entranyable. Déu s’ha manifestat de forma senzilla a tota la humanitat i, amb senzillesa, les nostres comunitats hem rebut l’anunci del regal més gran de Déu a la humanitat i ens hem aplegat al voltant de l’altar per celebrar-ho. La Nit de Nadal amb la comunitat llatinoamericana i el Dia de Nadal amb la comunitat romanesa catòlica i la comunitat ortodoxa.
”Quants sentiments hi ha aquests dies entre els cristians que transmetem el desig de viure units fent que cada dia sigui Nadal!", ha dit Mossèn Joan. I ha continuat fent tres reflexions al voltant d’aquesta celebració joiosa de la nostra fe: el naixement de Jesús ens ha d’ajudar a revestir-nos dels seus pensaments i actituds; a lloar Déu, tal com ho van fer els pastors, i a promoure una revolució de la tendresa per a implantant la civilització de l’amor.
Ha acabat amb una oració a partir d’un dels salms més bonics (Sl 131): “Senyor, el meu cor no és ambiciós / ni són altius els meus ulls; / visc sense pretensions de grandeses / o de coses massa altes per a mi. / Jo em mantinc en pau, / tinc l’ànima serena. / Com un nen a la falda de la mare, / així se sent la meva ànima.” davant teu, Senyor. I amb un desig: “que ens mantinguem en aquesta pau que només entenen els pobres d’esperit, com els pastors."
Cada comunitat ha posat de manifest aquest mateix desig de pau amb la interpretació d’unes boniques nadales que han compartit al final de les celebracions. Sempre sota la mirada amorosa de l’Infant de Betlem, al pessebre posat als peus de l’altar il·luminat simbòlicament amb la llum de la Pau portada des de Betlem.
