Benedicció i inauguració de la nova il·luminació de l’Oratori
Després del Tridu de preparació, la Festa de la Verge Blanca de l’Acadèmia s’ha celebrat amb una Missa solemne en honor de la Patrona, s’ha beneit i inaugurat la nova il·luminació de l’Oratori de l’Acadèmia Mariana, a càrrec del bisbe de Lleida Mons. Salvador Giménez Valls. L’acte de presentació de la nova il·luminació, que pretén posar en valor el conjunt pictòric de l’Oratori de l’Acadèmia Mariana, ha comptat amb les explicacions de Montserrat Macià, exdirectora del Museu Diocesà i de l’IEI i historiadora de l’art.
Macià ha explicat que l’autor d’aquest extraordinari conjunt pictòric de 300 metres quadrats de pintura mural al tremp, que orna les nou voltes de la capella neogòtic, fou el pintor paisatgista tortosí Manel Marqués i Carles, entre el 1870 i 1871. En elles el pintor va reproduir els elements singulars de las vida de la Mare de Déu i tots els seus símbols i dignitats. Aquesta singularitat i originalitat mariana, li ha valgut a l’Oratori el qualificatiu de “capella Sixtina de l’Art Marià”. Com a curiositat, ha dit que el pintor tortosí, que aleshores tenia 30 anys, tingué com a col·laborador a un jove de setze anys, el pintor Jaume Morera.
Montserrat Macià ha actuat com a mantenidora del Certamen
La 157ena edició del Certamen Literari Marià que ha estat dedicat a la Mare de Déu de Montalbà, patrona de Preixana, ha tingut lloc el diumenge següent a la festa patronal, després d’una eucaristia solemne celebrada a l’Oratori de la Verge Blanca de l’Acadèmia.
El Paranimf de l’Acadèmia Mariana ha estat l’escenari del lliurament de premis del Certamen, un espai magnífic presidit pel lema “TOT PER A MARIA”, amb la Verge Blanca de l’Acadèmia i la imatge honorada de la Mare de Déu de Montalbà, de Preixana.
La Mantenidora de l’edició d’aquest any ha esta Montserrat Macià, exdirectora del Museu de Lleida i de l’IEI, i filla de Vilanova de Bellpuig. Montse Macià ha pronunciat un discurs en què ha repassat la historia del paranimf i de l’oratori de la Mare de Déu Blanca de l’Acadèmia, construïts “per promoure el culte i la devoció a la Mare de Déu a través de l’art i la literatura.
Lliurament de premis. Blanca Aragonés, guardonada pel seu poema “Record del Dilluns màgic”
El lleidatà José Manuel Gómez Hernández germà major de la Confraria del Crist de l’Agonia ha guanyat la Flor Natural del concurs literari amb el poema en castellà Virgen Blanca que li ha lliurat el bisbe Salvador. També s’han guardonat la resta d’autors que han guanyat premis en les diferents categories. El Premi del Patronat de Montalbà, ha estat per a la poesia Record del Dilluns Màgic, de la lleidatana Blanca Aragonès Ricart, feligresa de la parròquia del Carme. El premi de la Paeria ha estat concedit a Mª Carmen Mor Rodes, per la poesia que porta com a títol Maria. En l’apartat de prosa s’ha guardonat el treball de recerca històrica titulat Montalbà Estrella de l’Alba, de l’escriptor i poeta lleidatà Joan Bellmunt i Figueras.
El cant dels Goigs de la Verge de Montalbà, de la Pregària a la Mare de Déu dels Dolors i del Virolai, interpretats per l’Orfeó Joventut de Bellpuig, i les paraules finals de Mons. Salvador Gimenez han tancat la jornada.
RECORD DEL DILLUNS MÀGIC
De tant en tant m'agrada pensar en tu,
Mare de Déu de Montalbà,
i reviure records del dilluns màgic
de la infantesa, cada primavera.
Anàvem al turó de farigola
florida, que collíem amb delit,
i ens retrobàvem amb amics de sempre
sota l'esguard de la Mare del Crist
ressuscitat, i de la mare de Preixana
i de tothom qui et vulgui estimar.
Al bell entorn on hi ha la teva ermita
els pins potents i ferms, ja s'han fet grans,
i menjo un tros de mona compartida
mentre la cobla escampa sons de pau.
Hi trobo encara la mateixa imatge
amb timó i flors que t'omplen de perfums
i m'embolcalla música i sardana...
A poc a poc, i en un moment difús
estic, de nou, vora la iaia Lola
que em fa guaitar pel mirador elevat,
ensenyant-me la bella terra nostra
i a ser-li ben fidel, sense dubtar:
"No tinguis por, que per ser prou valenta
en tindràs prou amb la fe i la bondat".
I me'n recordo tant, que moltes tardes
a Montalbà, hi vaig sense pensar.
Ja no hi són més tots els amics de sempre
perquè s'han mort, o potser estan malalts,
però a la teva vora, cada Pasqua
sé que m'envolten més propers que mai.
Blanca Aragonès Ricart
