Joan de Jesús, Silveri, Francesc i Bartomeu. Carmelites Descalços màrtirs
La presència dels carmelites descalços a Lleida en els temps moderns va lligada a la figura de santa Teresa de l’Infant Jesús. L’any 1928 una comunitat de frares es va establir a la ciutat per iniciar el projecte de construcció del Santuari de Santa Teresina. Una de les activitats principals de la comunitat era ja aleshores la publicació de la revista Lluvia de Rosas, dedicada a difondre la devoció a la santa de Lisieux.
Entre els religiosos fundadors hi havia el germà Bartomeu de la Passió, fill del Pla de Cabra (Pla de Santa Maria), home treballador i de caràcter alegre. Més tard s’hi va incorporar també el P. Joan de Jesús, nascut a Vic, i que acabava de ser ordenat. Es dedica a l’administració de la revista i a la catequesi infantil. Quan va començar la persecució es va amagar prop del convent juntament amb el germà Bartomeu. El 25 de juliol, cercant un lloc més segur, tots dos anaven cap a Alcarràs, però van ser descoberts per un grup de milicians; quan van confessar que eren “frares de Santa Teresina”, els van disparar i van morir allà mateix.
També va morir a Lleida el P. Silveri de Sant Lluís Gonzaga, nascut a Corroncui (Pont de Suert), que havia estudiat de petit a Lleida i aquí s’havia fet religiós. Va tenir una llarga vida com a carmelita, i fins i tot durant un temps va ser missioner a Cuba. El 1936 era a Tarragona, però es va poder escapar i va arribar a Lleida, on va ser detingut i executat el 20 d’agost al cementiri amb un grup nombrós de màrtirs.
D’aquest mateix grup en formava part el jove P. Francesc de l’Assumpció, fill de Montgai, a la Noguera, que feia pocs mesos que era capellà. Va poder escapar-se del convent de Barcelona, i va arribar al seu poble, on es va reunir amb el seu germà Pau, capellà d’Urgell. Allí van ser detinguts i portats a Lleida, on van donar testimoni de fe i de fortalesa cristiana fins al darrer moment.
