Un any més, els grups de la Parròquia ens hem reunit entorn de l’altar i al voltant de la taula del Local Parròquia per celebrar el final del curs pastoral i l’onomàstica dels sacerdots de la nostra parròquia. Ha estat la vigília de Sant Joan a la nit.
La celebració eucarística ha estat una veritable i joiosa expressió comunitària. Mn. Joan, que ha presidit l’Eucaristia concelebrada per Mn. Joan R. Ezquerra i el Pare Adrià, ens ha convidat a tornar la mirada cap a Sant Joan Baptista, responent a la pregunta l’evangeli ¿"Què serà aquest noi? Perquè la mà del Senyor era amb ell. Ja Isaïes ens havia recordat a la primera lectura les paraules de la seva elecció, aplicables al nostre patró: "Abans de néixer el Senyor hem cridà i pronuncià el meu nom" i hem senyalà una missió molt específica: Servent que sap comunicar la paraula de Déu amb claredat i força, com «una espasa tallant" o "una fletxa aguda". Serà el gran profeta que preparà els camins del Senyor: "Et diran profeta de l’altíssim perquè aniràs davant del Senyor a preparar els seus camins." Home de desert; temps propici per connectat amb l’Absolut i de penetració en el projecte de Déu sobre la seva vida. Foguera ardent que il•lumina i escalfa el cor de tantes persones que s’apropaven al Jordà per rebre el baptisme.
El nostre rector ens ha concretat la missió de cadascú de nosaltres i de la nostra comunitat en dos aspectes o dimensions:
- Una Comunitat que roman en i amb Jesús, gaudint de la seva companyia – no podem romandre tancats. Una comunitat transformada pel contacte personal amb Crist. Especialment en l’eucaristia.
- Una Comunitat missionera, que surt: promptitud i disponibilitat per servir a tots, sempre i de la millor manera, a "imatge de la Mare de Déu de la promptitud" (Lc 1,39) que va a servir a la seva cosina, i està atenta a la cuina de Canà, on faltava el vi.
La disponibilitat del sacerdot i de la comunitat, fa de l’Església
Casa de portes obertes,
Refugi de pecadors,
Llar per als que viuen al carrer, dels exclosos i afligits
Casa de bondat per als malalts,
Campament per als joves,
Aula per a la catequesi dels petits i no tan petis.
L’evangelització, que ha d’arribar a tothom, està cridada a evangelitzar a partir dels últims, dels pobres, dels que tenen les esquenes doblegades sota el pes i la fatiga de la vida.
I ha acabat al homilia agraint el servei corresponsable de tots, ja que les Parròquies de la Unitat Pastoral i Jericó són obra de tots i per a tots. Com a petició final ens ha convidat a demanar al Senyor l’expressió de Nehemies: "L’alegria del Senyor és la meva fortalesa".
Després de l’Eucaristia hem baixat al Local Parroquial on se’ns ha servit un abundant i gustós sopar. A l’inici, abans de la benedicció, els responsables de fundació Jericó ens han explicat l’ampliació del projecte d’atenció als necessitats amb els dos nous camps. Tant la presidenta, Montse Segón, com els altres tres patrons: Josep Reñé, Jaume Josa i Josep Mª Perelló, ens han exposat el referent al lloguer de la pensió Àlex, on es podrà donar una cobertura de 100 llits per a les persones que dormen al carrer i també el lloguer del restaurant Sant Jaume que es troba al costat mateix de la pensió, paret pel mig, on es pensa traslladar el menjador social del Carme. Els voluntaris que han de portar els projectes estan molt il•lusionats.
Esperem que sigui ben aviat. Una vegada més experimentem que "Jericó engendra generositat".
