Diumenge 8è Ordinari – cicle A
Si els homes comprenguéssim com ens estima Déu, viuríem amb molta pau, canviaria la nostra vida.
Tots estem necessitats d’estimació
- Nens, joves, vells, malalts, bons i dolents.
- El més pervers, l’assassí més cruel, si se sentís estimat, refaria la seva vida.
- El lladre del Calvari se sentí estimat per Jesús i canvià la seva actitud.
És que Déu ens ha creat per a ser estimats i per a estimar.
Aquí rau la solució de tot.
Déu ens ha estimat primer.
Tota la revelació és revelació d’un Déu que estima amb bogeria.
- “Pot una mare oblidar-se del fill de les seves entranyes? Doncs, encara que ho fes, jo no m’oblidaré mai de tu”.
- “Mireu els ocells del cel i els lliris del camp. Déu els alimenta i els vesteix. Vosaltres valeu molt més que tots els ocells i lliris. No us neguitegeu…”
- Déu vetlla per nosaltres en tot moment. També en temps de crisis.
- Ens perdona sempre, com al fill pròdig. La consciència de l’amor del pare el va tornar a casa
- Mai el pare abandona els fills.
- Està sempre amb nosaltres, fins i tot quan no ens ho sembla.
- Dóna la vida per nosaltres. I… ja sabem com l’ha donada..
I vol que experimentem què saludable i gratificant és estimar: “Estimeu-vos tal com jo us he estimat”
- Tots tenim experiència del bé que ens hem trobat, quan hem estimat de debò.
- Fem, doncs, de la nostra vida una experiència constant d’estimar.
________________________________________
L’Eucaristia és la celebració de l’amor infinit de Déu, de l’entrega de Jesús-
- És la força per estimar de debò, per perdonar tothom.
- És l’acció de gràcies per l’amor de Déu. Gràcies, Senyor, perquè ens estimes tant.
- L’amor de Déu és un amor de Pare, ferm, que mai abandona.
- L’amor de Déu és un amor de Mare, tendre, concret, intens.
Que Maria, que se sentí tant estimada de Déu, ens ensenyi aquest amor, ens el faci sentir, i ens ajudi a escampar-lo arreu.
Mireu els lliris i les aus del cel!
