Crist Rei – cicle C
No és qüestió sentimental: "Crist és el nostre Rei…", com una cosa bonica…
Ni és qüestió de triomfalisme: Hem de guanyar… vencedors i vençuts…
———————-
És una realitat profunda, teològica, real.
- Déu vol alliberar el món de l’esclavatge del pecat, i de la mort…
- Déu ha volgut reunir totes les coses en Crist…
- Crist, ja, ha vençut el pecat, la mort… amb la seva mort acceptada sobre la creu.
- El món, tot el món… creat per Déu per amor, ha estat redimit per amor…
- El regne de Déu ha vingut a nosaltres: cal que l’acceptem i ens deixem salvar.
La primera lectura ens presenta el poble d’Israel que demana a David que sigui el seu rei. Realment van encertar. Va estar un gran rei per a ells. Mes encertarem nosaltres si escollim Jesús com a Rei.
Sant Pau ens ha dit que el Pare ens ha alliberat del poder de les tenebres i ens ha traspassat al Regne del seu Fill estimat, en qui tenim el nostre rescat, el perdó dels nostres pecats.
És el que va experimentar el lladre clavat al costat de Jesús a la creu: ”Recordat de mi quan arribis al teu regne. Avui seràs amb mi al Paradís.”
——————-
Com se’ns presenta aquest regne
(Cal purificar les nostres categories sobre Déu…. també sobre el regne de Jesús)
1. Un rei Pastor
que coneix, estima, valora, guia i alimenta i guareix les seves ovelles…
-quin regne més diferent dels nostres (poder, luxe, ostentació…)
El Pastor ho és tot per les ovelles.
Per al món, per a les famílies, per a cadascú de nosaltres… Crist ho és tot…
Fora d’ell, desorientació… ovelles sense pastor…
Fora d’ell, insatisfacció, desnutrició, fam…
Fora d’ell, violència entre les ovelles, mossegar-se unes a les altres…
Un rei Pastor… que es fa llum de les ovelles, que es fa pa de les ovelles…
que ha donat la vida per les ovelles…
que mai abandona el ramat, que el defensa,
que busca cada ovella, fins i tot quan voluntàriament es vol perdre…
2. Un rei que posa una única llei per al seu regne: la llei de l’amor.
que pren com a fet a si mateix tot el que cada u ha fet i fa als altres…
que els considera germans…
No hi estem acostumats… però ningú trobarà la pau i el bé per un altre camí
Ens pot semblar utopia irrealitzable… però Crist ens capacita per a viure com a germans i donar la vida… Ho han fet i ho fan molts…
DECIDIM-NOS a prendre Jesús com a Rei, pastor, guia, norma, amic…
i acceptar amb decisió, que cada dia es concreta, la consigna del seu regne: l’amor.
Avui, en acabar l’Any de la Fe, fem una decisió ferma: Vull que Jesús sigui el meu Rei. No vull seguir ningú més que Jesús. Vull que Jesús sigui l’ideal de la meva vida, la llum dels meus ulls, el desig del meu cor, el meu model de vida, el meu mestre, el meu amic… el meu tot. Vull que Jesús visqui en mi. Això és el que ara farem, tot cantant el Creo, i el que després viurem celebrant l’Eucaristia.
Jesús, vull que siguis el rei del meu cor
