Dies 9, 10 i 11 de setembre. Una nova sortida cap a aquest racó d’Espanya que captiva per la seva acollida, per la seva neteja i per la seva diversitat en el territori. Atractius naturals i varietat de paisatges.
Iniciem la ruta cap la Vall del Roncal. Burgui va ser la primera trobada amb la gent d’aquest poble roncalés. Un meravellós pont medieval, per on tornen a passar encara ara un cop l’any els raiers, en record del vell transport fluvial. A la sortida de Burgui, una desviació ens acompanya al poble de Roncal, amb la seva església al capdamunt i el seu estret llogaret escampant cap al riu Esca. Poble de carrers empedrats. És la pàtria del tenor Julian Gayarre. A la sortida s’ha instal•lat un centre d’interpretació de la natura de la Vall. Molt bo.
A Isaba, població coronada per l’església gòtica a la part superior, vam menjar, i vam menjar molt bé. Després, cap a la vall del Salazar, i als peus de les muntanyes rocoses es troba Ochagavía, que és la localitat més poblada d’aquesta vall. La trobem de festa. Es tracta d’una població molt acurada en el seu aspecte extern i en la conservació de les cases: parets de fusta i estructura de pedra.
Deixant aquestes valls navarrenques ens vam dirigir a la capital: Pamplona. Una ciutat encantadora, acollidora i neta. Marcada pels “Sanfermines” i el camí de Sant Jaume. A més del centre històric quedàrem admirats del dinamisme de la ciutat, molt variada urbanísticament amb àmplies zones verdes. Dedicàrem a la seva visita el matí del segon dia. Una visita panoràmica. Després de passejar pels carrers del “encierro” i la visita del Sant Fermí "petit", ens recreàrem a la Plaça del Castell, on s’ubica el cafè Iruña i el que porta el nom de l’escriptor Ernest Hemingway. Després vàrem accedir a la catedral gòtica de Santa Maria la Real, construïda als segles XII i XV . No podem explicar la sorpresa que ens va produir la notícia de l’exposició OCCIDENS que es va obrir a finals l’any passat i en la qual se’ns presenta les arrels d’Occident a través de la història de Navarra. Aprofitant els espais del conjunt catedralici de Pamplona. Occident s’ha construït per mitjà de la trobada entre diferents civilitzacions: té les seves arrels en l’antiguitat (Atenes, Roma, Jerusalem i l’esperit germànic), es construeix a través de la Reforma gregoriana i aconsegueix la seva plenitud en la Modernitat. Gràcies a aquest procés històric, occident té vocació d’universalitat. Ens va sorprendre l’últim estand de la modernitat relativista. En un món de color rosa, sense misteri i sense profunditat, en contrast amb els murs de la catedral que eren i són una invitació a tornar a Déu. El contrast d’aquests dos mons ens fa preguntar: ¿Quin dels dos és més digne de l’home?
A la tarda, Roncesvalles. Amb el seva col•legiata del segle XII i la seva bella talla gòtica de fusta de la Mare de Déu, el seu claustre del s. XVI , la sitja de Carlemany i l’església de Santiago. Mentre passejàvem pel recinte ens venia a la memòria la batalla en què les tropes de Carlemany van ser derrotades pels vascons l’any 778. El museu ens va oferir l’oportunitat de contemplar unes peces úniques i d’un valor històric incalculable.
Aquesta jornada l’acabàrem de nou a Pamplona. Agraïm la trobada i el diàleg amb “Don Valentín”, amic de Mn. Joan, sacerdot de la Parròquia de Santa Maria Micaela i Delegat de Immigracions de la diòcesi. Coronàrem aquest dia amb la celebració de l’eucaristia en el seu temple.
El tercer dia va estar marcat per la visita a Javier, Leyre i Tarazona.
Javier neix prop de l’altar actual de la Verge del Carme que es troba a la dreta del basílica, el dia 7 d’abril de 1506. Als 19 anys va marxar a Paris on es trobaria amb la persona que va donar un gir total a la seva vida: Ignasi de Loiola. El 1541 va emprendre el seu viatge a l’Índia, Indonèsia, el Japó i a les portes de la Xina va acabar la seva trajectòria apostòlica. Les seves restes descansen de Goa.
Eucaristia a la Basílica. Després, un recorregut pel castell on vam poder admirar i contemplar de nou, en la seva capella minúscula, la cara del Crist somrient del s. XIII.
Leyre, una visita llampec. Visita del temple i els seus voltants en una contemplació superficial. No teníem temps per a més.
Tarazona, va ser l’etapa darrera del nostre periple. Dinar abundant. I després de dinar , la visita de la catedral recentment restaurada en els seus elements fonamentals. La restauració continua. La tasca arqueològica ha proporcionat diverses troballes: una necròpolis romana, mosaics policroms del s. I, un baptisteri visigòtic.
Retorn a la nostra ciutat. Els cors plens de joia i satisfacció. Havíem aconseguit una nova etapa de recerca d’altres indrets del nostre món. I, a més a més, en un clima de cordialitat i família.
