Enric Castells i Granés és un lleidatà de soca-rel. Sempre ha tingut una gran vitalitat, desplegant moltes activitats i participant en multitud de manifestacions culturals a Lleida. Els més de seixanta anys com a activista cultural li han estat reconeguts per la Paeria amb la concessió de la medalla d’or de la ciutat a les Festes de Maig.
Té cinc fills, tres néts i molts projectes i il•lusions…
El teatre i la parròquia del Carme han estat sempre dues realitats entrellaçades que van prendre una nova embranzida amb la recuperació del Local Parroquial, l’any 1998. Els Pastorets i la Passió de Lleida en són un testimoni ben eloqüent, amb innovacions sorprenents en cada nova edició anyal. Igualment la seva implicació en la Processó del Carme, recuperada des de l’any 2004.
Tot responent a algunes preguntes l’Enric fa balanç de tota aquesta dedicació tan singular.
1.- Fes un resum biogràfic.
Vaig néixer a Lleida i tota la meva vida ha transcorregut al carrer Vila Antònia. Allà vaig viure amb els pares i germans. Després m’hi vaig casar i treballo a sota de casa meva.
Vaig estudiar el batxillerat al Col•legi Maristes Montserrat i Dret a la Universitat de Barcelona. També tinc estudis de música i francès. A causa la mort del meu germà vaig deixar la carrera de Dret per dedicar-me al negoci familiar, Autolínies Castells, empresa creada pel meu pare i que feia el trajecte per les Garrigues. Amb posterioritat he seguit estudis de Publicitat, Literatura, Periodisme, Radio, Màrqueting i Relacions Públiques. D’aquesta darrera especialitat n’ha obtingut la titulació superior.
De ben jove vaig ingressar com a funcionari a la Delegació d’Informació i Turisme. Era responsable de premsa, radio, publicacions, cinema, teatre i turisme.
Com a empresari he estat membre fundador i gerent de Publicitat Caravelle i d’una empresa a l’engròs de joguines. És membre de l’Associació de Relacions Públiques i de Periodistes del Motor. També he estat vinculat amb el Congrés Català de Qualitat de les Empreses.
Amb relació al món de la premsa he exercit com a Cap de relacions Públiques del Grup Dalmau, Diari de Lleida i Nou Diari. Actualment estic al servei del Diari Segre a través del departament de Publicitat. També he estat membre del Patronat Diocesà de Radio i TV. I, amb el meu pare, fundador de Radio Popular.
M’agrada la música, el teatre i sobretot viatjar. He escrit trenta-dos llibres i moltes altres publicacions en format revista, i he pronunciat més de seixanta conferències de temes teatrals i lleidatans.
2.- La teva ha estat una vida dedicada al teatre?
Des del temps d’estudiant als Maristes –que llavors estava a l’Anselm Clavé- em vaig aficionar a fer d’actor a les obres de teatre de l’AEM, amb l’Olòndriz, el Samsó i el Cabasés. Aquest ambient teatral ja no m’ha abandonat en tota la meva vida.
L’any 1944 vaig fundar amb altres companys d’Acció Catòlica el grup escènic Nostra Senyora del Carme, que vaig dirigir durant onze anys. També l’any 1945 i amb altres companys vaig crear el grup de teatre AEM, del Col•legi Maristes Montserrat. També vaig fundar l’Agrupació Mariana de Declamació, grup teatral ubicat a l’Acadèmia Mariana.
El 1955 vaig formar part del grup fundador de l’Agrupació Teatral TOAR, integrat per joves lleidatans, que ja ha celebrat els cinquanta anys i continua molt actiu. He participat en més de sis-centes estrenes. Ara ja no faig d’actor però presideixo l’entitat i assumeixo les tasques de direcció i coordinació de les peces teatrals que representem, especialment Els Pastorets i la Passió a l’església del Carme, però el teatre el porto a la sang.
3. Quina ha estat la teva aportació al món de la cultura?
He participat en multitud de manifestacions culturals de la ciutat. He estat durant vint anys membre de la Comissió de Festes de l’Ajuntament; he fet vint-i-cinc anys de Rei Melcior a la cavalcada i vaig ser fundador de l’Associació dels Reis Mags de Lleida. He estat membre directiu dels Armats de la Sang, vaig desfilar en la processó de Divendres Sant durant una vint anys.
El 1962 vaig formar part del grup fundador de l’Agrupació Ilerdenca de Pessebristes. Sóc membre directiu del Caliu Ilerdenc, i el segon soci més antic; de la Congregació de la Sang i dels Dolors; del Cercle de Belles Arts; dels Amics de la Seu Vella. Sóc soci de la UE Lleida i del CN Lleida. També vaig col•laborar amb la Fira de Sant Miquel.
Vaig ser membre directiu de l’Associació de Música de Lleida durant més de cinquanta anys, fins a la seva dissolució amb la posada en marxa de l’Auditori; del Club Tennis Lleida, del Cercle de Belles Arts; de la “Asociación Española contra el Cáncer”; i soci del Sícoris Club. El 1994 vaig formar part del grup fundador dels “Armats de Lleida”.
Vinculat al món de la premsa ja l’any 1964 va formar part del grup de ciutadans fundador de la segona edició ‘Diario de Lérida’, secretari del Consell d’Administració, cap de Publicitat i apoderat-gerent del diari. També vaig ser fundador de la revista ‘Acento’, i he col•laborat en revistes com ‘Jóvenes’, ‘Forja’, ‘Tarea’, ‘Ciudad’ (Redactor en cap), ‘Labor’, i en tota la premsa lleidatana.
Des de 1947 sóc membre de l’Acadèmia Mariana, formant part de la Junta Directiva com a Tresorer i Relacions Públiques, a més d’encarregat del Certamen Marià durant trenta-cinc anys.
4.- Et sents reconegut per la teva tasca?
Realment he tingut un ampli reconeixement per part de les entitats amb les que he col•laborat:
Escut d’argent de la Paeria, Escut d’argent del “Caliu ilerdenc”, Escut d’argent de l’Associació de Veïns del carrer Major, Escut d’argent de la U.E. Lleida, Escut d’argent de la Penya del Barça. Escut d’argent de l’AEM, Escut d’Argent d’Aspros, Medalla dels “Armats de Lleida”, Medalla del Patronat de la Passió de Cervera, Medalla de l’Acadèmia Mariana, Placa d’argent de l’Ateneu de Tàrrega, Placa d’argent de l’Ateneu de Balaguer, Trofeu com a millor Regidor Teatral de Lleida, Placa d’argent de la Fira de Sant Miquel, Placa de l’Agrupació Ilerdenca de Pessebristes, Placa de l’Ordre del Cargol, Medalla Sícoris Club, Placa d’argent de la Paeria XXV anys Reis Mags a Lleida, Placa d’argent Diari Segre.
Ara m’ha colpit molt la concessió de la Medalla d’or de la ciutat. Però de totes les distincions, la que més m’agrada és la de ser bona persona i amic dels meus amics.
5.- Quins vincles t’uneixen a la Parròquia del Carme?
Des dels anys quaranta he tingut relació amb tots els mossens de la parròquia i he procurat col•laborar amb la majoria. El millor record que conservo ha estat la remodelació del Teatre fet pel Rvd. Joan Ramon Ezquerra i el muntatge de l’escenari, desmuntable i els rails pels decorats i llums (amb mitja hora es fa tot). Això ha estat una gran fita que ha permès la recuperació d’aquest espai escènic a la parròquia i, també, la possibilitat d’impulsar de nou aquesta activitat que hi ha estat sempre tan vinculada.
6.- Quina ha estat la teva aportació al món de la fe?
He procurat creure des de petit en Jesús i la Verge i he procurat transmetre aquesta fe al meu voltant. Als dotze anys ja era Delegat de la parròquia als Aspirants d’Acció Catòlica; als setze President dels Joves d’A.C. amb Mossèn Ramon Torres; i als divuit anys el Bisbe Aurelio del Pino em va nomenar President Diocesà de Joves d’A.C.
He procurat donar la meva fe als demés i, de gran, a la meva família de cinc fills i al meu voltant.
5. Què aporta la fe a l’Enric Castells?
A mi la fe m’ha donat molta pau i confiança, al meu estatus social i ciutadà. I, després, sempre he pensat en el “més enllà”, després de la meva mort… Allí penso trobar la Casa definitiva i la igualtat amb tothom. Tots serem iguals!!!
