Unitat Pastoral El Carme - Sant Joan

28 juliol 2013
Categoria/es: General

EXCURSIÓ A TRAGÓ DE NOGUERA

Anar a Tragó de Noguera era un anhel de Mossèn Joan per mostrar-nos el seu poble, que fa cinquanta anys va ser negat per les aigües del pantà de Santa Anna. Amb ocasió d’aquesta commemoració el Certamen Marià d’enguany s’ha convocat en honor de la Mare de Déu del Castell, que es venerava a la seva ermita. L’excursió la vam fer amb Mn. Joan Ramon Ezquerra un grup de col•laboradors de la parròquia del Carme. Ens va acompanyar Ramon, el germà de Mn. Joan, que viu a Balaguer.

El recorregut d’anada es va iniciar amb una visita a Os de Balaguer, poble que va absorbir el terme municipal de Tragó i que actualment manté viva la tradició campanera a Catalunya. A continuació vam visitar Alberola, el darrer nucli de població habitat abans d’arribar al pantà, també incorporat des de 1962 a Os. La Isabel, cosina de Mn. Joan, ens va explicar com la seva església -del segle XVIII- havia estat pintada d’una forma molt peculiar. La iniciativa va sorgir arran dels desperfectes causats per unes inundacions. La gent del poble va demanar a un artista local que la repintés i, aquest, va acceptar l’oferiment apel•lant alhora a la col•laboració de la comunitat. Amb un resultat sorprenent, tot el conjunt interior està dissenyat amb dibuixos que recullen d’una forma molt expressiva la història de la salvació enllaçada amb la història viva del poble i la seva gent.

Seguint la pista que neix als afores d’Ivars de Noguera i enfilant pel Pas de les Eugues, al peu del serrat dels Picons, vàrem avançar fins a Tragó de Noguera, tot contemplant a les aigües cristal•lines del pantà de Santa Anna el reflex de l’entorn muntanyós que el ribeteja. Espectacular! Vàrem recórrer a peu el darrer tram de la pista fins a Tragó, caminant pels enderrocs d’un poble que s’estenia esglaonadament fins al riu i que encara emergeix amb força resistint-se a la seva extinció: la font, la casa de Mn. Joan, més amunt el castell i la seva ermita… i als peus de l’embassament l’església, que mostra obertament els signes visibles del gòtic primerenc i auster amb les seves arestes. Enmig de l’abandó i la solitud, a les restes del poble hi brolla la vida de la seva gent. El monument d’homenatge als 50 anys de la seva desaparició, davant del cementiri, i el monestir cistercenc de Vallverd de les Monges, lloc de l’aplec anyal de sant Jordi, ho testifiquen.

El dinar campestre al refugi prop del monestir ens va donar l’oportunitat de refer-nos i compartir dels bons aliments i la bona companyia. Vàrem seguir camí de tornada pel Pas del Llop, un ‘camí’ pedregós i estret, encaixat entre parets abruptes que fan honor al seu nom. La ‘gola del llop’ ens va mantenir desperts i silenciosos fins abocar-nos prop de Tartareu.

Deixàvem enrere el poble sense poble. O bé, més ben dit, el poble que encara viu i batega, més enllà de les seves runes, al cor dels que hi vivien i dels seus descendents que cada any fan una trobada al Carme quan arriba la tardor. Després d’haver-lo visitat, també nosaltres sentim més viva aquesta realitat.

Compartir
Facebook
WhatsApp
Twitter
LinkedIn