Al cor de la Setmana Santa, els tres dies centrals del Misteri de la Salvació. Des de la tarda del Dijous Sant fins a la matinada del Diumenge de Pasqua se celebra la Passió, Mort i la Resurrecció de Jesucrist.
La celebració comença el Dijous Sant amb la Missa de la Cena del Senyor, que evoca el darrer sopar de Jesús, amb la institució del Sagrament de l’Eucaristia, l’Orde Sacerdotal i el manament de l’amor. Cada Eucaristia és signe de l’amor generós de Jesús viscut fins a les últimes conseqüències. Signe de comunió entre tots els germans reunits , i de tots nosaltres amb Aquell que seu al cap de la taula. Cada Eucaristia ens ha de fer ressonar la pregunta de Jesús: “Enteneu això que estic fent?” i ens ha de qüestionar si la nostra comunió amb ell és real, és a dir, si ens fa persones servidores, generoses, portadores de pau, testimonis, com ell, de la força transformadora de l’amor de Déu. Al final de la Missa, processó amb el trasllat del Santíssim Sagrament fins al Sagrari.
Després, l’Hora Santa a Sant Pere, Una hora per acompanyar Jesús en el seu sofriment., per agrair-li el seu sacrifici i aprendre d’Ell.
Divendres Sant s’ha iniciat amb el Viacrucis, amb la meditació sobre la Passió, Mort i Resurrecció de Jesucrist. El recorregut s’ha iniciat al Carme, continuant per Sant Joan i finalitza a l’església de Sant Pere amb el res del Parenostre i l’adoració de la Creu.
Per la tarda l’ofici de la Passió de Crist i la commemoració de la Creu. La creu de la salvació ha inspirat l’obra de molts artistes. Un quadre de Crist crucificat, donat per un pintor colombià, lluïa al presbiteri. Allí s’ha traslladat també la creu ortodoxa. I l’adoració s’ha fet amb el crist crucificat de Leandre Cristòfol. Aquest dia no se celebra l’Eucaristia i es combrega amb la reserva del Dijous Sant.
Dissabte Sant és el dia del gran silenci. Ens hem aplegat per a participar del silenci de Maria, un silenci ple. Maria és l’estel, que ens il•lumina el camí i anem seguint en la nostra vida. Maria és un “prodigi d’amor”, d’ella hem rebut el gran do de Déu, Jesús, és intercessora entre Déu i nosaltres al cor de l’Església. Maria va pronunciar poques paraules, però plenes de sentit i misteri. “Que es faci en mi la vostra voluntat”, “La meva ànima magnifica el Senyor”, “Feu el que ell us digui”. Maria dreta, ferma, al peu de la creu, i amb Jesús als braços (la pietat), dos imatges de dolor i esperança. Que Maria, que va formar el cor de Jesús, ens vagi formant a nosaltres.
La Vetlla Pasqual és la nit santa en què Jesús passa de la mort a la vida, simbolitzat pel ciri pasqual que s’encén amb foc nou i la litúrgia baptismal. Una celebració que té dues cares: descobrir el sepulcre buit i la manifestació de Jesús ressuscitat en la nostra vida. La renovació de les promeses del baptisme suposa assumir la vida nova de Jesús, renunciant al pecat i dient si a la bondat i l’amor de Déu.
L’Eucaristia del Diumenge de Pasqua l’hem viscut amb la comunitat romanesa catòlica. Jesucrist ha ressuscitat! Al•leluia! Veritablement ha ressuscitat! Aquesta felicitació s’ha estès entre tots els fidels mentre degustàvem els tradicionals pastissos obsequi de Mossèn Adrián.
