Homilia del Dijous Sant
Abans
Festa… sí… sense oblidar que l’Eucaristia és anticipació sacramental de la mort de Jesús… Estem en el tríduum de la Passió – mort i resurrecció de Jesús. Disposem-nos a recollir i complir el seu Testament: "Feu això en memorial meu".
Homilia
I. El dia de l’Eucaristia: totes les lectures en parlen:
L’anyell que degollaven el dia de Pasqua…
figura d’aquest Anyell que esborra el pecat del món, ofert aquí avui…
Sant Pau parla de la tradició que ha rebut -i que ell transmet-
del que va fer Jesús.. l’últim sopar i volgué continuar per sempre.
L’evangeli ens descriu el clima de l’últim sopar: d’humilitat i amor…
que fins i tot renta els peus als seus deixebles.
Per entendre l’Eucaristia i rebre-la fructuosament…
ens hem de moure en un clima d’humilitat i d’amor.
II. El motor de les paraules, gestos i vida de Jesús és l’Amor.
Per amor ens ha creat… redimit… entregat a la mort lliurement.
Per amor instituí l’Eucaristia: Preveient ja la seva mort, el dia abans,
va voler anticipar-la, d’una manera misteriosa i sacramental…
donant-se als seus deixebles sota les aparences de pa i vi...
per unir-se íntimament a ells i fer-se el seu aliment i força
I per poder estar amb ells i amb nosaltres per sempre…
instituí els sacerdots que renovin cada dia el sacrifici de Jesús…
Això és l’Eucaristia: el resum de tot l’amor de Déu…
condensació misteriosa i meravellosa del seu amor per nosaltres.
Tots els passos de la vida, mort i resurrecció de Jesús…
renovats, tornats a viure, presents en cada eucaristia.
Com Jesús és la vida de l’Església, l’Eucaristia és la vida de l’Església.
Perquè l’Eucaristia és Jesús.
I sense l’Eucaristia no hi ha Jesús, ni ha Església.
L’Eucaristia no és qualsevol cosa, trivial, que està bé, que no fa mal…
L’Eucaristia
és el resum de l’amor de Déu. Vida, mort i resurrecció fetes presents.
és el tresor més gran que l’Església ha rebut, amb l’encàrrec de perpetuar-la
és l’ànima de l’Església. Sense l’Eucaristia no hi ha Església. No hi ha cristià.
és el testament de Jesús… Feu això sempre com a memorial meu.
és la font d’on el cristià l’aigua viva, l’aliment, la força, la llum…
és la meta a la qual tendeixen totes les altres activitats…
és la penyora de la immortalitat i la vida eterna.
Com l’hem de rebre?
Si és fruit de l’amor de Déu…. instituïda en un clima d’amor… resum…..
només si estimem…. podem rebre l’Eucaristia
Amor a Déu.. vol dir viure en la seva amistat, gràcia de Déu…
Relació filial que el pecat mortal trenca…
però que està disposat a renovar pel sagrament de la Reconciliació.
Només així… podem rebre fructuosament la Comunió.
El contrari seria burla… Sant Pau… "ens guanyem la condemnació"
Però estimar Déu no es pot fer sense estimar el proïsme.
Aquest amor al proïsme…el signe que Jesús ha posat de que estimem Déu.
"Mireu com s’estimen" deien dels primers cristians…
I aquest amor els portava a "compartir" els seus bens…
No hi havia necessitats… no perquè fossin rics (!)
sinó perquè "ser deixeble de Jesús i no compartir-ho tot és impossible.
Donem aquest signe…
Quan nosaltres ens interessem pels de prop i pels de lluny… donem signe…
Quan estimem els que no pensen com nosaltres o no són del …país o grup..
Quan nosaltres sabem perdonar de cor…
Quan en nosaltres és constant la pregària per la pau… i posem pau…
Quan ens "couen" els problemes de la Fam, de la misèria de 3/4 parts…
Quan sabem col•laborar a aquestes immenses necessitats… som signe.
En resum, fem-nos la doble pregunta: que és una sola:
¿Hem pres seriosament l’Eucaristia?
¿Entenem i vivim la nostra vida d’una forma egoista i pagana, o volem fer de la
nostra vida una experiència d’amor i entrega a tothom?
Podem escollir. Però fem-ho després de mirar Jesús clavat a la creu.
Tindrem així més llum per entendre… i més força per escollir.
La col•lecta d’avui per les necessitats de la Càritas Parroquial.
