Unitat Pastoral El Carme - Sant Joan

22 desembre 2012
Categoria/es: General

DIUMENGE, DIA DEL SENYOR I DE LA COMUNITAT. ENGRUNES DEL PA DE LA PARAULA

Diumenge quart d’Advent cicle C

Acabem d’escoltar una narració evangèlica senzilla, curta, que tots coneixíem. Ens cal meditar-la, per treure’n una lliçó.

La figura protagonista d’aquest diumenge és Maria.

  • Per fer un servei a la seva cosina Elisabet, que ha de tenir un fill, Maria es posa en camí, un camí llarg, cap a la muntanya de Judea, al poble d’Ainkarem. (Maria viu per als altres, no l’importa la dificultat, és la serventa de Déu i per tant la serventa del proïsme)
  • En entrar a la casa, Maria pronuncia joiosa, espontània, un crit de salutació “Elisabeth”. Maria és conscient de que la seva missió és trametre alegria.
  • Una salutació salvífica. Que posa en marxa l’acció de Déu. Jesús, des de les entranyes de Maria, salva, santifica Joan en les entranyes d’Elisabeth. Podríem dir que és la primera acció salvífica de Jesús (que vol dir “Déu ens salva”).
  • Elisabeth s’adona que el seu fill Joan ha saltat d’entusiasme en el seu si. Elisabeth mira Maria, la seva jove cosina i descobreix en ella el gran misteri, amagat als savis i entesos d’aquest món. I amb goig entranyable i humilitat profunda, crida també ella: “Qui sóc jo perquè la mare del meu Senyor vingui a visitar-me?” Només els humils s’adonen i accepten –ni que no els entenguin- els misteris de Déu.
  • Tornem a Maria. Queda confosa. Ella no ha dit res, només ha saludat. És Déu qui ha revelat a Elisabeth el misteri que Maria porta en el seu si. Tot ha estat un do de Déu. És ell qui ha obrat meravelles. Maria es reconeix petita, sense mèrits ni força. Potser per això, mirant la seva petitesa, Déu ha obra meravelles. I Maria canta un hime d’acció de gràcies: “La meva ànima magnifica el Senyor, el meu esperit s’alegra en Déu, Salvador meu…”

Ens cal aprendre la lliçó

  • Només els humils, els petits, els pobres… tenen el cor preparat per entendre els misteris de Déu, el misteri del Nadal.
  • Només ells saben agrair, perquè entenen que tot el que han rebut és un do de Déu.
  • Només ells senten la joia de la presència de Déu, de l’acció de Déu en la seva vida.
  • I per això, són ells els qui poden trametre aquesta joia a tots els seus germans.

Maria, petita i humil, ens porta la vida i la joia, ens porta la salvació, perquè ens porta Jesús
Que Maria ens ajudi a viure aquests Nadals i ens porti alegria, pau, bondat, humilitat, esperit de caritat envers els necessitats, pobres i petits.
I com ella, donem gràcies a Déu, que obra sempre en nosaltres meravelles.


En aquests dies del Nadal, siguem generosos. Déu ens ho ha donat tot. Visquem per als altres, especialment per als qui més ho necessiten. Això és el més essencial per viure el Nadal: Viure per als altres: Roba, joguines, menjar, diners… La crisi pot ser providencial per fer-nos més austers i més generosos.

L’Esperit ens porta a servir

Compartir
Facebook
WhatsApp
Twitter
LinkedIn