Diumenge 25 del Temps Ordinari
En aquest diumenge hem sentit la Paraula de Déu que ens parla amb molta claredat. Fins i tot amb “duresa”, diguem “amb força”.
Déu vol desvetllar la nostra consciència, potser dormida, respecte a com tractem els altres. Escoltem-ne algunes expressions:
“Vosaltres que us abraoneu sobre els pobres per anorrear els desvalguts del país, vosaltres que dieu: Vendrem el gra amb mesures més petites i, per cobrar, pesarem la moneda amb pesos més grans. Farem trampa amb les balances i vendrem el rebuig barrejat amb el gra. Per tenir un esclau, comprarem amb diners gent necessitada, amb un parell de sandàlies comprarem un pobre».
El Senyor us diu: «No oblidaré mai tot això que feu».
Aquesta actitud d’aprofitar-se dels altres, de fer trampa i totes les formes de corrupció –ho sabem- és molt corrent en el nostre món. “Tot és bo, tot val..” quan es tracta de guanyar diners, de guanyar fama, vots, etc… I això en un món, una societat que presumeix de cultura, de justícia, de dret, de democràcia, de llibertat.
Jesús ens diu a l’evangeli d’avui amb tota claredat: “Ningú no pot servir dos amos: si estima l’un, no estimarà l’altre, si fa cas de l’un, no en farà de l’altre. No podeu ser servidors de Déu i de les riqueses.”
Qui és esclau dels diners, no és un servidor de Déu, i, per tant, no és un servidor dels homes, de la societat. Només se serveix i treballa per a ell mateix.
La crisi econòmica que estem patint no és una fatalitat, conseqüència d’errors en finances, en administració… És, sobretot, fruit d’egoisme, d’especulació, de posar com a valor suprem el diner i el poder.
La humanitat necessita persones, homes i dones, que sàpiguen fer com un canvi de xip, en el seu pensament i en el seu cor. Que entenguin que el seu enginy i el seu treball ha de posar-se al servei dels altres; que tota activitat humana, també la comercial, econòmica, sanitària, política, etc… ha de tenir una ètica, que està per sobre dels interessos personals. Una ètica que no està en contradicció del guany necessari en tot treball. Tot el contrari. La història demostrarà –ho ha fet moltes vegades- que una societat en què la solidaritat, la generositat, l’ètica en els negocis, és el seu estil, aquesta societat té futur. Tindrà dificultats, caldrà esforç, constància… però té futur.
Qui serveix els diners acaba sempre destrossant els altres. Qui serveix Déu i, per tant, els altres, construeix el veritable futur.
I pensem que les paraules de Jesús a l’evangeli no estan dites “per als altres”, sinó per a mi mateix. Cadascú de nosaltres hem de revisar la nostra vida i veure com l’estem enfocant, a qui estem “servint”.
Jesús, en paraules i en vida, en vida i en mort, va servir sempre Déu, i, per això, va ser un servidor dels homes.
Si els cristians imitem Jesús, aixecarem el nostre món. Que l’eucaristia d’avui ens hi ajudi.
Imitem Jesús i aixecarem el món.
