Una nova cita amb Maria. Una nova reunió dels seus fills dels poblets del Pinareu aragonès i català, i dels nombrosos participants de Lleida i Llardecans, al redós de les imatges de Maria que presideixen els altars parroquials i les ermites d’aquelles valls. Amb noms diferents, però el nom més cordial per a cada comunitat, ja que la Mare comuna quan entra en la vida d’un poble pren el seu nom personal.
1500 persones. Tot un dia que es desenvolupà segons el ritme establert i ja comú en totes aquestes romeries. Una benvinguda, aquest any amb coca i vi, processó pels carrers de la Vila de Castejón, població antiga i moderna, la Santa Missa, presidida pel Bisbe de Barbastre, Mons. Alfonso Millán i concelebrada per uns 25 sacerdots i tota una comunitat que vivia amb intensitat religiosa, entre sol i ombra, el moment més fort de la jornada. Dinar de germanor. I desprès, un festival curt i agradable, on els petits ens recreaven amb el ritme no massa enèrgic, però il•lusionat, del que pensa que fa una cosa molt seria i que encara està en les beceroles de l’aprenentatge. Melodies de la coral de Castejón i, com a punt final, el ball dels bastons, ritme que alegra totes les festes majors i que ballaren els joves del poble. Un bon moment de recreació que, amb tots els actes del dia, ens sembraren en els nostres dors el desig de trobar-nos de nou al Pont de Suert, el proper any, per celebrar la 35ª edició d’aquestes romeries, presidida pels dos bisbes de les dos diòcesis implicades: Lleida i Barbastre.
Maria, porteu-nos cap Jesús. Així ho indicava el lema de la pancarta que presidia tot el moviment del dia: “Feu el que Ell us digui”.
————————————————-
Dissabte, 22 de setembre. Cinc autocars sortíem de Lleida, per anar a Castejón de Sos, un poble molt bonic de la Ribagorça aragonesa.
De la Parròquia del Carme sortíem unes 50 persones. Tots molt contens i molt puntuals. Varem sortir abans de l’hora, i com a premi mossèn Joan, ens va dir que pujaríem a veure el poble de Roda d’Isàvena, on hi ha una catedral romànica que no la vam poder veure en el seu interior per ser molt aviat. Una parada per esmorzar i per gaudir contemplant aquest poble medieval. Continuarem la ruta cap a Castejón, tot fent drecera per una carretera estreta que vorejava el Turbó. Quina meravella! Unes muntanyes altes i plenes de pins. Era un trajecte desconegut gairebé per a tothom. Es va fer més sorprenent per alguna dificultat a causa d’unes obres, que el nostre conductor va sortejar meravellosament.
Arribarem a Castejón de Sos, un poble no massa gran però mol bonic. Ja estava ple de gent: Hi havia un ambient festiu, i tots s’anaven agrupant al redós de l’església preparant per fer la processó. Vàrem comptar 30 imatges de María amb les més avariades advocacions; entre elles hi era la nostra, la Verge Blanca de l’Acadèmia. Una processó que anava serpentejant tots el carrers del poble. Impressionant el moment d’arribada a la plaça, on es celebraria la Missa. Moltes cadires i molt bona organització. Uns 20 mossens concelebraren l’eucaristia presidida pel Sr. Bisbe de Barbastro que es veia molt satisfet. En acabar la celebració, el mateix Sr. Bisbe anuncià amb molt de goig que l’any vinent es faria la XXXV Romeria al Pont de Suert amb l’assistència dels dos bisbes. Una bona fita per tots nosaltres les lleidatans i els parroquians del Carme. I per què no portar la nostra imatge del Carme?
L’entrepà va baixar molt bé, al davant de la residència en un prat tot verd i amb una font d’aigua fresquíssima. A les quatre s’iniciava el festival, a la mateixa plaça del mati. Jotes ballades pels infants; cants de la coral del poble i el ball dels bastons… Un festival senzill però molt divertit.
A les 5:30, tornada cap a Lleida, passant abans a visitar la Catedral de Barbastro.
Arribada a Lleida amb uns cors plens d’alegria per haver passat una jornada de germanor i un dia agradable.
I fins la propera, al Pont de Suert, si Déu vol.
Montserrat Ges
