Homilia 26è diumenge ordinari
Reflexió: Un estil de vida nova
Les lectures d’avui, com sempre, són Paraula de Déu per nosaltres, per avui i per les nostres circumstàncies.
Així, doncs, podríem rellegir-les en el context actual del nostre món en una crisi profunda.
1.- Primerament, escoltem el text de sant Jaume, com una reprensió molt forta. Està adreçada als rics. Potser no som nosaltres rics. Però cadascú de nosaltres hem de veure en quina proporció se’ns pot aplicar. Hem dit que la Paraula de Déu és pe a cadascú: Escoltem sant Jaume:
“Ara us parlo a vosaltres, els qui sou rics. Ploreu desconsoladament per les desgràcies que us cauran al damunt. Les vostres riqueses s’han podrit, s’han arnat els vostres vestits, s’han rovellat el vostre or i la vostra plata, i el seu rovell serà el vostre acusador i us devorarà les carns. Heu amuntegat riqueses precisament aquests dies, que són els darrers. El jornal que heu escatimat als qui han segat els vostres camps clama contra vosaltres, i el crit dels segadors ha arribat a les orelles del Senyor de l’univers. Heu viscut aquí a la terra una vida de delícies i plaers, us heu engreixat com el bestiar, ara que és el dia de la matança. Heu condemnat el just, l’heu assassinat i ell no s’ha resistit.”
- Són paraules molt dures i clares.
- Moltes vegades, els diners i plaers insensibilitzen el oor i la ment. No ens deixen veure el sofriment de la gent.
- Tots som cridats a fer un canvi en la nostra vida; a desfer-nos de lligams que ens esclavitzen. Quin ressò tindrà per a mi aquesta paraula de Déu, avui?
2.- Però Déu ens ha fet avui també una proposta, en sentit positiu. Escoltem-la:
“Tothom qui us doni un vas d’aigua pel meu nom, perquè sou de Crist, us dic amb tota veritat que no quedarà sense recompensa.”
- Recordem allò de “Tot el que fèieu a un d’aquests, per petit que fos, m’ho fèieu a mi”
- Un vas d’aigua és ben poca cosa. Un gest amable; una paraula de comprensió, una petita almoina, una mirada bondadosa, un cedir el pas.
- Podríem pensar que la crisi no se soluciona així. Tinguem, però, en compte que la crisi, abans de ser crisi econòmica –que ho és-, és crisi de valors, és crisi d’estimació. I les petites coses, que són mostres d’amor, augmenten la pau, la germanor, el respecte.
- I si en féssim l’experiència? I si ens decidíssim no solament a fer un acte d’estimació, sinó a fer-ne una actitud constant, com un estil de la nostra vida? Repartir bondat pot ser una cosa petita, però il•lumina la vida, facilita la convivència, i prepara el camí a la solució de problemes grans.
- Aquesta fou l’actitud de Maria. L’Eucaristia d’avui ens posa en contacte amb la font de l’amor, de la generositat: Jesús que s’entrega del tot per la salvació de tots.
3.- pregària: Senyor, ajudeu-me a fer de la meva vida una experiència d’amor servicial. Sigueu vós i els altres la meva riquesa.
Si la teva mà et fa mal, canvia-la.
