Homilia del diumenge 20è ord B
Reflexió: Senyor, no sóc digne que entreu a casa meva
1.- “Qui menja la meva carn i beu la meva sang, està en mi i jo en ell”
Continuem la reflexió del Senyor d’aquests últims diumenges. Jesús s’ha fet el Pa de la vida eterna.
Jesús va venir per donar-nos vida.
No solament per donar-nos ensenyaments o veritats.
No només per donar-nos normes sobre el nostres comportaments.
Ha vingut per donar-nos vida. El cristianisme si bé és una doctrina, essencialment és vida.
“Qui menja aquest pa, viurà eternament” .
“Tasteu i veureu que n’és de bo el Senyor”
2.- Fàcilment perdem el concepte de vida
Molts ens mantenim en un cristianisme de pràctiques religioses i de compliments de manaments o normes i ens oblidem que es tracta d’una vida que cal cuidar.
Jesús a l’evangeli de Sant Joan ens parla del cep i les sarments. Ell es defineix com el Cep a través del qual ens arriba la vida ‘vivificant’ que ens transforma i ens fa capaços de viure com Ell.
Tota vida per a madurar necessita aliment, exercici i anys o temps. La naturalesa no fa salts.
La vida cristiana, com a vida que és, també necessita de l’aliment de l’Eucaristia i la pregària, de l’exercici de les virtuts i que passi temps.
3.- És tan a prop meu…
Som fills de Déu, convidats a participar del convit de l’Amor, Crist Pa de vida, que entra en el més íntim de la nostra persona. Tabernacles de Crist. Amb la cançó religiosa podem dir:
"És tan a prop meu, que fins i tot el puc tocar; Jesús és aquí.”
L’eucaristia és el moment en que Crist entra en nosaltres com a Pa que ens alimenta i col•labora en la transformació de les nostres vides en Ell.
Diu un Pare de l’Església: ”Són molts els que apliquen les dents a les carns de l’Anyell, Crist; però pocs els qui assimilen els seu Esperit”. Es tracta de combregar “plenament”. Connectar amb Jesús i assimilar els seus sentiments i les seves actituds. “Ja no sóc jo qui visc; és Crist qui viu en mi.” Sentint-nos sarments que reben contínuament de Crist la saba que dóna vida.
4.- Vida que es comunica als germans
Si en l’Eucaristia partim i compartim el Pa de Crist, cada cristià ha de mantenir-se al llarg del dia amb la mateixa actitud.
El qui menja el Pa de Crist
- Viu sempre amb alegria al cor i amb el somriure als llavis, fent amable la convivència.
- És sensible a les necessitats dels altres i sap compartir i estimar.
- No entén d’enemics i és pacificador.
- Se sent els braços, els ulls i el cor de Jesús enmig dels homes.
Potser el signe més seriós de la crisi de fe entre nosaltres és l’abandó i el menyspreu molt generalitzat de la missa dominical. No deixa de ser dolorós pels que estimem Crist observar com l’eucaristia va perdent el seu poder d’atracció. Cal donar una nova revifada a l’acte més important i clau de la setmana cristiana.
5.- Pregària: “Feliços els convidats a la taula del Senyor”
-“Senyor, no sóc digne que entreu a casa meva;
digueu-ho només de paraula serà salva la meva ànima”
El teu Pa ens porta al Cel
