Homilia del diumenge 13è ordinari
Reflexió: “Per la fe a l’amor”.
1.-L’amor en acció
L’evangeli presenta l’amor de Jesús posat en acció, mogut per la fe de l’hemorroïssa i de Jaire.
a.- L’hemorroïssa portava dotze anys malalta. Havia recorregut a tots els mitjans humans, però tots havien resultat un fracàs. No només no va millorar, sinó que havia empitjorat. La dona, en la seva tràgica situació, està desesperada. No es contenta només amb veure Jesús de lluny. Cerca un contacte més directe i personal. Actua amb determinació, sense molestar. S’acosta per darrere, entre la gent, i li toca el mantell. En aquest gest delicat es concreta i expressa la seva confiança total en Jesús. “Amb la mà i amb la fe”, i així queda guarida.
Són tantes, també avui, les dones que amb la seva fe en Jesús i el seu alè evangèlic sostenen la vida de les nostres comunitats cristianes!
b.- A Jaire li passa el mateix. La seva filla ha mort. Ja no hi ha remei. Però Jesús dirà a Jaire: "No tinguis por. N’hi ha prou que tinguis fe." L’amor i el poder de Jesús obren el miracle.
Magnífics exemples de l’amor de Jesús, d’una banda, i de la força de la fe d’aquells, d’altra!
Les dues situacions humanes de l’evangeli d’avui, aparentment sense sortida, ens confirmen una veritat que es pot anunciar de la següent manera: on acaben els recursos humans, comença el poder de Déu. Jesús és aquell que sempre escolta, estima i actua. Dóna la mà a la nena i l’ajuda a aixecar-se, a caminar, a retornar a la vida. Una bona imatge del que hauria de ser tot cristià. Es tracta de desvetllar possibilitats adormides, ajudar a superar les mandres, les pors, el passotisme, l’egoisme.
2.- La generositat, un miracle de la fe
Hem vist que "la fe fa miracles". Doncs bé, un dels miracles de la fe és la generositat: "La fe actua mitjançant la caritat". Sant Pau, a propòsit de la col•lecta organitzada per ell en algunes de les seves comunitats, a favor dels germans necessitats de Judea, ens recorda també a nosaltres: "Ja que sobresortiu en tot, distingiu-vos també ara per la vostra generositat.”
La fe crea la solidaritat. Gràcies a Déu, en la consciència col•lectiva del nostre temps, hi ha una sensibilitat més gran envers les necessitats dels homes. Queda encara moltíssim per fer. Què puc fer jo?
En l’Encíclica de Benet XVI "Déu és Amor" llegim:
"La caritat cristiana és abans que res i simplement la resposta a una necessitat immediata en una determinada situació: els famolencs han de ser sadollats, els nus, vestits, els malalts, atesos perquè es recuperin, els presoners, visitats, etc.
Només contribuïm a fer un món millor, si fem el bé ara i en primera persona, amb passió.
El programa del cristià -el programa de Jesús- és un "cor que veu". Aquest cor veu on es necessita amor i actua en conseqüència”.
3.- Un bon programa d’acció.
Quedem-nos amb aquesta última frase com a programa d’acció per a aquesta setmana i com a mitjà concret d’assemblar-nos a Jesús:
El programa del cristià -el programa de Jesús- és un "cor que veu". Aquest cor veu on es necessita amor i actua en conseqüència.
Pensem, doncs, en algunes de les oportunitats que més freqüentment se’ns presenten i demanem a Jesús a actuar com ell.
4.- Pregària: «Doneu-nos, Senyor, un cor gran per estimar;
Doneu-nos un cor fort per a “veure” i actuar»
La terra, nena meva, dorm. Talita Kumi, desperta!
