En el missatge per a la IV Jornada Mundial dels Avis i la Gent Gran, que se celebra diumenge 28 de juliol, el Papa demana que davant l’actitud egoista que porta al descart i a la soledat, hem de “contraposar-hi el cor obert i el rostre alegre de qui té la valentia de dir: ‘No t’abandonaré!, i d’emprendre un camí diferent”.
Francesc recorda que “Déu no abandona mai els seus fills” i que “continua mostrant-nos la seva misericòrdia, sempre, en totes les etapes de la vida i en qualsevol condició en la qual ens trobem, fins i tot en les nostres traïcions”.
En el missatge per a la jornada, el Papa subratlla que a la Bíblia, envellir “és signe de benedicció”, però als Salms trobem “la por a l’abandonament, especialment en la vellesa i en els temps de patiment”, que reflecteixen un sentiment ben actual.
“La soledat és la companya amarga de la nostra vida”, escriu el Pontífex. I esmenta algunes causes, com el fet que als països pobres els joves emigren i deixen sols els pares, o territoris en guerra on “molts ancians i ancianes estan sols”, signes únics de vida en llocs on regnen l’abandonament i la mort.
El Papa també recorda els països on les persones grans són sospitoses, si no acusades, segons una “falsa convicció de bruixeria”, mitjançant la qual prendrien l’energia vital als joves. “Aquesta mentalitat ha de ser combatuda i erradicada”, insta Francesc, perquè són prejudicis infundats, “dels quals la fe cristiana ens ha alliberat” i que “alimenten un conflicte generacional entre joves i vells”.
Enfrontament entre generacions
Aquesta acusació de “robar el futur als joves” és molt present a tot arreu, assenyala el Papa, fins i tot en les societats més avançades i modernes, amb la idea que la gent gran suposa “un cost” als joves per l’assistència que necessiten. Amb tot, indica, “l’oposició entre generacions és un engany i un fruit enverinat de la cultura de l’enfrontament, una manipulació inacceptable”.
Si ja en els salms preguem a Déu que no ens abandoni en la vellesa, és perquè hem entès, diu Francesc, que “la soledat i el rebuig als ancians no són fortuïts ni inevitables, sinó fruit d’eleccions polítiques, econòmiques, socials i personals” que no reconeixen la dignitat infinita de cada persona.
I el pitjor, denuncia, és que la gent gran ha assimilat aquest discurs i vol, d’alguna manera, ser esborrada de la faç de la terra.
Afirmació de l’individualisme
Altres causes són la crisi de les afiliacions comunes i l’afirmació de l’individualisme: “La família, que és el primer i més radical desafiament a la idea que només podem salvar-nos per nosaltres mateixos, és una de les víctimes d’aquesta cultura individualista.”
Segons Francesc, quan envellim, a mesura que les forces minven, “es revela el que és el miratge de l’individualisme, la il·lusió de no necessitar ningú i de poder viure sense lligams”.
El Papa lamenta que “la soledat i el rebuig hagin esdevingut” elements recurrents en el context en què ens trobem.
Davant d’aquesta perspectiva, Francesc proposa el llibre de Rut. Noemí, ja gran, demana a les seves dues nores que retornin al seu país d’origen, però Rut es queda amb ella.
Per al Papa, viure sol “no pot ser l’única alternativa”. Per això, convida a seguir les passes de Rut per no tenir por “de canviar els nostres costums i imaginar un futur diferent per als nostres ancians”.
Rut va ser recompensada, beneïda amb un matrimoni feliç, descendents i terres. Això també s’aplica a nosaltres, assenyala el Pontífex, perquè “ser a prop de la gent gran, reconèixer el seu paper insubstituïble que tenen en la família, en la societat i en l’Església, farà que nosaltres rebem molts dons, moltes gràcies, moltes benediccions”.
Francesc demana que no privem de la tendresa la gent gran i els avis, que visitem els qui estiguin desanimats i ja no esperen que sigui possible un futur diferent: “A l’actitud egoista que porta al rebuig i a la soledat, oposem-hi el cor obert i el rostre feliç de qui té el coratge de dir ‘no t’abandonaré’, i de prendre un camí diferent.”
