Organitzada per l’arxiprestat Seu Vella, la trobada anual de nens de primera comunió amb els seus pares i catequistes ha tingut lloc a l’Acadèmia Mariana el tercer diumenge de Pasqua. S’ha celebrat per quart any consecutiu.
Després de la salutació de Mn. Antoni Porta, arxiprest, l’Antonieta Mateus, pedagoga, ha impartit una interessant conferència formativa. A continuació els assistents han pogut participar en la Missa celebrada a l’Oratori de la Verge Blanca. L’ha presidit Mn. Porta i hi ha hagut la participació de pares, catequistes i nens de les parròquies de l’arxiprestat, en les lectures, pregàries i ofrenes.
“Responsabilitat i educació”. Aquest ha estat el tema de la conferència impartida per la pedagoga Antonieta Mateus als pares i nens que properament faran la Primera Comunió a les parròquies de l’arxiprestat Seu Vella. L’exposició ha estat molt dinàmica i dialogant, propiciant la participació dels assistents, especialment els nens.
S’ha centrat en la importància del procés educatiu de la persona, que dura tota la vida. Suposa un aprenentatge en la responsabilitat i en la formació de la consciència que capacita per a conèixer la veritat i optar per a fer el bé. Els cristians trobem tot això a l’Evangeli i en l’Església, i sabem que Déu sempre ens acompanya, ens vol diferents i ens estima particularment.
A continuació hi ha un resum del que ens ha dit:
Tot ésser viu necessita aprendre. Un animalet s’ha de domar. Un nen o una nena aprèn educant-se. Les persones que ens estimen no ens deixen fer el que volem, ens eduquen ajudant-nos a ser persones.
Responsabilitat vol dir respondre amb el actes per a ser més “persona”.
Què vol dir ser persona? Hi ha unes condicions per actuar com a tal:
- Mirar cap endins i preguntar-se quin comportament val. Cal escoltar. Estar atent, no cridar, no dir paraulotes.
- Posar-se en joc, reflexionar i actuar d’una determinada manera. Això ens afecta a tots. Se n’aprèn entre tots. Els pares també aprenen a educar els fills amb els propis fills, en el dia a dia
Som éssers humans, No ens mou només l’instint. Elements a tenir en compte en l’educació:
- L’edat del nen. Hem de tractar els nens segons la seva edat, pensant que poden prendre responsabilitats. Han de col•laborar a casa, tractar les coses bé, i parlar adequadament. Cal explicar-los-hi el perquè. Així es posen les bases de la reflexió.
- Les capacitats personals. Hem d’exigir al màxim de cadascú. Segons sigui el nen caldrà animar-lo o sancionar-lo, igual que passa en un entrenament esportiu.
- Valorar les conseqüències dels actes. No tot és igual.
- Referir-se a la seva interioritat. Mirar endins, ajudar-lo a pensar, a veure perquè fa les coses. A la vida un és segons allò que va fent. I el que fa té conseqüències.
L’adult acompanya el procés:
- Amb comprensió. Els pares són els responsables del nen fins els 18 anys. L’adult ha de tenir comprensió però ha d’acompanyar el procés. Les decisions tenen conseqüències: apuntar-lo a la catequesi, anar a una festa d’aniversari, anar a les colònies… Segons com es vulgui que siguin els fills els pares triaran una cosa o una altra.
- Orientant. Cal parlar amb els fills cada dia, ni que sigui 10 minuts. Com estàs, com va l’escola, com t’ha anat el dia, vols que t’ajudi?
- Amb exigència. En un jardí si no es treuen les males plantes es moren les bones, no poden créixer. En la vida hem d’anar corregint les males conductes. Quanta estona portes mirant la tele / jugant a la maquineta?
- Ajudant a reflexionar. Així es va formant la consciència.
La formació de la consciència. La consciència sóc jo que decideixo. Cap animalet pot reflexionar. Tot ésser humà pot pensar què ha de fer, però la consciència s’ha de formar.
- A nivell natural. Encara que no tingui cap creença, una consciència recta i ben fa comportar-se com una persona humana: a la botiga, a la feina i amb els amics… Què està bé i què no ho està? Beure és bo, però beure massa és dolent… Les relacions amb les persones de la família ens fan millors si són positives, però si no hi ha respecte ens depraven…
- Valors de referència. Són fonamentals en la vida: la veritat; respectar el que és d’un altre; ajudar el que te més necessitat; compartir el temps; perdonar; donar l’oportunitat de tornar a començar.
- Normes. Quan es tenen uns valors hi ha unes normes de comportament. Educar amb normes és educar correctament als fills. Si no hi ha normes hi ha problemes. Tot són actes de responsabilitat: la puntualitat, deixar les coses al seu lloc, un horari…
Crist il•lumina l’ésser humà. Pels cristians, decidir que els fills facin la Primera Comunió suposa que Crist l’ensenyi a ser persona:
- Amb el seu evangeli.
- Amb la seva presència.
- Amb l’oració (parlar amb Jesús).
L’única diferència entre un creient i un no creient és que els que el creient sap que Déu sempre l’acompanya. Si cau, demana perdó i continua; gràcies Senyor! I amb les dificultats grans mai se sent sol. Els cristians sabem que passi el que passi Déu està amb nosaltres.
- Amb els sagraments.
- En la comunitat eclesial.
- En el grup de catequesi.
- A l’esplai.
- En la Missa del diumenge.
Família, escola i parròquia. Aquests són els educadors que ens ensenyen a ser persones. Eduquem en la responsabilitat ensenyant a actuar bé, essent bons i cercant la veritat. Els cristians trobem tot això en l’evangeli i en l’Església. Cada persona té una vida per a desenvolupar. Cadascú és únic i diferent. L’educació és tasca de tota una vida, però Déu ens vol diferents i ens estima particularment.
