La jornada de formació de catequistes organitzada enguany per la Delegació de Catequesi ha consistit en una Taula Rodona centrada en el tema de la formació en la fe dels pares dels nens i joves que es preparen per a rebre els sagraments de la iniciació cristiana, especialment la catequesi de Primera Comunió.
La delegada de catequesi, Trini Catalán, ha presentat l’acte justificant la necessitat de donar elements de reflexió que ens ajudin a implicar els pares en la catequesi dels seus fills. La pregària i la lectura de la paràbola del sembrador han disposat els nostres cors per a rebre la bona llavor per part de: Mons. Salinas, bisbe de Tortosa i president del SIC; Antonieta Mateus, pedagoga; Montse Esquerda, psicòloga i mare; i el P. Joaquín Pina om. Ha actuat com a moderadora Cristina Masamunt, catequista. També hi ha participat Mons. Joan Piris, bisbe de Lleida. Entre els assistents figurava Mn. Josep Anton Jové, vicari de pastoral.
Les diferents intervencions, fonamentades en la sòlida experiència personal, professional i eclesial dels ponents, han emmarcat el tema en un llenguatge senzill i entenedor, amb exemples molt pràctics. Tots han coincidit en la delicada situació ambiental dels nens i joves que es preparen per a rebre els sagraments i en la necessitat de cultivar uns lligams afectius amb ells i amb el seu entorn familiar: pares, avis, germans. La fe es transmet per contagi. L’acolliment comprensiu i confiat de les famílies afavoreix l’escolta i el diàleg, mostra la transparència de vida cristiana del catequista i de la comunitat parroquial, i predisposa a rebre l’anunci de la Bona Nova.
A continuació hi ha un resum del que s’ha dit.
Mons. Xavier Salinas:
El Projecte Global de Pastoral Catequètica afirma que l’èxit o fracàs de la catequesi respon a la confluència de l’acció de la família i de la comunitat cristiana en el procés catequètic.
1. Fins ara la catequesi ha tingut com a base la transmissió de la doctrina a través d’un llibre: el catecisme. Pel fet de que es naixia dins d’una família o societat cristiana, l’existència paral•lela d’un catecumenat social només demandava a la catequesi les paraules o contingut doctrinal que estructuraven l’experiència col•lectiva de la fe. Aquesta situació s’ha anat acabant. Realment un es fa cristià per contagi, amb els altres; d’aquí la importància de la dimensió afectiva de la catequesi. Actualment el centre de la catequesi no està en el “llibre” sinó en la relació amb la família, comunitat parroquial…
2. La família és un repte fonamental per a la catequesi. Cal valorar inicialment la llibertat en que es pren la decisió de portar un fill a la catequesi i alegrant-nos per aquest fet. Cal acollir-los sense jutjar-los, i aprofitar l’avinentesa de la catequesi del fill per a incidir en la seva formació:
- Facilitant-los la comprensió del perquè de la catequesi i el que això comporta.
- Tractar la família com un subjecte de vida, no de forma burocràtica com qui ve a demanar un servei. Fer-los veure d’una manera agradable l’oportunitat que pot suposar per a tots la Primera Comunió del seu fill.
- Incentivar la important missió educadora de la família promovent les trobades de formació en la fe i les celebracions amb la comunitat parroquial: la Missa del diumenge i les festes més assenyalades com Nadal, Pasqua…
Dra. Montse Esquerda:
La dificultat de completar les frases “Els pares i les mares són…”, “Els pares i les mares estan…” ens fa adonar de la complexitat de la societat actual. Actualment la novetat més gran o el tema que la catequesi ha d’assumir és l’evidència de no poder pressuposar la responsabilitat dels pares ni l’acompanyament real i/o adequat en l’itinerari de formació en la fe dels seus fills. Actualment han caigut moltes convencions socials mentre que d’altres es mantenen, com és el cas de la Primera Comunió.
És necessària una opció personal en l’experiència de transmissió de la fe dels pares, que normalment està condicionada per diferents factors: el coneixement; la moralitat; valors i actituds, que es transmeten per imitació; emocions; forma de relacionar-se entre si i amb el món… Cal oferir confiadament condicions de possibilitat als pares, en el ben entès que sense experiència de Déu no hi ha cristianisme.
És fonamental escoltar més que explicar coses als pares. Tots segueixen itineraris diferents, amb un punt de partida, un trajecte i un punt d’arribada diferent. Hi ha referents comuns en aquest trajecte, que està il•luminat per la fe.
Cal valorar la importància del grup, fer pensar sobre allò que representa i suposa la catequesi. És important fer reviure en els pares les emocions de l’experiència que van tenir al rebre la Primera Comunió, i en el que ha representat Crist en la seva vida.
Segons s’apunta en l’informe de l’escola cristiana, l’experiència dels joves en tema religiós ha resultat positiva, però no saben què els hi ha suposat en la seva vida. Han perdut la imatge del prejudici a l’Església, però no tenen consciència del que Crist ha representat en la seva vida.
Sra. Antonieta Mateus:
Pot ajudar a entendre com fer una bona transmissió del missatge catequètic la manera de fer dels primers cristians, en una societat no cristians. No com a mànagers, sinó mostrant la seva vida com una transparència del que creien.
L’actitud del catequista o pare creient és la de viure en actitud de pregària, una vida d’adhesió i atenció al Crist. Atenció que suposa mirar l’altre d’una manera particular. La nostra missió com a catequistes és la de sembrar… amb tot el que suposa de treball de preparar la terra i les condicions de la sembra, però sense oblidar-nos de la llavor. Cal fer-ho amb calma, sense fatigar-se ni atabalar-se sinó confiadament perquè l’important és la llavor i l’Esperit que la fa germinar al cor de cada persona.
Per a preparar una trobada amb els pares ens hem de plantejar:
- Què volem aconseguir?
- Com és el nostre llenguatge? Cal disposar-se a parlar de forma entenedora.
- Utilitzar els instruments que calgui per a fer-ho possible.
- Cercar les condicions ambientals idònies per a que s’hi trobin a gust.
La pedagogia de l’encarnació comporta la unió amb Crist i amb els demés: una Església en comunió. La catequesi existeix en funció de la transmissió de la fe i de la missió que el nostre camí com a cristians realitza en el nostre món.
P. Joaquín Pina, om.:
«‘Rabí, que vol dir "mestre", ¿on us allotgeu?’. ‘Veniu i ho veureu’» (Jn 1,39)
Cal valorar molt la decisió dels pares de portar el fill a la catequesi de Primera Comunió; és un recolzament a la seva formació. També hem d’estar contents dels joves que tenim a les parròquies, i que lliurement demanen preparar-se per a rebre el sagrament de la Confirmació. Aquest fet fa possible posar la bona llavor enmig d’un entorn poc receptiu a l’Església. Hem de donar gràcies a Déu.
És molt important el contacte amb els pares, el “tu a tu” i la seva proximitat al portar i a l’anar a recollir els seus fills a la catequesi. També en les dues reunions programades al llarg del curs: al novembre i a l’abril. Es tracten els temes següents:
- La importància de la primera Comunió, també en l’aspecte celebratiu.
- Valorar la importància de la catequesi, així com el fet de deixar un espai per a la reunió.
- Valorar la celebració de la missa del diumenge. Cal insistir molt en el nen, que té molta força amb els pares per fer possible la seva participació.
- L’interès i comportament del nen. Cal que se senti molt a gust.
– Procurar la continuïtat del treball de la catequesi a casa: la col•laboració dels pares.
– Celebrar les festes fonamentals de l’any litúrgic amb la comunitat: Nadal, Pasqua…
– Importància dels nens de la catequesi com a grup d’amics de referència per als fills. - Importància dels Manaments, la Confessió, el Baptisme (recordar les paraules de la litúrgia baptismal “S’atansarà a l’altar del Senyor, participarà a la taula del seu sacrifici i l’invocarà com a Pare enmig de la seva Església.”
- Preparar bé la cerimònia de la Primera Comunió de manera que els nens puguin viure-la.
- Conèixer la parròquia i el mossèn.
- Formació als pares.
- Organitzar alguna trobada festiva a fi d’afavorir la proximitat amb els pares.
- La parròquia, lloc d’acollida i de continuïtat en l’itinerari de la fe. Enllaçar amb la postcomunió, confirmació, grup de joves, campaments…
Torns de paraules:
- Una comunitat parroquial està en camí. Els sagraments de la iniciació cristiana haurien de marcar aquest ritme inicial i no terminal, que és la realitat que es produeix actualment. És essencial la complicitat de la família, encara que això tampoc garanteix la continuïtat dels nens.
- Importància de la família, no tant per a pensar les obligacions que ha d’assumir, sinó per la vida que aporta a la parròquia i als seus fills.
- Un nen pot “revolucionar” la vida dels pares: “Què vol dir ser cristià?”, “Per què vas a missa?
- Què ha suposat en nosaltres la catequesi dels nostres fills. Ens hem sentit interpel•lats?
- De vegades costa més tractar amb els pares que amb els fills.
- Cal recuperar el tracte personal. El grup no existeix, només les persones particulars…
- El valor dels avis en la formació dels nens.
- La família és insubstituïble.
- Una bona iniciativa: apadrinament de nens o famílies per part de cristians adults de les nostres comunitats.
- Contribució de la família a la catequesi:
- Pregària
- L’exemplaritat: el seu estil de vida.
- Formació en la fe i celebració comunitària de la fe.
- Pregària
- No hem de tenir una fe només de paraules, sinó de vida:
- Tota comunitat parroquial és responsable de la transmissió de la fe
- Preocupació pel nen dins de la seva família: pares, avis.
- Interacció de les celebracions pel fet d’estar junts: Església ho som tots.
- Padrinatge o madrinatge per als nens.
- Hem de fer camí, sense pressa però sense pausa.
Mons. Joan Piris:
Agraïment a la delegada de Catequesi i al seu equip per l’organització de l’acte i la seva dedicació. També a la selecció de catequistes que han assistit a l’acte. “L’única experiència d’Església per a moltes famílies és la nostra, gràcies al ministeri que tenim”. Qui ens cuida i ens acompanya?
Un repte que cal plantejar a les escoles cristianes: la vinculació a una parròquia i la celebració del Diumenge.
És important compartir el que s’ha dit amb els catequistes que no han pogut assistir.
