La Nit de Nadal l’església de Sant Llorenç va gaudir del ‘Cant de la Sibil·la’, gràcies a la iniciativa impulsada per la Fundació Horitzons 2050. Aquesta Fundació Privada que presideix el seu fundador Antoni Gelonch ha decidit recuperar a Lleida un antic cant medieval, i mil·lenarista, que anuncia la fi del món i la segona vinguda del Messies. És un cant, de l’Edat Mitjana, que enfonsa les seves arrels en la cultura popular medieval i en les pors i temors sobre la fi del món.
La interpretació va anar a càrrec del Cor de Cambra de l’Auditori Enric Granados, l’organista Olga Farrando i la soprano Maria Altadill, que va substituir la mezzosoprano Marta Infante. Tots, sota la direcció del cerverí Xavier Puig.
Aquest cant, del segle XIII, s’interpreta a les catedrals de Barcelona, Tarragona, la Seu d’Urgell, Girona, Mallorca, València i en molts altres temples generalment just abans de la Missa del Gall. La parròquia del Carme també va gaudir d’aquest singular cant profètic interpretat per la soprano Maria del Carme Valls.
Inauguració de les obres de restauració de Sant Llorenç
L’església de Sant Llorenç va inaugurar fa unes setmanes les obres de restauració del temple realitzades durant tot aquest any, i que es tracta d’una de les més importants que s’estan realitzant arreu del país en el marc del Programa Temps de Gòtic de la Fundació “la Caixa” i del Departament de Cultura, i, en aquest cas, amb el Bisbat de Lleida, titular del monument. El projecte ha tingut una inversió de 975.000 euros.
La directora general adjunta de la Fundació “la Caixa” Elisa Durán, la consellera de Cultura Natàlia Garriga, l’alcalde Fèlix Larrosa, i el bisbe de Lleida Mons. Salvador Giménez, han visitat l’església de Sant Llorenç un cop finalitzades les obres de restauració.
L’església de Sant Llorenç màrtir és una de les joies arquitectòniques més apreciades de la ciutat de Lleida, juntament de l’antiga catedral, coneguda com la Seu Vella (segles XIII-XV). S’ha actuat de manera integral en el conjunt de l’església, tant a l’interior com a l’exterior, segons el projecte redactat pels arquitectes Carles Pubill i Marta Torras. S’han consolidat estructures arquitectòniques, rehabilitant cobertes, entre altres, per tal que el monument torni a lluir en la seva esplendor i es garanteixi la seva futura conservació.
La consolidació d’elements amb patologies estructurals s’ha centrat en 3 zones: el nàrtex de la façana sud, els murs de la façana nord en la zona est (capelles) i la façana oest de la sagristia. A l’interior s’han dut a terme actuacions de conservació i restauració a totes les voltes i paraments.
L’interior del temple guarda un dels conjunts escultòrics més importants de Catalunya, amb obres entre les quals destaquen els retaules de pedra del segle XIV, de Sant Llorenç, de Santa Llúcia, de Sant Pere i de Santa Úrsula. Aquest darrer, adossat al mur interior de la façana nord de l’església, ha estat desmuntat i actualment es conserva al Museu de Lleida a l’espera de la seva futura restauració.
Pel que fa a les façanes s’han dut a terme intervencions d’urgència i de seguretat i s’ha fet un nou sistema de recollida d’aigües de la coberta de la nau lateral nord anul·lant la funció que feien les gàrgoles de pedra per evitar el degoteig d’aigua a través d’elles.
Posteriorment, s’ha efectuat una neteja de carreus, s’han col·locat noves proteccions de remat de pedra de contraforts i de mur en la capella lateral, s’han impermeabilitzat les cobertes i s’ha reconstruït l’escala de caragol del campanar.
L’església de Sant Llorenç
Es tracta de l’únic edifici medieval de la ciutat de Lleida que continua complint les seves funcions litúrgiques. És un edifici romànic, del segle XII, amb les naus gòtiques afegides al llarg dels segles XIV i XV. Sant Llorenç va exercir les funcions de catedral en dues ocasions. La primera l’any 1707, quan la Seu Vella es va convertir en caserna militar per ordre de Felip V, fins a l’any 1781, moment en que es va inaugurar la nova Catedral, sufragada per Carles I. L’any 1936, amb la guerra civil, l’església va ser incendiada, perdent-se la major part del seu tresor i l’arxiu parroquial. Entre 1939 1942 el temple va ser restaurat pel Servei de Defensa del Patrimoni Artístic Nacional, i immediatament després va tornar a exercir, per segona vegada, funcions catedralícies, entre els anys 1942 i 1952, mentre la Catedral es rehabilitava de l’incendi sofert també l’any 1936.
- Notícies del Bisbat
