Homilia diumenge 7è durant l’any
Reflexió: “Aixeca’t”
1.- Introducció
Parlem de paràlisi, camillers i autosuficients.
I permeteu que avui comenci la meva reflexió amb una vivència d’aquests dies. Un jove aficionat a l’alcohol, amb un cert grau de dependència, em parlava curull d’alegria quan m’explicava la trobada amb una jove que es va fer present en la seva vida i que alternant amb ell al pub li va obrir el seu esperit a una nova realitat que mai havia somiat en la seva vida. "Em va ajudar a valorar la meva vida, em va anar descobrint les coses positives que té la meva persona; em vaig sentir escoltat, valorat i estimat. La meva vida ha canviat. Tot és diferent per a mi ".
Un testimoni molt d’acord amb l’evangeli que acabem d’escoltar.
2.- Paràlisis físiques i espirituals
Aquest evangeli d’avui ens conta la curació d’un paralític per part de Jesús (Mc 2, 1-12). El text estableix una neta distinció entre tres tipus de persones. D’una banda hi ha el paralític i els seus amics, i de l’altra els enemics de Jesús. Els primers fan possible la salvació. Els segons la neguen. Els camillers tenen fe en la misericòrdia de Jesús. Els lletrats s’escandalitzen davant d’aquesta misericòrdia.
a.- El paralític. També avui hi ha paràlisis físiques i de l’esperit.
En la nostra civilització es va perdent la raó de l’ésser, com si un gran vampir anés succionant la mèdul•la de l’ànima i dels ideals. Gairebé no ens adonem de la nostra malaltia. Un buidament interior que es manifesta en una pèrdua d’autèntica llibertat, que no cal equiparar amb el llibertinatge. Per a molts la llibertat de prendre decisions de vegades és sinònim d’avorriment.
També observem un símptoma de paràlisi quan el col•lectiu privat preval sempre sobre l’individual. Tant en el món polític, com en els mitjans de comunicació, com en l’ambient de colles: pensem en bloc, ens divertim en bloc, fem la vida en bloc. I així arriba el moment en què substituïm la veritat per la propaganda. Quantes hores "consumides" davant de la “pantalla” en programes insubstancials!
Un altre símptoma de paràlisi, la pèrdua del sentit de pecat. En la societat d’avui és molt difícil parlar del pecat. Com a molt, admetem els pecats com a errors involuntaris.
Però també hi ha altres que accepten públicament els seus propis pecats. És més, s’enorgulleixen d’ells. Ho consideren com a glòries humanes.
D’altres neguen la importància del pecat. Però, alhora, s’enfronten despietadament amb la persona que han descobert implicada en el pecat.
I hi ha, també, el pecador senzill i penedit que sap que hi ha salvació a la seva situació: acostar-se a Crist, el Salvador.
b.- Els camillers
Aquests han prestat atenció a la necessitat d’un malalt. A més tenen imaginació i fantasia per superar les dificultats. Per això s’esforcen per carregar amb el pes d’un germà i apropar-lo a Jesús. “Aixecaren el terrat a l’indret on era Jesús, i el baixaren amb la llitera”. Amb això donen a conèixer la seva fe en el Mestre. I, finalment, guarden un humil silenci, unit amb una gran satisfacció pel bé obrat.
Gràcies a Déu, també avui al nostre món hi ha molts camillers que carreguen amb el germà necessitat. Són tantes les paràlisis existents en el nostre món. La noia de la sala de festes, de la que he parlat anteriorment, va ser una veritable camillera per al jove sumit en la xacra de l’alcohol. Hi ha tantes mans amigues que "aixequen" al germà o. millor dit, acosten el germà a Jesús.
És el treball petit de la gent “petita” o senzilla, que s’escarrassa, que "sap veure", i fa de la seva vida una experiència de donació i d’amistat. Són ànimes grans, autèntics herois. La reserva de la humanitat.
c.- Els lletrats i importants de la societat.
De l’altre costat hi ha els lletrats. Primer s’indignen, perquè Jesús no s’acomoda a la seva manera de pensar i d’actuar. Després l’acusen de blasfèmia per anunciar que els pecats del paralític queden perdonats. I finalment tracten de fer raonable el seu rebuig, en proclamar que només Déu pot perdonar. Amb això ofenen Jesús i al paralític. Parlen, parlen i parlen…, però no fan res per entrar a l’espiral dels qui viuen pels altres i treballen per solucionar els problemes. Del tot insensibles.
3.- I nosaltres? En quin grup ens classifiquem?
El tresor d’una ànima és la humilitat; és dir, la veritat. Partint de la nostra realitat pecadora, ens apropem a Jesucrist; emprem tots els medis que ell ens ha deixat per “aixecar-nos”; i ens apropem a persones “paralítiques” que no saben com sortir-se’n de la seva situació, tot lloant l’obra del Senyor que realitza obres increïbles. “No havíem vist mai res de semblant”
4.- Pregària: Senyor, he pecat contra vós; salveu-me i doneu vida a la meva vida.
El teu perdó ens porta als braços del Pare.
