Enguany es commemora el 25è aniversari del Concili Provincial Tarraconense, un gran esdeveniment eclesial a casa nostra celebrat entre els mesos de gener i juny de 1995. El Concili va ser inaugurat a la Catedral de Tarragona el dia 21 de gener, coincidint amb la festivitat dels sants màrtirs Fructuós, Auguri i Eulogi, i es va cloure solemnement el 4 de juny següent. Hi van prendre part les vuit diòcesis amb seu a Catalunya que hi havia aleshores: Tarragona, Girona, Lleida, Solsona, Tortosa, Urgell, Vic i Barcelona, aquesta última participant amb una autorització especial de la Santa Seu d’on depenia directament.
Roser García va participar al Concili Provincial Tarraconense sent Delegada de Pastoral Juvenil del Bisbat de Lleida. Avui és col·laboradora de la Delegació de Mitjans de Comunicació Social del bisbat. Reproduïm l’entrevista efectuada pels mcs el passat mes de gener amb ocasió d’aquesta efemèride, i publicada al Full parroquial del 23 de febrer.
En l’any 1995 era delegada de pastoral Juvenil del Bisbat de Lleida. Cada Bisbe podia elegir tres persones per participar en el concili. Vaig tenir aquesta sort.
- Com vas viure el Concili Provincial Tarraconense (CPT)?
Amb molta il·lusió, molt agraïda per poder-hi participar. Suposava per a mi una experiència totalment nova. Aquesta vivència de fe, com a membre de l’Església diocesana i amb comunió amb tantes persones de les vuit diòcesis catalanes, que érem en aquell moment, va ser molt enriquidora, una vivència profunda de comunió eclesial. Recordo com un moment dels més importants el fet d’entrar tots plegats a la Catedral de Tarragona el dia 21 de gener de 1995, després, la professió de fe i el jurament de fidelitat de cada membre. Va ser una litúrgia molt preparada i molt viscuda. A migdia el dinar plegats i per la tarda, a la mateixa catedral, la primera sessió. Tornarem a casa amb moltes expectatives. Ens volíem deixar guiar per l’Esperit Sant, perquè ell ens ajudes en les nostres reflexions i saber descobrir allò més necessari per les nostres diòcesis.
- Què creus que va aportar el CPT a l’Església catalana?
Una forta experiència de treball conjunt començat a cada diòcesi i seguit durant vuit caps de setmana a Sant Cugat. A la fi, foren dies intensos, amb moments forts de pregària, escolta, reflexió i debats. Feina aquesta que va permetre conèixer-nos més i valorar la riquesa de la pluralitat. De tot això en van sortir les 170 propostes pertanyents als quatre temes objecte de reflexió i debat. Cada església particular durant els anys següents tenim presents les propostes i es van concretant.
- Què podem recuperar d’aquelles sessions per l’Església actual?
Què el treball de conjunt quant es busca fer un servei a tothom i és té clar l’objectiu és molt important. Una església que vol ser fidel a la seva missió, evangelitzar, ha d’atrevir-se a deixar-se qüestionar per la realitat, i obrint-se sempre a l’Esperit Sant, oferir la Bona Nova de l’Evangeli a tots.
- Quina creus que va ser l’aportació dels laics?
Érem uns quaranta i gairebé, meitat homes i meitat dones. Potser l’aportació més específica fou la nostra vivència cristiana des de la família i el món del treball, a més de ser membres d’una parròquia, poble, ciutat, país etc.
Roser García Martín
