Ens hem reunit aquí per celebrar en aquest darrer diumenge de gener la festa de la Mare de Déu de l’Arcada. Diguem-ne per començar unes pinzellades històriques. De bell antuvi ens podem preguntar: ¿Per què en diem Mare de Déu de l’Arcada?
L’advocació Mare de Déu de l’Arcada fa al•lusió al lloc on estava antigament col•locada la seva imatge, aquesta que tenim davant dels nostres ulls, que era l’arcada o portal que travessava la muralla que baixava del turó de la Seu Vella fins al riu per damunt del camí real o carrer major. Quan aquesta muralla va ser enderrocada la imatge de la Mare de Déu va ser col•locada a la paret d’una casa del carrer Major on va estar fins a la guerra civil. Quan va esclatar la guerra civil unes bones dones de la casa on estava col•locada la van retirar i la van tenir amagada per a que no fos destruïda. Acabada la guerra civil la imatge fou adquirida per l’Associació de comerciants i veïns de la plaça de la Paeria i del carrer Major i va ser dipositada en aquesta església de Sant Pere, adjudicant a més a més a l’escultor Innocenci Soriano-Montagut la rèplica en pedra que està col•locada en la fornícula de la paret del temple que dóna al carrer Major.
Declarada Patrona dels comerciants i veïns de la Paeria i del carrer Major l’any 1959, la seva festa se celebra cada any el darrer diumenge de gener des de l’any 1962 amb l’assistència del president i de membres de l’Associació dels comerciants de la Paeria i del carrer Major, dels veïns i feligresos de la parròquia i de d’altres zones de la ciutat que s’uneixen a la festa, com avui es fa palès en aquesta Eucaristia.
Com recorden el goixos més antics, escrits en castellà en honor seu, la Mare de Déu de l’Arcada era especialment invocada per les mares que estaven a punt d’infantar els seus fills o filles. I és que per aquelles dates el carrer Major tenia més veïnat; hi vivien, en concret, les famílies més benestants de Lleida, i, d’altra banda, les dificultats de les mares en els parts posaven en perill la seva vida i la dels seus nadons. Avui, gràcies a Déu i a l’evolució de la ciència mèdica, aquest perill ha estat superat i les mares donen feliçment a llum i amb seguritat els seus fills i filles.
Avui nosaltres, tenint en compte aquesta tradició, honorarem la Mare que infantà Jesús, el Fill de Déu, fet home, i li demanarem que totes les mares de la nostra ciutat que estan en estat de bona esperança donin feliçment a llum els seus nadons.
Però, a més a més, volem posar de relleu que l’advocació de l’Arcada amb la qual avui celebrem a Maria Santíssima té per a nosaltres, cristians creients en Crist, un significat espiritual profund i adient perquè ens recorda que Maria Santíssima en donar-nos Jesús, el seu Fill, ha estat per a nosaltres l’Arcada o Porta per la qual ha entrat al món el Fill de Déu. Ens ho suggereix perfectament la bonica i dolça imatge de Maria amb l’infant Jesús sobre els seus genolls que tenim davant els nostres ulls. La profunditat teològica d’aquesta imatge i de totes les imatges de Maria mostrant als homes l’infant Jesús ens catequitza i ens recorda el gran privilegi de la maternitat divina de Maria Santíssima mitjançant la qual ella és la portadora de Jesús al món i la mare espiritual que ens condueix a nosaltres cap a Ell.
Predestinada i elegida per Déu a ser la Mare del Fill de Déu fet home, ella és proclamada plena de gràcia i d’Esperit Sant per l’àngel de l’anunciació. Humil i disponible sempre a la voluntat de Déu, dóna el seu si generós a la proposta del missatger diví amb les paraules: “Sóc l’esclava del Senyor, que es compleixin en mi les teves paraules”, convertint-se en el model més perfecte de disponibilitat a la voluntat de Déu. Agraïda al Senyor del qui se sap deutora, la seva anima magnifica i dóna gràcies al Senyor que ha mirat la petitesa de la seva serventa i ha obrat en ella meravelles, les quals faran que totes les generacions la proclamin benaurada. Dona de fe i d’Esperit Sant, és reconeguda per la seva cosina Elisabet mare del seu Senyor i beneïda entre totes les dones perquè ha cregut allò que el Senyor li ha anunciat amb aquestes inspirades paraules: “- Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes! Qui sóc jo perquè la mare del meu Senyor em vingui a visitar… Feliç tu que has cregut: allò que el Senyor t’ha anunciat es complirà!” (Llc 1, 42-43.45). En la presentació de l’infant Jesús al temple, l’ancià Simeó li recordarà que el ser mare de Jesús li reportarà gaudis i lloances, però també que una espasa de dolor travessarà la seva ànima quan veurà Jesús, el seu Fill, clavat en la creu i dipositat mort en els seus braços.
Humana i model de vida interior, com insisteix una i altra vegada l’evangelista st Lluc, guardarà en el seu cor i meditarà tot el que esdevé al seu entorn, creixent en el coneixement i l’aprofundiment del misteri del seu Fill. En les noces de Canà, la seva delicadesa i el seu poder intercessor de mare farà que Jesús avanci l’hora de la seva manifestació com a Messies i Fill de Déu als seus deixebles amb el miracle de la conversió de l’aigua en vi, a la vegada que ens deixarà besllumar la delicadesa del seu cor envers els nuvis que d’altra manera haguessin quedat malament davant dels invitats. Quan Jesús dirà als seus deixebles i a la gent que l’escolten que els seus germans i la seva mare són, més aviat, els qui escolten la paraula de Déu i la compleixen, el que sembla una desconsideració respecte de Maria en realitat és el millor elogi que Jesús podia fer de la seva mare, ja que Maria Santíssima és doblement mare de Jesús: perquè l’engendrà físicament i perquè fou també la que millor va escoltar la paraula de Déu i la va complir.
Al peu de la creu, uneix el seu dolor de mare al de Jesús sofrent i agonitzant, clavat en creu, per la redempció del món. I, dona forta i entera, acollirà aquelles paraules de Jesús que ens omplen a tots el cor de joia i d’agraïment, dirigides a la Mare i a Joan, el deixeble estimat que l’acompanya i que ens representava a tots nosaltres: “- Dona, aquí tens el teu fill”, i al deixeble: “- Aquí tens la teva mare”. Joan, doncs, fet fill adoptiu de Maria per expressa voluntat de Jesús clavat en creu, ens representava a tots nosaltres que, fills adoptius de Déu per la gràcia del Baptisme i de l’Esperit Sant, per expressa voluntat de Jesús, hem estat també confiats a l’amor i a la cura maternals de Maria.
Aquesta maternitat i intercessió de Maria envers els fills de l’Església la veiem reflectida des del principi en les paraules del llibre dels Fets dels Apòstols. Ens diu st. Lluc en aquest llibre que narra els primers passos de la comunitat de creients en Jesús: “Tots ells (els deixebles) eren constants i unànimes en la pregària, juntament amb algunes dones, amb Maria, la mare de Jesús, i amb els germans d’ell”. (Fet 1, 14), esperant la vinguda de l’Esperit Sant.
Com veiem, amb aquestes sòbries pinzellades sobre els textos de l’evangeli que parlen de Maria Santíssima hem anat perfilant un retrat espiritual de la seva ànima. Al marge dels oripells, dels mantells i de les corones règies amb que la pietat popular ben intencionada ha adornat les imatges de Maria, nosaltres hem cercat posar de relleu els trets característics i realistes de la seva persona. Aquests trets ens la presenten com la serventa humil i plena de gràcia, que ha cregut i ha donat sempre el seu si generós a tot el que Senyor ha esperat d’ella. Esposa i mare sol•lícita, ha estat al costat de st. Josep i de Jesús traslladant al seu Fill les seves qualitats de serventa de Jhavé. Caritativa i atenta, ha endevinat i acudit a les necessitats dels demés. Exemple de vida interior i de pregària, ha madurat i ha crescut en el coneixement del misteri del seu Fill i del seu propi destí i rol en la història de la salvació. Complidora de les lleis i de les normes religioses i civils del seu poble, ha estat un model d’encarnació en les tradicions del seu poble i terra. Dona forta i dolorosa al peu de la creu, ha unit els seus dolors als de Crist Redemptor. Mare espiritual nostra i de l’Església, sintetitza en la seva persona i vida tot l’esperit i el significat de les benaurances que defineixen el veritable deixeble de Jesús. Assumpta al cel en cos i ànima, és amb Jesús Ressuscitat i gloriós penyora de resurrecció i de glòria per a tots nosaltres, els seus fills d’adopció. Arcada i Porta del cel, intercedeix davant Déu per nosaltres per a que, convertits a Jesús i al seu evangeli, siguem veritables deixebles de Jesus i un dia puguem reunir-nos amb Jesús i amb Ella en el Regne definitiu de Déu.
Avui, nosaltres, reunits en aquest temple que guarda la seva imatge com una joia preuada, la recordem i honorem amb amor i devoció sota l’advocació de l’Arcada i li demanem que dirigeixi la seva dolça mirada de mare, expressada en el somriure del rostre de la seva bonica imatge, sobre totes les persones que entrin en aquest temple a saludar-la i a encomanar-se a ella. I que des de la fornícula del carrer Major on està la seva rèplica de pedra, artèria vital de la ciutat que la té com a Patrona, beneeixi i faci més bones persones i devots d’ella tots el qui hi viuen i hi treballin, tots els qui hi comprin i hi deambulin, fills de la ciutat o d’altres contrades lleidatanes o forasteres.
Que així sigui.
Mn. Josep Martí Cristòfol
