Homilia diumenge 3è durant l’any
Reflexió: Veniu amb Mi
I.- Missatge inicial de Jesús
L’evangelista Marc ho resumeix dient que «anava per la Galilea i anunciava la Bona Notícia de Déu». El temps d’espera que es viu a Israel s’ha acabat. Amb Jesús comença una era nova. Déu no vol deixar-nos sols davant els nostres problemes, sofriments i desafiaments. Vol construir i restaurà el nostre món. I el seu missatge el resumia en dues paraules: “Convertiu-vos i Creieu”
- Convertiu-vos. Ja no és possible viure com si res estigués passant. Déu demana als seus fills i filles col•laboració. Per això Jesús crida: "Canvieu de manera de pensar i d’actuar". Som les persones les que primer hem de canviar. Déu no imposa res per la força, però està sempre atraient les nostres consciències cap a una vida més humana.
- Creieu en aquesta Bona Notícia. Déu ens estima. Prenem seriosament aquest anunci. Despertem de la nostra indiferència. Creiem en la força alliberadora de l’Evangeli. Cal creure, també, que és possible la nostra transformació i el canvi del nostre món. Introduïm en el món la confiança i l’esperança.
I aquestes dues paraules se expliciten en la vida de tot cristià amb la invitació que Jesús fa als seus deixebles: Veniu amb Mi.
II.- Veniu amb Mi
El cristià és el seguidor de Jesús. Diu “Sí” a la crida de Jesús i es posa a caminar amb ell; tira endavant i es fia d’ell. Va descobrint la seva missió en el món a mica en mica, al ritme dels esdeveniments de cada dia. No es fa de una vegada per sempre. Jesús ens el va revelant en el temps. El que cal és que donem sentit a tots els passos de la nostra vida, sigui quina sigui la nostra situació i la nostra edat. Ens crida a transparentar la seva vida en el avui que ens toca viure; essent persones que por on passin deixin petjades.
Això sí, ens demana una actitud fonamental: la conversió o la senzillesa de cor. Els autosuficients són persones que no connecten amb Jesús ni amb el germans. Es van aïllant i creen fredor por on passen.
III.- Els sants han sentit la invitació i l’han seguit.
Aquesta setmana hem celebrat la festa d’uns màrtirs valents i atraients. San Sebastià, “bell plançó d’alta brancada, cor fidel d’amor ardent, gira-sol que creix i es bada vers la llum de l’Orient”. Així defineixen els goigs del Pont de Suert aquest capità de la guàrdia imperial de Roma, valent soldat de Jesús y gran difusor de la fe entre els seus companys de l’exèrcit. Va fer confessió de la seva fe davant l’emperador Dioclecià. Un jove que es fià de Crist i el seguí fins a donar la vida per ell en el martiri.
També hem celebrat el martiri del bisbe Fructuós i els seus diaques Auguri i Eulogi. Moriren pel foc en l’amfiteatre romà de Tarragona l’any 259. El poble, mentre els portaren al lloc del martiri “començà a doldre’s pel gran amor que li tenien”. La serenitat, l’esperança i el goig del servei a Crist fins l’últim moment ompliren la seva vida i la seva mort. Morien en el cor de l’Església: “Em cal tenir al pensament de l’Església catòlica estesa d’orient a occident”.
La resposta al “veniu amb Mi” d’aquest sant i de tants i tants cristians fidels al Crist, va donar i dóna molts fruits per a l’Església i per al món.
IV.- Pregària:
Tu ets el nostre Déu,
Volem seguir els teus camins,
Som aquí, Senyor.
Anem a pescar homes, que molts s’ofeguen.
