Diumenge tercer d’Advent, 11 de desembre de 2011
Reflexió: “Germans, viviu sempre contents”
1.- Introducció:
Avança el temps d’Advent. Aquest tercer diumenge ha estat anomenat tradicionalment “Gaudete”, «alegreu-vos», ja que l’alegria és un dels seus trets característics.
“Aclamo el Senyor ple de goig, la meva ànima celebra el meu Déu”, afirma Isaïes en la primera lectura.
“Estigueu sempre contents en el Senyor”, hem escoltat en la segona lectura.
L’alegria, en l’Advent, està motivada per la vinguda del Senyor: la que tindrà lloc al final dels temps, la que va esdevenir a Betlem i la que es dóna cada dia.
2.- On es troba la perfecta alegria?
San Francesc d’Assis ens ajudarà a descobrir on es troba:
El mateix fra Leonard va referir allí mateix que cert dia el benaurat Francesc, a Santa Maria, va trucar a fra Lleó i li va dir:
– «Germà Lleó, escriu».
Ell va respondre:
– «Aquí em tens preparat."
– «Escriu -va dir- quina és la veritable alegria.
Ve un missatger i diu que tots els mestres de París han ingressat a l’Orde. Escriu: No és la veritable alegria.
I que també han ingressat tots arquebisbes i bisbes, i que també, el rei de França i el rei d’Anglaterra. Escriu: No és la veritable alegria.
També, que els meus frares van anar als infidels i els van convertir a tots en la fe, també, que tinc tanta gràcia de Déu que curo els malalts i faig molts miracles: Et dic que en totes aquestes coses no hi ha la veritable alegria.
Però quina és la veritable alegria?
Torno de Perusa i en una nit profunda arribo al convent, i és el temps d’un hivern de lots i tan fred, que es formen canelons de gel a l’extrem de la túnica, i fereixen contínuament les cames, i raja sang d’aquests ferides.
I tot embolcallat en fang i fred i gel, arribo a la porta, i, després d’haver colpejat i cridat per molt de temps, ve el germà i pregunta: Qui és? Jo responc: El germà Francesc.
I ell diu: Ves-t’en, no és hora decent per anar de camí, no entraràs.
I insistint jo de nou, em respon: Ves-t’en, ets ximple i ignorant, ja no vens amb nosaltres, nosaltres som tants i tals, que no et necessitem.
I jo torno a estar dempeus a la porta i dic: Per amor de Déu, recolliu-me aquesta nit.
I ell respon: No ho faré.
Ves-te’n al lloc dels Crucífers i demana allà.
Et dic que si hem tingut paciència i no ens hem alterat, que en això hi ha la veritable alegria i la veritable virtut i la salvació de l’ànima.»
3.- Comentari del Sant Pare Benet XVI a la paraula “Gaudete”, “l’alegreu-vos”.
“La paraula ‘alegreu-vos’ es troba amb molta freqüència en les Cartes de Sant Pau, més encara, es podria dir que és la música de fons del seu pensament. En una vida tan turmentada com era la seva, una vida plena de persecucions, de fam, de sofriments de tot tipus, una paraula clau està sempre present: «alegreu-vos». En el tercer diumenge d’advent llegim l’explicació que ens dóna el mateix sant Pau: "Alegreu-vos perquè el Senyor és a prop".
Si puc estar convençut que qui més m’estima (Déu) és a prop de mi, encara que estigui afligit, queda al fons del cor l’alegria que és més gran que tots els sofriments. L’apòstol pot dir «alegreu-vos» perquè el Senyor és fa cada un de nosaltres. L’apòstol busca fer-nos conscients d’aquesta presència de Crist -amagada però real- en cada un de nosaltres. Per a tots nosaltres són veritables les paraules de l’Apocalipsi: sóc a la porta i truco, escolteu-me Obriu-me. Hem de ser sensibles a aquesta presència del Senyor que crida a la nostra porta. No hem d’estar sords a Ell. Pensem, al mateix temps, si estem realment disposats a obrir les portes del nostre cor al Senyor; o potser el nostre cor està ple de tantes altres coses que no hi ha espai per al Senyor, i de moment no tenim temps per al Senyor. I així, insensibles, sords a la seva presència, plens d’altres coses, no escoltem l’essencial: Ell truca a la porta, està a prop nostre i per tant està a prop de la nostra vida la veritable alegria, que és més potent que totes les tristeses del món."
4.- En conclusió
Estiguem contents “sempre”; no solament quan les coses es van bé.
Es tracta d’una alegria que el món no ens la pot donar. Tots els eslògans publicitaris, les compres, les diversions ens donen una alegria superficial. La alegria autèntica ve de dins, només ens la pot donar el Senyor, només Ell té la fórmula de l’autèntica alegria.
Posem-nos en el camí per aconseguir -la:
a.- Preguem: Ens diu Sant Pau: “No us canseu mai de pregar”.Necessitem fer silenci interior i pregar. Allí, en el santuari interior, s’obre la llum que dóna sentit a tot el nostre viure i a tots el nostres passos.
b.- Estimem:
Dormia i vaig somiar que la vida era alegria;
Em vaig despertar i vaig veure que la vida era servei;
Vaig servir i vaig comprendre que el servei era l’alegria
Tagore.
L’amor és el camí que ens porta la vertadera alegria. Com el Senyor, hem de sentir-nos enviats per portar consol als cors atribolats i per portar esperança als nostres germans adolorits. Només es pot ser feliç, repartint felicitat.
5.- Pregària:
Senyor, concediu-nos d’arribar amb alegria a les festes de Nadal i
de celebrar-les solemnement amb el goig de l’Esperit.
Busca la llum en Jesús.
