Una mica d’història
Per a explicar la vinculació de la ciutat de Lleida amb santa Cecília hem de remuntar-nos al voltant de l’any 1640. Era el temps de la monarquia de Felip IV d’Àustria quan Catalunya es va aixecar en armes contra el rei, a causa dels greuges rebuts per la política autoritària del seu ministre el comte-duc d’Olivares. La jornada del Corpus de Sang fou l’inici de l’anomenada «Guerra dels Segadors», una revolució política i social d’accentuat caràcter agrari i antisenyorial. Catalunya va demanar ajut al rei francès i aviat el Principat es va convertir en un camp de batalla on lluitaven els dos exèrcits, el francès i el castellà.
Lleida, atacada i assetjada per les tropes castellanes, va rendir-se al general filipista Felipe de Silva el dia 2 d’agost del 1644. Cinc dies després Felip IV entrà a la ciutat i fou aclamat pels lleidatans, conscients llavors que havia estat una mala decisió donar lliure entrada a les tropes franceses al Principat.
L’objectiu francès era recuperar la plaça de Lleida. I els lleidatans van haver de defensar-se dels dos setges a que sotmetrien la ciutat el 1646 i 1647. El més important fou el primer, conegut com “Setge de Santa Cecília”.
El dia 12 de maig de 1646, l’exèrcit francès manat per Enric de Lorena, comte d’Harcourt i cosí del rei de França, va posar setge a Lleida amb uns 9.000 homes d’infanteria, 3.000 de cavalleria i entre 8 i 12 peces d’artilleria. La guarnició que defensava la ciutat era d’uns 4.400 homes, encara que la força efectiva només era d’uns 3.000.
El “Setge de la Fam” –així es coneixia entre els coetanis- perdurava més enllà de l’estiu, i els francesos ja veien la victòria segura. El Governador Militar de Lleida, General Gregorio Brito ordenà als paers l’evaquació de la ciutat de la població no útil per a la lluita, un miler de persones aproximadament. Tot i que es negaren a acomplir aquesta mesura tan dràstica, prop de tres-centes persones van acabar marxant.
El dia 21 de novembre els canonges de la Seu cantaven al cor de la catedral les vespres de la festivitat de santa Cecília, tot repetint les paraules pronunciades per la santa quan demanava a Déu que la deslliurés dels seus enemics. Sorprenentment, l’arribada d’un contingent de l’exèrcit filipista comandat pel marquès de Leganés en socors de la ciutat, provocà la precipitada retirada dels francesos. Harcourt, el general francès, atemorit de veure’s atrapat entre dos focs fugí. Leganés va donar ordre de persecució i la nit del 22 de novembre es va lliurar una batalla que deixaria delmat d’homes i de material l’exèrcit francès.
El Vot de Santa Cecília
La ciutat de Lleida va celebrar l’aixecament del setge i la victòria inesperada, atribuint-la a la intervenció de Santa Cecília. Per això el 3 de desembre el Consell General de la Paeria va decidir celebrar amb solemnitat aquesta festa tots els anys i declarar santa Cecília protectora de la ciutat. El jurament del «vot» de Santa Cecília es va fer el dia 22 de novembre de 1647 a l’altar major de la Seu, amb el Bisbe de Lleida i Capítol de la Catedral.
Santa Cecília és també patrona de la Paeria, des de 1948. Fou una iniciativa de Fernando Puertas, cap de la guàrdia urbana, ben acollida per l’Alcalde Víctor Hellín. El mateix any es va acordar dedicar un altar a santa Cecília a la Catedral, amb retaule de l’escultor lleidatà Jaume Perelló.
Antigament, santa Cecília tenia un altar en l’església de Sant Joan de la Plaça. El gremi de Drapers la tenia com a patrona des del segle XIII, i també els joglars i músics de la ciutat.
DIADA DE SANTA CECILIA
«Vibra el metall
del jorn. Un àngel l’arpa afina
Hi ha brostada de flautes bosc endins
i violins
de sol en la boirina.»
Jaume AGELET i GARRIGA
Santa Cecília
Filla d’una família de patricis romans, Cecília va viure a Roma a finals del segle II. Els seus pares la van prometre a un jove cavaller anomenat Valerià. Tot i que ella s’havia consagrat a Jesucrist, no volia contradir la voluntat dels seus pares i es va casar seguint les lleis romanes.
Durant molts anys va lliurar la seva vida i repartí els seus béns als més pobres. També catequitzà molts ciutadans de Roma, entre ells el seu marit que va voler ser batejat. La seva família disposava d’uns terrenys a la via Apia, on acollia els pobres. Allí hi va haver un cementiri i fundà una església. Fou arrestada per propagar la fe cristiana. La van tancar a la sala de la calefacció dels banys romans perquè morís asfixiada. Al veure que no moria fou decapitada. Conta la tradició que estant arrestada i essent executada no va deixar d’entonar càntics al Senyor.
El 1584 va ser elegida patrona de l’Acadèmia de Música de Roma. Des d’aleshores començà a proclamar-se patrona de la música i dels músics. La seva festa se celebra el 22 de novembre.
Socors de la plaça de Lleida. Peeter Snayers (1592-1667) (fot. Ministerio de Asuntos Exteriores. Palacio de Viana, Madrid). Hi ha una còpia a la Paeria.
