Reflexió: No hem de ser una comunitat estàtica, com un museu sense vida
1.- Vocació de creixement
A la Bíblia trobem una definició molt bonica de l’home: un ésser que creix. Créixer i donar fruit és la nostra vocació. Déu no vol vides inútils ni frustrades: qui està en mi dóna molt de fruit, deia el verset de l’al•leluia.
En aquest creixement i fecunditat està la nostra felicitat. És feliç, proclama avui el Salm, qui segueix fidelment el Senyor, treballa i assaboreix el fruit del seu treball: menjaràs del fruit del teu treball, seràs feliç i tindràs sort.
Amb una paràbola molt entenedora, Jesús ens diu que s’espera de nosaltres un fruit, una rendibilitat. Se’ns revela la fi del qui treballa honestament i rendeix segons les seves capacitats, i se’ns adverteix seriosament sobre la fi del poruc i mandrós, quan li demanin comptes i es vegi que no ha fet res.
2. “A un li donà cinc milions, a l’altre dos i a l’altre un, segons la capacitat de cadascú”
Tots hem rebut una crida de Déu, a tots se’ns obre un camí de realització, i a tots ens han estat donats uns dons, unes qualitats, allò que necessitem per a fer el nostre camí d’autorealització. Ens hauríem de fer aquesta pregunta: què em fem de tots aquests milions que Déu ens ha confiat? Hem de pensar en les nostres qualitats personals, en el béns que posseïm, en la seva Paraula i el seu amor, en el nostre baptisme…
I ens hauríem de fer aquesta proposta: vaig a veure fins on puc arribar amb el meu esforç i la confiança en el Senyor, i comptant amb les meves capacitats, sense envejar les dels altres. Per a Déu el que importa no és tant l’obra com el contingut que hi posi o el rendiment. Veuríem meravelles, perquè al Senyor li continua agradant de fer meravelles amb els qui es posen a les seves mans.
3. “Als qui tenen, els donaré encara més… als qui no tenen, els prendré fins allò que els queda”
Aquestes paraules, que a primera vista semblen injustes, estan plenes de saviesa humana i divina. Que no veiem sovint, ja en el pla humà, que qui lluita va aixecant la casa, prospera i assoleix fites que ni ell mateix no hagués pensat mai d’aconseguir? I a l’inrevés, el mandrós va de mal en pitjor i és capaç de fondre grans fortunes.
El que Jesús vol ensenyar-nos és que la generositat del nostre treball, unida a la generositat immensa de Déu, multiplica i centuplica les mateixes capacitats humanes, que arriben a realitzacions insospitades: la caritat divina ho venç tot i dilata totes les forces de l’ànima. Ell vol una comunitat que sigui energia, llevat que transformi la pasta; homes i dones que escampin esperança i estimació per tot arreu. No hem de ser una comunitat estàtica, com un museu sense vida. La covardia i la mandra paralitzen les nostres capacitats i tanquen les portes a l’acció de Déu. El bé és expansiu, el mal és autodestructiu. I què hauríem de dir dels pecats d’omissió?
4.- Pregària:
Senyor, que no soterrem els nostres talents;
Feu-nos conscients de les capacitats i dons propis;
No ens deixis caure en la negativitat i en la depressió;
Feu que ens sentim útils i feliços,
essent administradors bons i de tota confiança;
I que, units a Vós, donem molt de fruit.
Visita Pastoral del Nostre Sr. Bisbe
Avui iniciem la visita pastoral del nostre Bisbe Joan Piris a la nostra Unitat pastoral.
Esperem que siguin un dies de gràcia per a les nostres comunitats.
La Visita Pastoral és part del ministeri ordinari del Bisbe com a Pastor de l’Església local i responsable de la vida espiritual i religiosa del Poble de Déu que se li ha encomanat.
- mantenint contactes personals per conèixer directament les situacions;
- animant i recolzant les iniciatives, programes i recursos pastorals;
- alhora que fa visible la imatge i la «presència» de Jesús, el nostre vertader Pastor.
Fem-nos presents i actius.
Us esperem
No importa la teva capacitat, si et deixes omplir fins a vessar.
