Diumenge 31è de durant l’any, 30 d’octubre de 2011
Reflexió: El Senyor exalça els humils
Maria a l’himne del magnificat ens diu: ”El Senyor derroca els poderosos i exalça el humils”. Paraules semblants a les de Crist a l’evangeli d’aquest diumenge: “Tothom qui s’enaltirà serà humiliat, però tothom qui s’humiliarà serà enaltit”. Són aclaridores les paraules de Sant Agustí: “Amb vosaltres, sóc germà; per a vosaltres, bisbe. Ser germà és el meu títol de glòria; ser bisbe ho és de responsabilitat i de servei”
Deixem-nos interpel•lar per la Paraula de Déu. Jesús fa unes crítiques molt dures als fariseus i mestres del Llei. Poden aplicar-se a nosaltres?
1.- Humils en el servei.
La condició humana ens fa veure la condició de criatura i de petitesa, una part insignificant del cosmos. Però també es cert que som objecte de predilecció del Senyor. I en descobrir la nostra petitesa i la nostra grandesa es troba la veritable humilitat. Per això Santa Teresa ens diu: “Humildad es andar en la verdad”. Conèixer la nostra grandesa original, a l’igual que les nostres limitacions de naturalesa, “és caminar en la veritat”.Vivim com penjats a la corda fluixa, entre les pròpies misèries i la fe salvadora de Jesucrist.
Els primers seients ens atrauen a tots. L’èxit del triomfadors es converteix en un patró de comportament. La temptació de ser “amos” dels altres ens ronda a tots. En canvi Jesús ens recordarà: “Entre vosaltres el que vulgui ser el primer ha de fer-se el servidor de tots i l’últim”. Fixem-nos en dos aspectes: el que hem d’evitar i el que hem de fer
2.- El que hem d’evitar
– En primer lloc, el Senyor condemna els fariseus perquè «no fan el que diuen». "Feu i compliu el que us diguin, però no feu el que ells fan, perquè ells no fan el que diuen."
També nosaltres podem caure en això de parlar molt bé, de tenir molt bones paraules, però no viure de debò allò que diem. Potser som mol bons “disertadors” i poc “coherents” Malgrat tot, només agrada a Déu «el que fa la voluntat del Pare del cel».
– En segon lloc, Jesús els retreu que «tot el que fan és perquè els vegi la gent». Què demolidor és aquest desig de quedar bé als ulls dels homes! Fins i tot les millors obres poden quedar contaminades per aquest desig egoista que ho espatlla tot. Per això sant Pau exclamarà: «Si encara tractés d’agradar als homes, ja no seria servent del Crist» (Ga 1, 10). El cristià només busca «agradar Déu» en tota la seva conducta; en té prou de saber que «el Pare que veu el secret li recompensarà» (Mt 6, 4).
3.- El que hem de fer
Rellegim l’exemple de sant Pau: "Us tractem amb delicadesa, com una mare cuida dels seus fills. Us teníem tant afecte que desitjàvem fer-vos participants de l’Evangeli de Déu, sinó que us hauríem donat fins i tot les nostres vides de tant que us vau fer estimar. Recordeu, germans, els nostres esforços i fatigues "
El major bé que podem fer als altres és comunicar l’evangeli, la Bona Nova de Déu: que tot home és infinitament estimat per Déu i que aquest amor l’ha manifestat lliurant el seu Fill per la salvació del món sencer. Però aquesta increïble notícia de l’amor personal de Déu a cada un, només pot ser creïble si el que transmet l’evangeli és ple d’amor. Un cor obert per comprendre i estimar,i unes mans disponibles per ajudar. L’evangeli no es comunica a base d’arguments. Perquè cada home pugui entendre que «Crist em va estimar i es va lliurar per mi» (Gal 2, 20), cal que el que li parli de Crist l’estimi de manera que estigui disposat a donar la vida per ell. I amb un amor concret i personal, ple de tendresa i delicadesa, «com una mare té cura dels seus fills», un amor que a sant Pau el va portar a «esforços i fatigues», com hem escoltat.
4.- Pregària: Fonamentem la nostra vida en la veritat i siguem senzills i humils.
Resem amb el salm 130 que ens presenta avui l’Església.
El meu cor no és ambiciós, Senyor,
no són altius els meus ulls;
visc sense pretensions de grandeses,
o de coses massa altes per a mi.
Em mantinc en una pau tranquil•la,
com un nen a la falda de la mare,
tot esperant els vostres dons.
Israel espera en el Senyor
ara i per tots els segles.
No busquem per les altures a qui està amb els petits.
